La revista degana en valencià

Viure sense perdre identitat

14/10/2020

El Dia Nacional del País Valencià, ha coincidit enguany, amb el 210 jorn de pandèmia i és per això que, no puc deixar anar l’oportunitat de –més enllà de les reflexions que es puguen fer al voltant d’aquesta efemèride que conté més de 780 anys d’història– demanar per a l’esdevenidor, un País Valencià sense corrupció, atent al que demana la ciutadania, lliure d’alarmes de tota mena: sanitària, social, econòmica, política…, amb més justícia social i més llibertat.

Malgrat viure ara mateix un temps pendents de la salut, hauríem de poder recuperar, en aquesta primavera d’hivern, el sentit nacional marcat per la nostra història, els nostres costums i les nostres tradicions. Aquelles que fan dels valencians i valencianes, un poble obert, dinàmic, espavilat, culte i feliç. Hui i sempre, convé mirar amb esperança les oportunitats de futur i que, l’avenir, siga el desitjat i imaginat; fem el País Valencià que volem i fem-lo entre tothom.

Sense caure però en xovinismes ni falsa modèstia o folklorismes passats de rosca, convindria promoure l’agricultura urbana orgànica, com a estratègia a curt i mitjà termini, perquè pot ajudar a desenvolupar ecologies regeneratives, revitalitzar les organitzacions comunitàries i impulsar teixit associatiu dins d’aquest sector, polaritzat (com sempre) en dos bàndols amb cosmovisions irreconciliables.

No aprofita de res tirar la culpa al sistema dels nostres mals, si no proposem i transitem per camins que els puguen superar. És veritat que el sistema capitalista té molta responsabilitat sobre la pandèmia que patim i sobre les xifres de decessos que s’hi donen, però les respostes que hem de saber donar, han de tenir coherència i s’han de fonamentar amb el diàleg permanent, el seny i la cultura de compartir.

Tornar a la terra i a la natura, és el que caldria fer per a poder frenar aquesta i d’altres pandèmies que vindran. També s’han de posar en marxa polítiques de repoblació de llogarets oblidats, reforestar zones oblidades, diversificar conreus i recuperar l’entrellat, pel que fa a horaris laborals i ocupacions d’esclavatge.

Autodefensa, autonomia i salut comunitària, són el trinomi clau que ressona durant aquests dies i, ara que disposarem d’uns cèntims extra provinents d’Europa, hem de saber-los gastar en potenciar propostes científiques i activitats allunyades de la modernitat urbana individualista, per tal de refer teixit associatiu trenat a base de reciprocitats i ajuda mútua.

El futur de la humanitat està jugant-se en aquests terrenys i espais. Resistir a la pandèmia suposa posar en joc recursos i potenciar la ciutadania i és per això que necessitem –com abans millor- tornar a posar en valor els nostres costums, les nostres tradicions, la nostra geografia física, social, política i econòmica, per continuar construint el País Valencià que volem fer.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top