Viure encarnats

01/06/2022

L’amic Jesús Corbí, vicari episcopal de la Vicaria III de l’Arquebisbat de València, m’ha regalat un exemplar del seu segon llibre titulat Creure en temps de pandèmia. Homilies en la missa de la tele. Vos el recomane perquè conté les referències bíbliques de la missa de cada diumenge i el text complet de l’Evangeli de cada celebració; i tot és seguit per un text que refà l’homilia que Jesús predica en la missa que retransmet la televisió À Punt cada diumenge de l’any més dur de la pandèmia, entre el quart diumenge de Quaresma (Cicle A) i el diumenge VII Ordinari (Cicle B), quan va ser suspesa la transmissió que ha estat novament represa fa poc.

El mateix Jesús Corbí explica la gènesi d’aquesta presència de l’Eucaristia dominical: «El mateix dia que començàvem el confinament més restrictiu que hem viscut a Espanya, decretat l’estat d’alarma pel govern de la nació, una telefonada del Sr. Bisbe Auxiliar de València, D. Arturo Ros, em comunicava l’oferiment de la Televisió Valenciana a l’Arquebisbat de retransmetre una missa dominical durant el temps de confinament en què els fidels no podien desplaçar-se per participar presencialment (…) de la celebració de l’Eucaristia. D. Arturo, igualment, em preguntava si jo estaria disposat a assumir esta responsabilitat de celebrar la missa i que es retransmetera des de la parròquia de l’Assumpció de Torrent, de la qual soc rector des de finals d’octubre de 2019. Immediatament li vaig dir que sí, i que el vicari de la parròquia, Jordi Cerdà, també ho faria molt gustosament quan fera falta».

No sols ens en conta l’origen, sinó que també, com afirmava jo en un altre article, ens informa que el fet és conegut i permés per l’arquebisbe i que els textos de les lectures i eucològics són els postulats per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, els mateixos textos que fa uns anys foren presentats al Sr. Arquebisbe per obtenir el placet canònic i que encara dormen el son dels justos en algun calaix de l’Arquebisbat. Estem davant d’una aprovació de facto en espera de l’aprovació de   jure.                                                                                                                                                                                                                                Voldria, però, fer algunes consideracions al respecte.

En primer lloc, el llibre té una presentació feta per Agustí Colomer, lletrat secretari general de l’Acadèmia Valenciana de La Llengua, en la qual anima altres comunitats cristianes a seguir l’exemple de la parròquia de Torrent i el seus rectors. Si recordem les primeres emissions i les comparem amb les últimes, podem constatar un millor coneixement dels fidels pel que respecta a la seua participació (bons lectors, una bona colla de músics, i tant les respostes com la lletra dels cants apareix en una pantalla que la gent pot seguir fàcilment). Això sol passar sempre que en una parròquia vols començar a celebrar en valencià, però sempre hem de procurar que la nostra celebració siga viscuda amb solemnitat i sobrietat, amb suport de música i cants adients, i amb unes homilies –com és el cas del llibre que mencione– ben preparades i ajudant-se amb textos i citacions de bons pensadors, de cites bíbliques i de teòlegs i papes ben nostres, així com fent presents també els nostres literats.

Hi ha publicat un altre llibre on podeu trobar els escrits que al llarg de la seua estada com a rector de Sant Jaume d’Algemesí, publicat per la mateixa basílica, ens presenta una sèrie d’articles, homilies i records centrats en la població de la Ribera Alta que ens explica com d’integrat pot estar el capellà en la cultura, la història i el present del poble al qual ha estat enviat a servir. El llibre es titula A la llum del campanar; també vos el recomane.

Hem vist als mitjans de comunicació més eclesials la cerimònia de presa de possessió del nou bisbe d’Oriola-Alacant, monsenyor J. I. Munilla. Ja sabem que arriba amb fama de tenir problemes amb el clergat del Bisbat de Sant Sebastià i que els actes de la vinguda podien complicar-se. Hi ha hagut un intent de refusar el seu nomenament per part de l’Ajuntament d’Alacant, que en ser votat no va tindre prou vots i en això quedà la cosa. Per un altre costat, ni els diocesans del bisbat –i crec que en general de tots els bisbats– no es trobem amb forces per organitzar grans baralles intraeclesials, i això pot ser un signe de maduresa. El que m’ha semblat molt bé ha estat constatar la presència de Jesús Murgui, el seu antecessor, acompanyant-lo en els actes de l’entrada a Oriola i al dia següent a Alacant, amb una actuació plena de sensatesa i sabent estar sempre al lloc de servei i no al lloc preeminent que pertocava al nou bisbe. Crec que també seria bo poder-ho fer en les substitucions de rectors en les parròquies. Li desitgem una bona estada entre nosaltres i que ajude els diocesans a ser bon Poble de Déu.