Tens 0 productes a la teua cistella
Verònica Cantó i Laura Millán en la XVI Jornada d’Onomàstica ‘Toponímia i antroponímia de l’Horta Sud, la Ribera Baixa i l’Albufera de València’. Silla, 2023. Foto: AVL.
La Nucia i Tàrbena acolliran els dies 14 i 15 la trobada que aprofundirà en la influència de la repoblació sobre els noms de lloc i de persona de la comarca.
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) organitza la XVII Jornada d’Onomàstica, que enguany se celebrarà els dies 14 i 15 de març a la Nucia i Tàrbena. Aquestes jornades, dedicades a l’estudi de la toponímia i l’antroponímia de la Marina, pretenen aprofundir en la influència dels processos històrics de repoblació sobre els noms de lloc i de persona en el territori valencià. Les ponències dels experts presentaran l’estat de la qüestió i mostraran l’extensió dels territoris on s’establiren els repobladors mallorquins, que no es limita a la Marina Alta i comarques adjacents, sinó que va cobrir una extensió molt major.
“L’Acadèmia encara no havia tractat les conseqüències sobre la toponímia i l’antroponímia de la repoblació mallorquina posterior a l’expulsió dels moriscos el 1609. I la Nucia i Tàrbena mostren perfectament la pervivència del contacte entre mallorquins i valencians quatre-cents anys després. A més, Tàrbena és el poble on millor s’han mantingut les restes mallorquines en el parlar, en la toponímia i en l’antroponímia”, explica l’acadèmic Jordi Colomina.
Una empremta inesborrable
“En aquesta comarca es va produir un trencament cultural motivat per l’expulsió dels moriscos i la posterior repoblació balear. Un procés complex, amb conseqüències diverses, que estudiarem en la jornada”, recorda la presidenta de l’AVL. En aquest sentit, Verònica Cantó destaca que els repobladors, amb cognoms com ara Femenia, Salivares, Mateu o Mengual, contribuïren a la recuperació de molts pobles valencians que s’havien quedat deserts després de l’expulsió i amb les seues actuacions marcaren un abans i un després. “Deixaren una empremta inesborrable, que hui podem resseguir gràcies als estudis de moltes de les persones que participen en les ponències”, expressa Cantó.
La primera jornada, el divendres 14, començarà a la Seu Universitària de la Nucia amb la recepció de participants i una presentació a càrrec de la presidenta de l’AVL, i de representants de les entitats col·laboradores. A continuació, Vicent Terol oferirà una ponència sobre la influència balear en la repoblació del Regne de València. Al llarg de la vesprada, seguiran diverses intervencions centrades en l’onomàstica de la comarca de la Marina, com ara la ponència de Robert Pocklington sobre les etimologies àrabs, i les intervencions de Josep Andrés i Joan Ivars sobre els moviments migratoris i la toponímia de Pedreguer i Parcent en el segle XVII. A més, la tècnica d’Onomàstica de l’AVL, Maite Mollà, presentarà les novetats de la institució en l’àmbit onomàstic, i l’acadèmic Ramon Ferrer dissertarà sobre la influència en l’antroponímia valenciana dels moviments migratoris posteriors a l’expulsió dels moriscos. La jornada conclourà amb les intervencions de Maribel Guardiola, que destacarà la importància de la toponímia en les llegendes de la Marina, i de Xavier Llorca, amb una ponència al voltant de la tradició toponímica de la Marina i els nous processos poblacionals.
El dissabte 15, la Casa de Cultura de Tàrbena acollirà les sessions del matí. Entre les ponències destacades, Josep Martines presentarà un estudi sobre la toponímia de la Serra Gelada, mentre que Joan Giner abordarà la influència mallorquina en els noms de lloc de les comarques de la Marina, la Safor i el Comtat, i Josep Mas mostrarà la influència de la repoblació balear entre el Benicadell i el Xúquer. A més, Antoni Mas raonarà sobre el perquè de la migració mallorquina cap al Regne de València després de l’expulsió dels moriscos. Joan Lluís Monjo tancarà les ponències amb una exposició sobre l’estat de la qüestió, els problemes i les perspectives. La raó és que, com apunta Jordi Colomina, “a més de l’antroponímia i l’onomàstica, el tret més vistent de la repoblació mallorquina és el parlar mallorquinitzat, especialment a Tàrbena, Xaló i la Vall de Gallinera, però també tenim fets com l’elaboració de sobrassada mallorquina, que va arribar a ser tan famosa que en alguns pobles l’anomenen ‘tàrbena’”. Les jornades finalitzaran amb una passejada toponímica per Tàrbena a càrrec de Joan Lluís Monjo.
