30/10/2020
“Una societat que vol dominar el món, ha sigut i és una societat malalta, i aquesta societat malalta provoca una altra en sentir-se intimidada. Així continua hui el món, amenaçant-se els uns als altres sobre un polvorí nuclear anomenat Planeta Terra. El perill de l’home contra l’home és cosa de cada dia”.
És un país sense història,
no l’anomenaré.
Els filòsofs no participaren
en aquella Constitució,
no existien.
Un General sense educació general,
pretensiós i racista,
fou decà d’una supremacia armada
que hui dóna nom
al projecte institucional
de planificació pel terror global,
però legal.
400 milions d’armes
per a 330 milions d’individus,
en aquelles terres usurpades
per delinqüents europeus,
de moltes universitats i milions de llibres,
de poques humanitats i molts pocs lectors,
què ha segut dels seus xiquets?
Però ells no devien res,
eren els seus governants.
Democràcia i pena de mort,
poder i diner per justícia,
pobresa i morts legislades.
Icona d’una pau i llibertat
establerta per l’extermini i l’horror.
Crema el seu foc la torxa,
indignitat de tot símbol,
al pilar dels drets humans:
estàtua “il·luminati” alçada
sobre sorra pólvora que s’ensorra
al damunt dels pobles del món.
Tsunami de cultures.
Occident, empestat de bases “Tio Sam”,
escolta com ploren, en nom de Déu,
pels fills morts,
víctimes dels seus propis mals,
però no pels milers de morts
que provoquen als altres,
els altres… no són d’aquest Déu?
I ells, qui són? què són?
Són reflex d’ells mateixos
davant l’espill “Sioux”.
Allà hostatja el súmmum
de ments privilegiades,
allà produeixen,
sembrant el món de “military robots”,
de míssils intel·ligents,
de virus modificats
en armament biològic.
Exèrcits podrits
de valors humans
asseguren l’economia
d’aquella desmesura
i el menjar d’aquells xiquets
que encara no han viscut la innocència…
no han segut mai xiquets!
Han segut alumnes de fusells
i adults de l’arrogància imperialista
que hui ixen al carrer
a defensar els seus ideals
no amb el respecte,
no amb el diàleg,
sinó fusell en mà,
incitats per la paraula
d’un impetuós i racista
sense educació general,
com mana la tradició.
Qui tenia educació
l’ha perduda,
qui tenia humanitat
l’ha abandonada,
qui tenia democràcia
l’ha corrompuda…
de què ha servit la història
a les nacions que tenien història?
I cauen murs
de tradicions seculars,
soterrant la cultura dels pobles.
Aquesta malaltia
ha penetrat tot indret,
impertèrrit virus
d’immundícia humana,
fruit de tots els seus mals.
Ha desencadenat
la remor de la mar, del vent,
de criatures i muntanyes,
de la terra i del cel,
com pregària que arriba
a l’incommensurable bé
d’un Univers al qual pertanyem…
I com llamp que precedeix al tro,
Pantocràtor, etern infinit de Vida,
deixa caure, com tenebra,
el pes de la seua Consciència,
de la qual som part i som tot,
a sobre de tots nosaltres.
I és d’aquesta manera
cóm nosaltres mateixos ens jutgem
i ens dictem sentència.
Perquè tot resta connectat.
Ja res serà com abans,
fins que passen els dies d’obscuritat.