La revista degana en valencià

Amèlia López: «Els Serveis Socials són un sistema de protecció de la dignitat de les persones»

«No podem acceptar que cap partit polític continue obviant la Igualtat com un requisit bàsic per a la nostra societat»

Volíem entrevistar alguna persona que portara treballant molts anys en Serveis Socials, però al peu del canó. Volíem que ens analitzaren la realitat i l’evolució d’aquest sector fonamental de la societat. Per això, ens n’anàrem a Aldaia, al centre on treballa des de fa més de 35 anys Amèlia López, una de les tècniques més reconegudes al País Valencià en aquest camp i treballadora incansable en la defensa d’aquests serveis: ella ha estat una de les persones que ha fet possible el desenvolupament del quart pilar de la societat.

Després de les presentacions, comencem amb les preguntes i ràpidament comprovem que el treball de camp i l’experiència aporten una visió molt completa de la realitat. Les seues opinions eixien amb facilitat i sabies que estaven basades en la reflexió i en les hores de viure el dia a dia, a peu de carrer, a peu de realitat. Després d’anar-nos-en, ella continuava treballant amb les persones.

–Què són els Serveis Socials?

–La gent pensa que és per a quan tens problemes que tenen a veure amb qüestions bàsiques de subsistència, però realment els Serveis Socials són un sistema que encara està per acabar de fer. La gent diu que és el quart pilar de l’estat de benestar, com un sistema de protecció de la dignitat de les persones. Li hem de donar carta de dret social.

 

–És donar peix o ensenyar a pescar?

–Crec que això està superat, almenys per a la gent que treballem en això. Perquè hi haurà gent que serà capaç d’ensenyar-se a pescar i n’hi haurà que no. Hem de saber que tenim persones que no seran capaces, per molt que treballem, de garantir-se les seues necessitats més bàsiques. I algú ha d’aconseguir que visquen dignament.

 

–Serveis Socials i equips multidisciplinaris: això ha d’estar clar?

–Crec que sí. L’abordatge dels Serveis Socials a soles des de, per exemple, el treball social, tal vegada no es pot entendre sense la psicologia comunitària, sense la sociologia…

 

–Crema treballar en Serveis Socials?

–Quan vaig començar a treballar-hi fa 35 anys tan sols existia la Cartilla de Beneficència i un metge i un hospital dedicat als pobres. D’això al que ara tenim podem dir que hem canviat moltíssim. Però també hem de ser crítics: no hem canviat el que havíem de canviar. Tot i així, ha sigut un sistema que ha fet una revolució. Moltes vegades diuen que no fan coses perquè la gent no les demana; la gent no les demana perquè no les té! En eixe procés, en el pla personal, diria que és molt cremant, perquè veus les realitats i no tens recursos. Els primers anys patia molt perquè d’alguna manera et carregues amb la responsabilitat del que veus. De totes formes, mai et lleves el problema del cap.

 

–Podríem dir que són un termòmetre del grau de desenvolupament d’una societat?

–Sí. Hi ha uns eixos transversals en totes les polítiques: la igualtat, la mobilitat universal i el dret a la participació. I jo afegiria, necessàriament, el de la dignitat de la vida humana. Si tots els serveis públics pensàrem que treballem per fer cada vegada més digna la vida de les persones, tots treballaríem d’una altra manera. Perquè el que fan els altres serveis socials és: «Aquest tema tan difícil, o peculiar, o dels pobres, li toca a Serveis Socials, a mi no». I tots van expulsant del seu sistema a aquells que no.

Diners o idees?

–Les dues coses són fonamentals. Sense diners és difícil que es puga treballar en un sistema que atén necessitats molt urgents. I sense idees tampoc.

 

–Com anem de polítiques d’Igualtat?

–S’han fet moltes coses, però hem perdut molts anys. Si pensem com està l’urbanisme de les ciutats, l’educació… veiem que s’ha avançat molt més que en polítiques de Serveis Socials i d’Igualtat. Falta fonamentalment la implicació de tots els sistemes, perquè la gent que treballa en Igualtat ja està molt convençuda, però els sistemes que han de treballar això, fonamentalment, són els educatius. La societat es resisteix a canviar un model, i el model dominant és androcèntric i ens crea moltes dificultats per avançar. Però sóc optimista en eixe sentit: crec que el 8 de Març marca un canvi de xip necessari.

Per tant, estem en un bon moment per a la Igualtat o és una moda?

–No, crec que no serà una moda. Les dones som la meitat de la població i estem molt fartes de la desigualtat.

 

–Creus que aquest 8 de Març ha marcat un abans i un després?

–El problema és que les lleis que tenim a Espanya són molt més avançades del que estem fent. Crec que el que ha canviat és que les dones, i molts homes, han pres consciència que no podem acceptar que cap partit polític continue obviant la Igualtat com un requisit bàsic per a la nostra societat.

 

–Els joves ho tenen clar?

–Quan es diu que els joves no veuen malament les conductes masclistes, jo al·lucine; igual que quan es diu que els joves estan descompromesos socialment. Això no és veritat; estem fent una deformació de la realitat, perquè hi ha molts joves compromesos, amb les idees clares, feministes… Però, a mi, el que em preocupa és qui està educant els nostres joves en valors masclistes. Revisar el nostre model de televisió no estaria gens malament, perquè és molt difícil combatre el model masclista que hi veuen.

 

–Quin paper fan les noves tecnologies?

–L’exclusió de la gent es dóna per molts motius, i hi haurà una exclusió molt gran per la capacitat de relacionar-se o usar les noves tecnologies. Ens haurem de replantejar com atenem els nostres veïns i veïnes. Ara, per exemple, per a tramitar una ajuda de lloguer, si no tens Internet, necessites que els serveis públics et facen la gestió. Abans teníem analfabets, i ara tenim analfabets digitals.

 

–Cada partit polític té un model de Serveis Socials?

–I si no el té, el té per exclusió. Quan algú no té un model de Serveis Socials és que no li importa gens, i el model és el no-model. No tenim una llei bàsica de serveis socials estatal, i per tant cada comunitat els desenvolupa com li dóna la gana en raó de la ideologia de qui governa i de la capacitat econòmica.

 

–Els Serveis Socials valencians han notat el canvi de govern a la Generalitat?

–Sí, ho estem notant molt, en positiu, i en negatiu per la sobrecàrrega que comporta el sistema en aquests moments. S’han aprovat lleis noves, s’han delegat competències, han augmentat pressupostos, s’han tret noves ajudes… S’ha aprovat la Llei de Renda Bàsica! Tots necessitàvem que es feren més coses en Serveis Socials, però per a això necessitem més recursos. Portàvem més de deu anys sense un increment dels recursos humans ni dels pressupostaris. Com et fas càrrec de tot això amb una mancança de mitjans? Ara el nou govern ens dóna més diners, però el senyor Montoro diu que de Capítulo 1 res, que d’allí no es mou res. Aleshores, com ho fem?

 

–Per cert, la Llei de Dependència de Zapatero va ser una revolució?

–Sí. Tan sols va fer una errada: dir que la dependència era el quart pilar, perquè si és el quart pilar ja no existeixen els Serveis Socials. I la dependència és una part dels Serveis Socials, és una part d’eixe pilar.

 

–Com veus el futur?

–Tinc molta por d’un retrocés. En quatre anys no es poden arreglar vint anys, i si no es mantenen polítiques socials avançades i amb una visió de l’ésser humà amb dignitat, s’haurà fet un treball que demà pot desaparéixer, perquè el dret encara no està consolidat.

 

Entrevista publicada al nº 436 (Els museus valencians). Ací pots aconseguir un exemplar 

Inscriu-te al nostre butlletí

Top