Còlera i literatura

26/01/2021

Les invasions de còlera que assolaren el territori valencià durant les dues darreres dècades del segle XIX no sols tingueren una forta repercussió sanitària i econòmica. El seu ressò fou també literari, ja que impactaren de ple en la Renaixença, el moviment lingüístic i literari que tractava d’obrir-se camí enmig de múltiples dificultats, com ara les suspicàcies polítiques provinents dels cercles que no el veien amb bons ulls, i que eren la immensa majoria dels qui ostentaven el poder polític, econòmic i cultural.

Així, un dels efectes més sonors que comportà la malaltia fou la suspensió –en les edicions de 1884 i 1890– del certamen literari anomenat Jocs Florals; un concurs que, impulsat en 1879 per la nounada societat Lo Rat Penat, de seguida es va convertir en l’aparador més important del nou corrent lingüístic i literari. El cas és que, des del principi, els Jocs Florals varen ser vinculats a la Fira de Juliol, que s’havia iniciat en 1871; i, tal com assegurà l’Almanaque Las Provincias, durant l’estiu de 1884 la Fira fou suspesa per les autoritats perquè «el cólera y las medidas sanitarias tomadas para detener su marcha fueron la constante preocupación de las gentes durante todo el verano». «No hubo, pues, fiestas, ni pabellones e iluminación de la Alameda, ni corridas de toros, ni Juegos Florales, ni nada de lo que otros años se hace por esta época». I encara continua l’anuari: «No estaban las gentes para fiestas en estas circunstancias, y se creyó, por tanto, que no debían celebrarse las ferias de este mes, con más razón por cuanto se consideraba peligrosa la afluencia de forasteros».

Com que, amb l’arribada del fred, la situació sanitària es relaxà, els Jocs Florals de València es portaren a terme huit mesos després d’allò inicialment previst, al març de 1885. I adoptaren un caràcter benèfic, solidari, ja que els premis varen ser destinats «al socors dels perjudicats per les inundacions d’esta província i per los terratrèmols d’Andalusia». En aquest sentit, cal assenyalar que, en poques setmanes, el poeta Jacint Verdaguer compilà i publicà el poemari Caritat i destinà els guanys de la venda a les víctimes andaluses.

D’una altra banda, el còlera també esperonà diverses obres literàries, entre les quals la comèdia en valencià Els microbios, de Manuel Millàs, que s’estrenà el 4 d’octubre de 1884 al Teatre Russafa. Un sainet en un acte i en vers que va gaudir d’un notable èxit; i que, tal com afirmà Jaime Millàs, «consisteix en una reconstrucció humorística del que va significar per a València la tràgica epidèmia de còlera de 1884 i 1885», ja que «la por a contagiar-se generà situacions de convivència dramàtiques i, alhora, còmiques».

A propòsit d’aquesta peça teatral, recentment s’ha afirmat que, com que el sainetista era un alt funcionari de la Diputació de València, pertanyia a una família burgesa d’hisendats rurals i comerciants de la seda i participava dels interessos i la ideologia dominant de la Restauració, degué escriure Els microbios «amb el clar propòsit de menysvalorar el perill real que hi havia de contagiar-se del còlera i, així, disminuir l’alarma que començava a introduir-se entre la població de la ciutat de València per les notícies que arribaven d’Alacant». Una afirmació segons com difamatòria que entra en contradicció amb la informació que més amunt he reportat: que les autoritats polítiques varen cancel·lar la Fira de Juliol amb l’objectiu d’evitar aglomeracions i per considerar perillosa, en aquelles condicions sanitàries, l’afluència de forasters.

Per tant, és quasi segur que, si prescindírem de prejudicis, aconseguiríem examinar amb una major objectivitat les circumstàncies que varen envoltar cadascuna de les situacions passades, com ara la producció literària que va veure la llum a València durant l’epidèmia de còlera de 1884-1885.