La Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat

El 30 d’abril de 1899, ara fa 125 anys, es va pregar per primera vegada la Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat a la catedral de Barcelona. Va ser el capellà Josep Torras i Bages (1846-1916) que va escriure aquesta pregària a petició d’un grup de jóvens, en un temps marcat per un fort sentiment de reconstrucció nacional.

Com ens recordava Carles Armengol, expresident de la Lliga Espiritual, «un grup de jóvens volia escriure una pregària a favor de la independència de Catalunya». Per això «van anar a veure Torras i Bages, que encara no era bisbe, però que ja era una persona de renom», i li van «preguntar si aquella pregària es podria aprovar per ser llegida». Torras i Bages «va estar d’acord a promocionar les pregàries en català, però va trobar que aquella» que li havien portat els jóvens «era una miqueta massa forta». Aleshores, Torras «va redactar el que és conegut com la Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat». I els digué: «Això vos ho aprovaran». «I sí, tots els bisbats de Catalunya la van reconèixer», i va ser a partir d’ací que «Torras i Bages va animar aquest jóvens a estructurar-se i va néixer la Lliga» el 1899.

Com ha dit Carles Armengol, hui «la Lliga Espiritual manté l’esperit catalanista fundacional» i, a més, «vol ser motor d’una Església de baix a dalt». Entre els membres històrics de la Lliga Espiritual, cal recordar els noms, a més de Josep Torras i Bages, de Lluís Millet, Antoni Gaudí, Enric Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch o Joan Maragall.

D’aquesta Visita Espiritual, el P. Abat Gregori Mª Sunyol, gran gregorianista, en va fer una versió musical en partitura gregoriana i també va fer una altra versió de la Visita el P. Ireneu Segarra, monjos de Montserrat. La Visita Espiritual, amb una forta càrrega catalanista, consta de set invocacions (seguides cadascuna d’elles d’un Ave Maria) i una oració final. Així, aquesta pregària demana a la Mare de Déu de Montserrat que aconseguesca «per als vostres catalans, aquella fe que enfonsa les muntanyes, omple les valls i fa planer el camí de la vida». Una altra invocació demana a la Moreneta que traga «de Catalunya l’esperit de discòrdia» i aplegue «tots els seus fills amb cor de germans». La Visita Espiritual demana a la Mare de Déu «que no es desfaça aquest poble català, que Vós espiritualment engendràreu», i que Santa Maria de Montserrat defense «d’enemics espirituals i temporals tota la terra catalana» que ella té encomanada. I encara, que aconseguesca «per als pobles de Catalunya, una pau cristiana i perpètua».

Cent vint-i-cinc anys després, hui ens adrecem a Santa Maria perquè, com a deixebles del seu Fill, ens acompanye en el camí de la fe.

Revista número 501. Abril 2024.