Zaplana no enganyava, volia ‘forrar-se’

“A més d’una persona li ha provocat una expressió d’una certa alegria la caiguda de Zaplana, perquè sempre s’havia esmunyit com les anguiles”

 

El dia 22 de maig del 2018, a València, feia un dia clar. Un dia de primavera mediterrània, ja amb uns graus de temperatura que et permeten anar a la platja, a veure-la o a fer-te morenet –que està molt de moda-.

Les notícies eren les que tocaven: que si el Molt Honorable President de Catalunya havia elegit unes persones que estan a la presó –preventiva- com a consellers; que si el PNB votaria a favor, o no, els pressuposts del govern central; si els de Podem diran o no que se n’han d’anar a casa algun dirigent… Tot segons el previst.

I en això, just abans d’esmorzar, vota la llebre i les alertes es disparen: han detingut a Don Eduardo Zaplana!!! Per presumpte blanqueig de capital i algunes altres coses més. A més d’ell, sembla que hi ha dos persones més: una de cognom Cotino. I una altra que va ser el “capó” de la RTVV entre altres coses.

Sorpresa, estupor, moltes trucades de telèfon, molts whatsapps i al final, una nova prova de les formes de governar d’un partit: el Partit Popular; una forma de governar ací i allà. I ens som molts els qui pensem que encara no sabem ni la meitat.

La “presumpta” caiguda del senyor Zaplana, qui fou Molt Honorable President de tots els valencians i valencianes, la veritat és que a més d’una persona li ha provocat una expressió d’una certa alegria: “ja era hora”, sempre s’havia esmunyit com les anguiles…. Per cert, encara continua gaudint dels “privilegis” d’haver sigut MH President?

Si mirem una miqueta enrere, tampoc no ens hauria de sorprendre. Aquest senyor va arribar a l’alcaldia de Benidorm “comprant” la voluntat, millor el vot, d’una trànsfuga. El vam escoltar dir que estava en política per a “forrar-se” i li agradaven els cotxes de no sé quantes vàlvules o cilindres o… S’ha “forrat” o no? Ho desconec però sembla, des de fora, que no li ha anat malament la cosa. No sé tampoc si hauria arribat a ser un destacat càrrec de Telefònica. Però sembla que no li ha anat malament la cosa.

Moltes persones han pensat també que la justícia, eixa justícia lenta, que ha de fer vagues perquè el govern central li faça cas, eixa justícia que està molt posada en dubte, al final fa el seu treball i acaben posant a la presó a més d’un, que no són tots i totes, però crec que té un efecte molt pedagògic, molt exemplaritzant.

Acabe amb un record per a les persones honestes i militants del Partit Popular. Realment ho tenen difícil perquè negar l’evidència de les pràctiques mafioses dels seus dirigents, avui, ja resultat difícil, fins i tot a ells i elles. Altra cosa és que la societat valenciana i els votants del PP, ho tinguen clar o no.