Ausiàs March a Barcelona

5/11/2019

Arran de l’article que vaig publicar a Saó sobre la làpida que, en honor d’Ausiàs March, es va inaugurar en 1918 al carrer de Cabillers de València, l’amic Josep Vall em va fer notar que, a la ciutat de Barcelona, existeix un monument dedicat al gran poeta medieval que és pràcticament desconegut de tothom: catalans, valencians i mallorquins. Es tracta del bust que, a propòsit de la seua jubilació, confeccionà el pintor i escultor Miguel Garcia Camacho, donà a l’Institut de Batxillerat Ausiàs March, on havia exercit com a professor, i fou situat a l’entrada principal del centre educatiu de l’avinguda d’Esplugues.

D’aquesta manera, tal com podem llegir al volum Art públic de Barcelona (2009), la iniciativa partí del propi escultor, que en 1980 presentà al director de l’Institut un bust d’Ausiàs realitzat en guix. Tal com hi afirmen Jaume Fabre i Josep M. Huertas, «eren temps que Catalunya vivia amb entusiasme la recuperació de les institucions i en els centres d’ensenyament se sentia amb especial intensitat el traspàs a la Generalitat de les competències d’ensenyament. Dintre d’aquest ambient, i sense cap altre motiu commemoratiu, el nou director va decidir encarregar la fosa en bronze del bust i la col·locació a l’exterior, al pati, al costat de la porta d’entrada».

Encara tingué una altra idea, aquell director, i fou la d’acompanyar la figura d’una placa amb el nom i uns versos del poeta objecte d’homenatge; una tasca que fou encarregada a un altre professor, Josep Cruzet. Així, sota els dos versos inicials del poema XXXIX de March, «es va posar la versió castellana feta per Fray Luis de León», tal com es pot comprovar a la fotografia. El bust fou inaugurat el dia de Sant Jordi de 1981, en un acte al qual havia sigut convidat Jordi Pujol, president de la Generalitat des de tretze mesos abans, que va declinar la invitació.

Pel que fa a les característiques de l’escultura, Francesc Serés explica que responen a la voluntat de Garcia Camacho «de fer palesa una determinada imatge del poeta», amb «cabells llargs» i «barbes cargolades». El que intenta l’autor, continua, «és donar les connotacions bàsiques que permetin un reconeixement amb les primeres fonts visuals que tenim» d’Ausiàs March. «La cara i el crani són allargats […], destacant-hi un nas prominent que torna a fer de separació simètrica entre ambdós costats de la cara». A més, un altre dels aspectes que en destaca Serés és «l’expressió seriosa, el rictus serè que l’escultor confereix a la figura d’Ausiàs March», i que es tradueix en «una certa impressió d’estatisme basat en la simetria i en l’harmonia vertical del rostre, en què l’escultor sembla haver mesurat perfectament les separacions escaients entre les parts que marquen la barba, la boca, el bigoti, les celles, el front, el final dels cabells, tot plegat per conferir la mesura dins de l’aparent desordre que sembla regnar en tot el bust».

Al marge d’aquestes particularitats, resulta gratificant constatar com, el que la Ciutat Comtal no pogué aconseguir a principis del segle XX –aixecar una estàtua que evocara la memòria del cantor de «Veles e vents»–, ho va aconseguir en 1981 la iniciativa personal d’un escultor i professor que encara hui és gratament recordat pels seus alumnes.

Article publicat al número d’octubre 452