La revista degana en valencià

Ximo Puig: “Perdre una llengua és una de les amputacions més grans per a la identitat d’un poble”

Recuperem aquesta entrevista publicada al nº 372, corresponent a juny de 2012

 

El nou secretari general del PSPV ja no és un jove. Pare de dos fills de més de 20 anys, em rep al despatx oficial de la seu del partit, al carrer de les Blanqueries, a la quarta planta. De mirada senzilla i directa, camisa blanca com la seua barba, respon totes les preguntes i sols es para a pensar-ne una miqueta alguna d’elles. És de les persones que guanyen en la distància curta.

–Alcalde de Morella, diputat nacional, secretari general… Això són moltes coses, no?

Sí, però jo ja vaig anunciar que si eixia triat secretari general, prioritzaria l’alçament de l’alternativa socialista, d’una alternativa progressista per al nostre país.

–Quants anys com a alcalde?

Des de juny del 95.

–Quina edat tenia?

35 anys.

–Alguns diuen que realment vosté ha transformat Morella, que l’ha feta visible al món, això és cert?

La va fer visible al món Jaume I, i han sigut molts morellans els qui han fet visible Morella. Jo, humilment, he volgut ser-ne u més d’una cadena en la història. Morella està carregada d’arrels, d’identitat, de tradicions. Mantindre durant tres segles una festa com el Sexenni, que la fa la gent, a qualsevol persona que estima la terra, el commou. Jo crec que eixe és el valor, l’intangible més important de Morella.

–I ara què?

Ara a Morella hi haurà un nou alcalde i una nova etapa. Estem en tots els llocs en una situació molt complicada. És veritat que al País Valencià hi ha hagut un desenvolupament a dues velocitats, el de la costa i el de l’interior, que en els 17 anys de govern del PP s’ha agreujat. És ben cert que l’autogovern va significar una visibilització de tot el que era el món de l’interior i del país, però aquests anys han estat molt difícils per a tot l’interior del País Valencià, no només per a Morella, en els quals s’han augmentat les diferències. No oblidem que, al País Valencià, en el 20 % del territori viu el 80 % de la població.

–És també diputat nacional. Com es veu el País Valencià des de Madrid?

Jo crec que durant molt de temps, simplement no s’hi ha vist. I ara, malauradament, es veu com un territori on passen coses molt rares, on la corrupció pareix que es vincula ací, i jo no em canse de dir que s’han fet les coses molt malament durant aquests 17 anys, però també s’hi han fet coses bé, però sí que hi ha hagut una estratègia equivocada. Ara bé, els valencians i valencianes són tan honrats i tan honests com els primers. En eixe sentit, no podem acabar sotmesos a una imatge que no respon a la manera de ser del poble valencià.

–Vosté guanyà un congrés per més de 10 vots. Això li garanteix alguna cosa més que el dia a dia?

Jo crec que u s’ha de guanyar el respecte cada dia. Al marge que tingues un suport determinat, has de guanyar la confiança de la gent cada dia, i això costa molt, perquè hi ha una distància enorme entre la política i la ciutadania, que hem de superar. Hi ha un problema de falta de resposta de la política als problemes reals dels ciutadans, i en el cas del País Valencià, després de totes les desfetes que hi ha hagut referides a la corrupció, això s’ha agreujat i s’ha obert un fossat molt gran entre la política i la ciutadania. Per tant, l’objectiu és guanyar-se cada dia la confiança del poble valencià.

–Com fou la transició de Jorge Alarte a Ximo Puig?

Jo tinc una gran estima personal a Jorge, i crec que els dos compartim valors i idees, i, per tant, ha estat fàcil. Jo sempre he tingut una relació amb ell fàcil i sincera. Ara em pertoca a mi intentar alçar l’alternativa i estic segur que comptaré amb el seu suport.

–Tindre tants suports i tan diversos, no el fa estar sempre pendent d’un equilibri quasi impossible?

La veritat és que, des que he entrat en aquest despatx, no em preocupa massa tot allò que té a veure amb la geopolítica interna. El que em preocupa és que siguem capaços de donar solucions als valencians i de plantejar una alternativa que done a la gent allò que necessita: treball, manteniment de l’estat del benestar i també que aquest país tinga autoestima. El panorama és molt negre, però necessitem la il·lusió i trobar una finestreta per la qual entre llum.

–Ara té vosté els congressos provincials i comarcals. Hi haurà sorpresa o està tot…?

–De sorpreses, en democràcia, sempre n’hi ha. Decideixen els militants i pot haver-hi distints resultats, els que vulguen els companys i companyes. El que sí que m’obsessiona és que qualsevol decisió que prenguem, l’hem de prendre pensant en eixos milers de persones que estan aturades, que estan atemorides perquè poden perdre el treball i no tindran una sanitat i una educació pública i de qualitat. Pensem en la gent i decidim en funció d’això.

–Que vosté no estiga a les Corts Valencianes és una errada important, no? Ignasi Pla no va posar Jorge Alarte, i Jorge no el va posar a vosté…

Jo crec que, en aquests moments, avaluar això depén de les circumstàncies. Ignasi va traure el millor resultat electoral quan no era diputat. Jo crec que el fet que el país estiga representat a Madrid és un bon escenari sobre el qual treballar, perquè hi ha qüestions fonamentals que es decideixen a Madrid i crec que un dels objectius fonamentals d’aquest temps és la nova relació entre el País Valencià i Espanya. No podem mantindre més temps una situació de greuge, d’invisibilitat.

–I el PP: com el veu?

Hi ha un divorci absolut entre el PP valencià i el PP a Espanya. El PPCV és vist a Espanya com un tòxic, un actiu tòxic. El que no és massa lògic és que Rajoy s’haja desentés del que passa ací. Nosaltres, el que volem fer és el contrari: aquesta setmana m’he reunit amb Rubalcaba perquè el PSOE entenga que si el País Valencià ha estat solidari amb Espanya durant molts anys, ara toca que Espanya siga solidària amb el PV, perquè nosaltres, després de 17 anys de govern del PP, tenim una situació de divergència amb la resta de l’Estat. En el 1995 estàvem en la mitjana nacional; ara estem 12 punts per davall en renta per capita, han liquidat el sistema financer valencià, estem en el 40 % de fracàs escolar… Ara no estem en condicions d’aportar, sinó de rebre.

–Vosté va conéixer molt bé Rafael Blasco: caurà?

Jo crec que ja ha caigut. Que estiga o no imputada una persona, no és el més important a l’hora d’assumir les responsabilitats polítiques. Han passat moltes coses en aquests 17 anys, i el rosari d’imputats és molt llarg; fa vergonya! Ara bé, robar als més pobres té un judici moral superior.

–Explique’m com és possible que si això és així, el resultat electoral avale la seua gestió.

Jo crec que la percepció que ha tingut durant molt de temps la ciutadania era que, a través del PP, podien aconseguir una prosperitat que finalment ha estat absolutament falsa.

–Si vosté és secretari general, podria ser president de la Generalitat. S’ho creu?

Això ho decidiran els valencians i les valencianes. N’estic absolutament convençut.

–Què haurà de fer, quins sectors de la societat haurà de convéncer, com s’ho farà?

Crec que ens queda molt de treball per davant. Primer és recuperar l’aliança amb els sectors socials que hem perdut. El diàleg amb tota la societat, la capacitat de confluir amb els moviments i, sobretot, alçar una alternativa rigorosa, creïble i potent. Tot això farà falta. Des de la perspectiva més partidària, n’hem de ser molts més els qui finalment coincidim en aquesta necessitat de canvi i demostrar a la societat que sí que tenim solucions als problemes tan greus i relacionats amb l’ocupació i el benestar. Estem recuperant el grup Cristians pel Socialisme i crearem l’Associació Cultural Josep Lluís Bausset.

–I les relacions amb el Bloc? Amb Alarte, publicat està que no eren massa bones. I ara?

Jo vull tindre una bona relació amb el Bloc, amb Esquerra Unida, i fins i tot amb el PP en alguns aspectes fonamentals, i així ho vaig manifestar al president de la Generalitat quan em vaig reunir amb ell. M’agradaria que assumiren algunes qüestions de regeneració democràtica que són bàsiques per a mirar endavant. Estem millorant les relacions amb el Bloc, amb Esquerra Unida i també amb el moviment sindical, amb CCOO i UGT i la Intersindical.

–Les diputacions: sempre es diu que són innecessàries. Què n’opina vosté? Si poguera, les llevaria?

Una vegada la Constitució estableix un sistema pseudofederal, autonòmic, les diputacions –que van nàixer inicialment per tal de descentralitzar– ja no tenen sentit, i en aquests moments, enmig d’una crisi econòmica, el que és absurd és plantejar l’eliminació d’ajuntaments quan aquests tenen una relació directa amb els ciutadans, quan han estat un motor de desenvolupament dels seus pobles; quan, haja governat qui haja governat, la majoria d’alcaldes i regidors dels pobles que volen eliminar no cobren. És absurd voler eliminar pobles. El que cal fer és superar el sistema de les diputacions: no té cap sentit que hi haja diputacions en el segle XXI. Una altra cosa és aprofitar els seus recursos. Per això jo he plantejat que s’aplique la llei de coordinació de diputacions perquè ja que diuen que tenen romanents, que s’utilitzen per a un pla coordinat de generació d’ocupació.

–Vosté utilitza el valencià amb normalitat. El País Valencià estarà alguna vegada normalitzat?

És la meua llengua i, per tant, el que m’agradaria és poder usar-la sempre i sentir-la amb normalitat. M’agradaria que el valencià tinguera eixe tractament. Hi ha gent que pensa que el valencià és una cosa que existeix i que no passaria res si no existira. Perdre una llengua és una de les amputacions més grans per a la identitat d’un poble, i, per tant, ara que tenim més mitjans i més recursos, ara més que mai hem de tindre un compromís directe per l’ús del valencià. Per això és tan important que aconseguim una radiotelevisió valenciana pública, de qualitat i en valencià cent per cent.

Vicent Boscà. Director de Saó