La revista degana en valencià

Ximo Cardenal i el Diluvi Premis Joan Valls 2021

11/03/2021

La 27ª edició dels Premis Joan Valls i Jordà per l’Ús i Promoció del Català ha reconegut el treball de l’alcoià Ximo Cardenal Casanova i d’el Diluvi, el grup musical de Castalla que compta entre els seus membres amb músics d’altres poblacions de la comarca.

Ximo Cardenal va nàixer el maig de 1953 i s’ha dedicat a la docència com a professor de Matemàtiques d’ensenyament secundari. Destinat d’ençà del 1982 a l’IES Pare Vitòria, durant 14 anys en va formar part dels equips directius. En l’ensenyament públic Ximo Cardenal impulsà tota mena d’iniciatives per a l’extensió de l’ús del valencià en l’àmbit docent: introduint ja en 1982 el valencià en les classes de la seua assignatura, vetlant perquè les primeres línies en aquest idioma aconseguissen assentar-se amb plena normalitat, col·laborant en el disseny del Programa de Normalització Lingüística del seu centre, que establia el valencià com a llengua pròpia, i per tant, la d’ús habitual tant en les relacions internes com en les comunicacions amb l’entorn social, cosa que va fer possible l’obtenció del premi Baldiri Reixac a experiències pedagògiques a nivell de Països Catalans. Ximo Cardenal pertany, doncs, a la generació d’ensenyants pionera en els processos de recuperació i normalització lingüística del País Valencià a través de la creació de les primers línies en valencià. Sense eixir de l’àmbit docent, Ximo Cardenal ha estat un aferrissat defensor de l’escola pública en moltes lluites, en especial la que el seu centre liderà contra el mapa escolar impulsat en el seu moment pel PP. La participació molt activa en l’Homenatge a Enric Valor de l’Ensenyament Públic d’Alcoi així com el seu treball en la redacció de la revista Eines, que l’IES Pare Vitòria edita des de 1983, són altres vessants del seu perfil docent, que es complementa amb la seua activitat en el món polític, sindical i civil d’Alcoi. En els últims anys del franquisme es vinculà a la CNT i a l’Associació de Veïns la Mistera i participà en el moviment dels PNNs (professors no numeraris), germen del que seria el STEPV (Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià). A les eleccions municipals de 1987 i 1995 col·laborà amb les candidatures d’Unitat del Poble Valencià i de Nacionalistes d’Alcoi respectivament. És soci d’Acció Cultural del País Valencià i membre fundador del Casal Ovidi Montllor d’Alcoi, del Grup Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció i de Salvem l’Aqüífer del Molinar, amb què aconseguí aturar el projecte Alcoinnova a La Canal. Referent important en els àmbits de l’esquerra i el nacionalisme, Ximo Cardenal ha exercit sovint d’home pont entre les diverses sensibilitats en aquests espais polítics i és molt estimat i respectat a la seua ciutat per la seua honestedat, discreció i constància.

Pel que fa al grup musical el Diluvi, es tracta d’una formació que treballa des de 2011 (enguany, doncs, celebra el seu primer decenni) i que pren el nom de la cançó homònima d’Ovidi Montllor, la segona del primer àlbum del cantautor alcoià, Un entre tants (1972). Tota una declaració d’intencions a partir d’un projecte que en els últims temps sobretot ha agafat una gran embranzida i altes dosis de popularitat, tant al País Valencià com al conjunt dels Països Catalans, amb participació en festivals, gravació de discos o actuacions en televisió i en tota mena d’escenaris i en centres escolars. La seua música, que podem situar dins les coordenades del folk i la música tradicional i d’arrel es caracteritza per la fusió de diversos elements procedents d’estils com el reggae, la cúmbia o la rumba, allò que s’ha definit com a “mestissatge mediterrani”. La seua discografia alterna gravacions de producció pròpia amb treballs fets sota el segell Halley Supernova. El primer àlbum, de 2012, es titula Ovidenques i conté quatre cançons emblemàtiques de l’artista alcoià. Hi seguí Rareses i cançons soltes en 2013, una altra edició pròpia que també recopilava algunes versions de cançons d’Ovidi. De l’any següent és Motius, amb 8 temes propis i dues cançons d’Ovidi, i Alegria de 2015, àlbum amb 6 temes entre els quals la popular cançó feminista “I tu, sols tu”, inspirada en la famosa “Divisa” de la poeta Maria-Mercè Marçal popularitada a través d’un vídeo de caràcter històric. El disc Ànima, fet amb la col·laboració de l’acordionista Carles Belda i de membres del grup Zoo, és de 2017 (11 cançons) i Junteu-vos, títol de ressò també ovidià-papassetià, de 2019, ja amb el segell Halley Supernova. Aquest darrer treball conté 12 temes i valgué al grup el Premi Ovidi Montllor al millor disc de mestissatge d’aquell any. En formen part Flora Sempere (veu, bandúrria), Andreu Ferre (baix), Lluc Llorens (acordió diatònic, veus), Txus Rodríguez (guitarra), David Payà (veu, violí), Dani Garcia (bateria) i Jordi Bernabeu (percussions). El grup ha publicat també 4 senzills i diversos vídeos. Amigues i Amics de Joan Valls hi ha volgut premiar el compromís amb la llengua i la cultura del País Valencià, el perfil literari dels seus treballs i el to obertament reivindicatiu i de crítica social de les cançons.

Els Premis Joan Valls, de caràcter honorífic, tenen per obsequi una escultura de l’artista alcoià Antoni Miró. Juntament amb el 38è Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d’Alcoi, que ha guanyat el poeta de Sant Llorenç d’Hortons Ricard Garcia amb el seu llibre La llum més alta (Edicions del Buc/Pruna Llibres), seran lliurats en un acte en format telemàtic al qual es podrà accedir sol·licitant-ne l’enllaç al correu electrònic amicsjoanvalls@gmail.com i que tindrà lloc el proper diumenge 28 de març a les 19.00 h.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top