La revista degana en valencià

‘Willkommen Herr Marshall’

24/09/2020

Des del passat 15 de juny està en marxa el pla pilot de les Balears per a rebre turistes alemanys a través d’un corredor sanitari segur amb la intenció de reactivar l’economia tot el que sigui possible, encara que en aquesta temporada turística, evidentment, no vendran tants de milions de turistes.

Des de l’inici de la pandèmia, el govern balear havia duit a terme decisions assenyades i, en la major part, encertades. A partir del desconfinament, el preludi d’una gran crisi econòmica que esbuqui els inestables fonaments que sobrevisqueren a la darrera crisi financera ha planat com un fantasma sobre la presidenta Armengol. I és que una desastrosa campanya turística implicaria que moltíssima de gent tendria greus dificultats en la seva vida quotidiana, ja que hem de tenir en compte que el turisme representa el 34,8% de l’economia balear, i el conjunt del sector serveis, el 85 % (dades del 2014 presentades al desembre del 2019 pel govern balear). Hotels tancats i molts de restaurants, bars, discoteques o botigues que funcionin a mig gas o que directament no funcionin implica que molts de treballadors quedaran sense feina i que hi haurà una reducció d’ingressos públics descomunal.

No dubt que el govern balear fa el que a curt termini pot ajudar més els ciutadans de les Illes Balears, ja que molts veuen el seu futur més immediat amb preocupació, i tots sabem que a mitjà termini ens afectarà a tots, perquè els serveis públics s’han de pagar. Però tampoc dubt que el principal problema de les Illes Balears és la seva absoluta dependència econòmica d’un sector tan volàtil com el turisme i que el govern Armengol no ha fet res per a canviar-ho. Aquesta no és la primera crisi turística que patim. Ja n’hi hagué una el 2002, provocada per la por generada per l’atemptat de l’11-S o els anys de la crisi financera (2008-2012), amb unes conseqüències desastroses per als treballadors. Ara patim la crisi de la COVID i, amb el canvi climàtic, aquesta crisi no serà única, n’hi seguiran més.

El govern progressista sorgit de les urnes el 2015 tenia com a objectiu transformar el model turístic i es començaren campanyes i inversions perquè les Illes fossin una destinació turística els dotze mesos de l’any, amb un perfil de turista que no fos el de gatera que es tira pel balcó. I s’hi avançà, però no s’ha aconseguit reduir la pressió humana i ambiental dels mesos d’estiu. Tampoc s’ha aconseguit, perquè no s’ha intentat, canviar el model econòmic perquè depengués menys del turisme i del sector serveis. No s’ha potenciat suficientment el sector primari ni el secundari, no s’ha fet la crítica constant i incisiva per a millorar la nostra connexió amb la península perquè es pogués importar i exportar millor, ja que la diferència de preus amb el continent és d’un 13 % (al cap i a la fi, Espanya és el nostre problema).

Li ha faltat valentia, a la presidenta Armengol, i també als consellers del PSOE, centrats a maquillar i fer amable el model econòmic, social, ambiental, cultural, lingüístic…, però no pretenen transformar-lo, perquè per a fer-ho s’haurien d’enfrontar al lobby hoteler, els autèntics governants de les Illes Balears, uns personatges que si s’enfaden poden fer perdre les properes eleccions a Armengol, com passà amb Francesc Antich l’any 2003. Són gent que prefereixen un govern de dretes, que els deixi fer i els doni totes les llibertats, però poden tolerar un govern del PSOE que no els faci gaire els comptes. Ara, amb la crisi de la COVID, veuen perillar el seu negoci, però el govern també veu la crisi que s’acosta i es necessiten mútuament. I així seguim, en mans dels hotelers, que a la llarga, com sempre, sortiran beneficiats d’aquesta situació, mentre la gent s’empobreix, com demostra el rànquing de renta per capita.

Mentrestant, els ciutadans aplaudirem els Herr i Frau Marshall de torn que venen a salvar-nos mentre la nostra vida s’escola entre sous precaris i estrangers de color gamba.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top