Volem tornar a la normalitat d’abans?

27/04/2021

Ara solem escoltar «quan tot açò passe i tornem com abans». Poc hem aprés si enyorem l‘abans.

Aquesta crisi ha posat en solfa, la sanitat, les relacions, l’economia, l’Estat i les grans corporacions farmacèutiques.  L’arrel està en el model de vida governat pel capitalisme. Si tornem al model d’abans, de la pandèmia, serà més greu i més dura per a les classes populars. Els dos grans bancs que s’han fos en un, estan anunciant l’acomiadament de més de tres mil empleats. Potser tractaran de presentar una cara nova. Alguna cosa així com «capitalisme ecologista», o substituir el carbó per renovables, però ep!: sense perdre ni un cèntim i amb més benefici si s’escau. O siga moure allò justet perquè canvie el menys possible. Aquesta és la seua normalitat. El capitalisme no és compatible ni amb la democràcia, ni amb la Vida.

I cap a un altre capitalisme?

El Papa  Francesc ha fet una proposta de nova economia i ha dialogat amb els alts càrrecs de l’economia mundial. Ha creat “El consell per al capital inclusiu amb el Vaticà” Amb la finalitat de mostrar el rostre més humà del sistema. Quina cosa eixirà d’ací?

Sembla estrany i contradictori, voler fer veure la possibilitat de canvi o millora, d’un sistema que intrínsecament porta al seu si l’espoli, l’explotació i la injustícia del planeta, de la nostra casa.

No és una casualitat o errada del sistema. És que és així el sistema i no de cap altra manera. No entenem, com el Sant Pare vol cercar el vessant humanista i fraternal. Però amb el respecte que sentim per ell, restem esperant a veure com va el «Consell pel  Capital Inclusiu amb el Vaticà».

Els països rics s’han fet més rics exhaurint altres països pobres però que son posseïdor de recursos energètics, mà d’obra, jaciments, mines, i petroli. Les grans corporacions –en aquests països– posen i lleven, a cor que vols, governs inclús de vegades passants per sobre  d’entitats de nivell mundial com ara; la FAO, ONU. OMS. Ho hem vist en la distribució de les vacunes; no els interessa la salut pública, però sí el seu negoci. Aquesta és la seua normalitat; ací és on volen que tornem. El sistema capitalista és en la seua essència acumuladora i concentrador, i encara que els seus agents “no vulguen”, genera desigualtat i exclusió, a més de destruir la Natura. És deshumanitzador i és incompatible amb la vida.

Els paradisos dels rics es construeixen sobre els inferns dels pobres: el colonialisme europeu, sobre l’Àfrica; la “conquesta” d’Amèrica, sobre el genocidi; l’imperialisme USA, sobre el seu “pati del darrere”; … i ara la “globalització” de les grans corporacions tecnològiques, informàtiques, financeres, especulatives …, creant més desigualtat (l’1% sobre el 99%), més fam i pobresa, destrucció d’ecosistemes naturals i humans, exclusió… “És una economia que mata” (Papa Francesc, EG 53).

El sistema capitalista és en la seua essència acumuladora i concentrador, i encara que els seus agents “no vulguen”, genera desigualtat i exclusió, a més de destruir la Natura. És deshumanitzador i és incompatible amb la vida.

Per no tornar al d’abans, cal acabar amb el capitalisme… superant-lo. No es fa de la nit al dia de cop. És una revolució lenta però inexorable, perquè ell mateix està podrit en la seva arrel i no pot ser definitiu com pretén. És inviable humanament, ecològicament, econòmicament. El seu final és una apocalipsi anunciada.

L’alternativa ja està sembrada en moltes llavors i va creixent lenta, callada però indefectible. Encara no és normalitat. És excepció, però estenent-se, creixent i aprofundint serà el normal perquè és el just. Es diuen pràctiques alternatives i són utopies en llavors.

Es diuen comerç just, agricultura sostenible, sobirania alimentària, consum responsable, vida sòbria, suficient per a totes. Es diuen “banca ètica” (sí, no és un oxímoron), cooperatives de moltes classes, entitats sense ànim de lucre; es diuen economia de les cures, empreses d’inserció, plena inclusió, treball digne, defensa dels drets humans, “cap ésser humà és il·legal”; es diuen igualtat i educació en valors, cooperació i solidaritat, “tendresa dels pobles”; es diuen eco feminisme i cura de la Casa Comuna, Micro crèdits a les dones que canvien el món; es diuen “Revolta de les dones en l’Església”, fins que la igualtat es faça costum, centres d’acollida, cases, llars, comunitats … “Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites que canvien el món”.

Aquesta pandèmia és una crisi i de les crisis es pot aprendre. Són ocasió de canvi a millor. No tornar al d’abans sinó nàixer a alguna cosa nova. Que el normal, és que el vell es morí, i broten i cresca el nou que ara és excepció, però pot fer-se normal.