La revista degana en valencià

XXX Mostra d’Alcoi: el pas decisiu a la normalitat escènica

18/08/2021

Si hi ha algun esdeveniment que ha vertebrat anualment les arts escèniques valencianes en les darreres dècades és, sens dubte, la Mostra de Teatre d’Alcoi, Fira de les Arts Escèniques Valencianes. Cada any, i en fa 31 ja, entre maig i juny la professió valenciana es retroba a Alcoi, ciutat que es pot permetre organitzar una fira de teatre de gran nivell per la quantitat de teatres, sales, companyies i professionals de les arts escèniques amb què compta, a banda d’una tradició escènica innegable. Cal assenyalar també l’esforç dels diversos ajuntaments que han governat durant aquest temps per mantindre aquesta mostra en peu (també l’IVC), i sobretot el treball impecable de tot el personal tècnic. Cal felicitar ja Miquel Santamaria i el seu equip per l’excel·lent organització de la fira de 2021.

A la Mostra, les companyies valencianes i algunes de fora presenten els seus treballs, es fan intercanvis, contractes, reserves, l’assemblea anual del Circuit Cultural Valencià (i presentació de l’informe de l’any), de la Xarxa Alcover, es fan tallers, presentacions de llibres… i tot això fa que durant uns dies a Alcoi es reunisquen programadores, actors, directores, distribuïdors, autores i tota la resta de la professió. Sʼhi parla i es respira teatre, dansa i circ, i això és bo, és molt bo.

Al 2020, evidentment, no hi va haver Mostra, i casualment arribava als trenta anys, així que la celebració s’ha traslladat a enguany, amb una mostra també especial per les restriccions pandèmiques: menys funcions, menys públic, habitacions individuals (més pressupost)… De fet, els horaris definitius no es van poder establir fins a la darrera setmana davant la incertesa de si el govern valencià prorrogaria o no el «toc de queda» i fins a quina hora. Però, finalment, la XXX Mostra d’Alcoi es va celebrar del 24 al 28 de maig, i amb possibilitats d’ampliar horaris perquè es podia estar al carrer fins a la 1 de la matinada i els restaurants tancaven a les 00.30. L’assistència, si no tan abundant com en les edicions pre-pandèmiques, sí que fou nombrosa; lʼorganització, com hem dit, un èxit; el format de les actuacions potser també influït per les circumstàncies, amb grans representacions i a correcuita, i evidentment Cultura Segura sempre.

La diferència es trobava en les cares dels i de les assistents, amb uns ulls que reflectien la joia de retrobar-se, de tornar al teatre, de fer normalitat. Mai ens havíem alegrat tant de trobar-nos els uns amb les altres, i es notava en cada salutació, en cada comentari, en cada «com estàs?, com ho has portat?». I tot i que fora per uns dies, els diferents grups professionals es trencaren i coexistiren pacíficament i festiva. En l’ambient surava l’esperit de la recuperació de la quotidianitat cultural, i almenys per uns dies ens ho creguérem i ens reafirmàrem en la seguretat de la Cultura. Esperem no fer cap pas enrere.

De la qualitat artística, que nʼhi va haver i molta, ja en parlarem; aquest mes volíem parlar de bones expectatives, de sentiments i pensaments. Al maig-juny de 2022 repetirem el vers d’aquell gran alcoià tan estimat: «Porteu-me a Alcoi, que és el meu poble».

Inscriu-te al nostre butlletí

Top