Tens 0 productes a la teua cistella
Presentació de llibre Fabra, Moll i Sanchis Guarner. La construcció d’una llengua moderna de cultura des de la diversitat (2018) a l’Aula Magna de la UV el febrer de 2019.
El 2019 Vicent J. Escartí edita el primer llibre d’una sèrie de monografies que s’han dedicat a la figura i l’obra d’Antoni Ferrando, just un any després de la seua jubilació com a catedràtic del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, amb una carrera d’una quarantena d’anys de servei públic, cívic i ètic a la institució i al país. En aquest primer volum, després de la presentació a càrrec del curador, Mireia Ferrando traça un magnífic “Apunt biogràfic i trajectòria filològica” que retrata la contribució intel·lectual i també la dimensió humana i compromesa de l’homenatjat.
Les paraules finals d’aquest treball són: “Darrerament ha estat nomenat professor emèrit de la Universitat de València (1-9-2018) i Fill Predilecte de Benicolet (18-12-2018)”. Prenem doncs, aquest fil per afegir algunes notes que continuen el relat de la trajectòria encetada en aqueix llibre d’homenatge i que quedarà encara oberta per als nous treballs del mestre que esperem en candeletes. Per a la nostra narrativa, prenem com a referència les memòries d’activitats de 2019 a 2024 de l’IIFV, organisme científic al qual Ferrando pertany des de la fundació. Som conscients que resulta realment difícil poder condensar en aquest breu esbós tota la producció inclosa no sols per la qualitat sinó també per la intensitat de la faena que ha protagonitzat Ferrando i és per això mateix que ens limitarem a oferir-ne només un panorama condensat i la citació d’alguns pocs exemples.
Llegim en aquests resums les principals contribucions científiques i acadèmiques en forma de llibres, capítols de llibre o articles en revistes especialitzades, de ponències, conferències, comunicacions, converses o taules redones, de ressenyes i també de pròlegs. La investigació i la reflexió interdisciplinària sobre els nostres clàssics ocupa una bona part d’aquestes contribucions. Així doncs, destaca la col·laboració en distints centenaris i anys d’homenatge d’aquest període: en l’Any sant Vicent Ferrer participa en diferents congressos i publicacions derivades, i en l’Any Fuster reflexiona a propòsit de la relació d’aquest homenot amb els clàssics.
D’altra banda, Ausiàs March, Jo
anot Martorell i el Tirant, la devoció mariana i Les trobes en lahors de la Verge Maria, Jaume I i el Llibre dels feits –del qual n’ha elaborat un estudi i una nova edició crítica juntament amb Vicent J. Escartí–, i sempre el Curial e Güelfa són objecte de la seua atenció. A més a més, figures contemporànies són observades en altres treballs també des del punt de vista interdisciplinari de l’historiador de la llengua, la literatura i la cultura en tota la seua amplitud, vessant dins del qual destaca la reflexió sobre la construcció dels models lingüístics, les ideologies i els usos lingüístics: Pompeu Fabra –en diversos treballs derivats de la participació en l’Any Fabra i també en el llibre Fabra, Moll i Sanchis Guarner. La construcció d’una llengua moderna de cultura des de la diversitat, en què explora també la tasca dels altres prohoms de la nostra història lingüística– o Llorente i Blasco Ibáñez en el llibre Llorente i Blasco Ibáñez: entre la política i la literatura (a propòsit, sobretot, de la guerra de Cuba) són presents entre la producció més destacada.
En paral·lel, hi ha la reflexió sobre el paper dels col·legues i amics Germà Colón, Pere Maria Orts (en el llibre Pere Maria Orts i Bosch. Mirades al passat, memòries del present) o Ramon Lapiedra, a qui també va fer la laudatio en l’acte de lliurament de la Medalla de l’AVL de 2019. D’altra banda, aquest treball interdisciplinari i el fet de ser un dels màxims coneixedors de la nostra història lingüística, cultural i literària li ha permés enfrontar-se a la temàtica, certament complexa, de l’establiment d’una periodització i de les denominacions per a cada etapa de la història de la llengua catalana.
Combina aquesta tasca investigadora amb la no sempre fàcil com a curador de volums col·lectius (p. ex., edita juntament amb Anna Maria Babbi La ‘cavalleria unanistica’ italiana. Enyego (Inico) d’Àvalos e ‘Curial e Guelfa’ dins la sèrie IVITRA en la prestigiosa editorial John Benjamins), és membre de comités organitzadors i científics de trobades acadèmiques que tenen lloc dins i fora del nostre domini lingüístic (com ara, va ser membre del Comité científic del Simposi Internacional “Tots jorns aprench e desaprench ensemps”. 600 anys de Jordi de Sant Jordi que va tenir lloc a la Universitat de València), i també actua com a membre de tribunal en diverses places i en tesis doctorals (destaquem la darrera en què va participar com a president: la tesi d’Antoni V. Martínez dirigida per Josep Martines i Sandra Montserrat i defensada al setembre de 2024 a la Universitat d’Alacant). Alhora, participa en diversos projectes d’investigació interdisciplinaris vinculats tant a la Universitat de València com a la Universitat d’Alacant lligats a la variació i el canvi lingüístic, l’elaboració de corpus o la construcció de biografies marginals.
Tribunal (A. Ferrando, M. Guardiola, J. Suïls) i directors (J.Martines i S. Montserrat) de la tesi doctoral d’Antoni V. Martínez Pérez, defensada en la UA el setembre de 2024.
En aquest període constatem també la direcció de 5 tesis doctorals i l’acompanyament posterior d’aquests i altres deixebles i amics en la redacció de diversos pròlegs: del 2019 són les tesis d’Adrià Badia i d’Alaitz Zalbidea; el 2021 llig la segona tesi Abel Soler; Onofre Espinós la defensa el 2022; i, la darrera que Ferrando ha dirigit és llegida per Santi Vallés el 2024. Als qui el coneixem no ens sobta en absolut la generositat i l’interés per la divulgació, totalment necessària, amb què s’ha compromés des de les plataformes que constitueixen distintes revistes de caràcter general. Sempre hi tracta temes relacionats amb el seus centres d’interés que arriben al públic general des de la més absoluta rigorositat i, alhora, des de la senzillesa i la claredat de la seua prosa. Des de fa una quarantena d’anys col·labora amb Saó (veg. el treball de Roca en el llibre d’homenatge citat), amb articles com ara “Del nom i de la identitat lingüística dels valencians”. També col·labora ocasionalment en El Mirall, una revista cultural impulsada per l’Obra Cultural Balear, on publica, per exemple, “Manuel Sanchis Guarner i l’adaptació del fabrisme al País Valencià”; o també, a Serra d’Or on publica “Els camins del «Curial» condueixen a Enyego d’Àvalos”. Finalment, en la revista Almaig, editada pel centre d’estudis de la seua comarca natal, escriu sobre fets i personatges històrics de Benicolet o de la Pobla del Duc, però destaquem un article en què se n’ix de les temàtiques més habituals i el fan reviure els records i les vivències d’infantesa a la seua localitat natal amb “El conreu de la pansa a la Vall d’Albaida. Una crònica del Benicolet de 1968”. En aquesta tasca lloable de divulgació, cal notar també diferents entrevistes concedides en aquest període ressenyat.
De finals de 2022 correspon la que li fa el seu deixeble Al
aitz Zalbidea per al blog “Un món de llengua”; entre les darreres de 2024 n’hi ha dues per a La Veu dels Llibres: la que li fa Garcia Devís per recordar el seu mestre Sanchis Guarner o la que es deriva de la publicació de l’edició crítica del Llibre dels feits i que tots dos editors concedeixen a Pérez Grau. Sabem que el 2025 ha enllestit un estudi i una edició de les Obres o trobes en llaors de la Verge Maria (1474). El 10 de juliol de 2025 Antoni Ferrando serà investit doctor honoris causa per la Universitat d’Alacant.
Revista Saó Núm.514, pàgs.34-38. Juny 2025.
