La revista degana en valencià

Diccionari personal del coronavirus (2)

21/05/2020

És difícil actuar amb indiferència davant de les paraules i expressions lingüístiques que està proporcionant-nos l’experiència de viure la Covid-19. Cada dia, en les naturals converses entre nosaltres, en les rodes de premsa, en els diaris, en la ràdio, escoltem nous termes que ens sorprenen pels seus significats inèdits. Aquestes paraules es pronuncien en un sentit universal: es dirigeixen a uns ciutadans necessitats d’informació; les utilitzem per comunicar-nos i broten cada dia en les converses habituals …; per això estan tenint èxit. No sé si hi ha alguna forma estadística de mesurar el naixement de noves expressions però en qualsevol cas tots podem donar testimoni que això està passant.
Durant anys, cada dia, escoltem moltes notícies, aquelles que es produeixen sobre economia, esport, política, cultura, educació…; però no ha estat freqüent que durant quasi tres mesos la informació que rebem en llegir un diari o quan escoltem la ràdio i la televisió es caracteritze per ser monogràfica, per referir-se a un sol tema: el coronavirus i la seua influència en les nostres vides. Són les explicacions i les reflexions, científiques o col·loquials, les que estan aportant-nos els termes que ens permeten comprendre, explicar, avaluar o escriure la nostra història quotidiana. La necessitat d’orientar la informació sobre un assumpte tan vital ha motivat la riquesa expositiva en les reflexions sanitàries, socials, econòmiques, polítiques o culturals. Quan el temps passe no en cap dubte que les noves paraules i expressions ens permetran fer una radiografia molt humana de la pandèmia.
Així, a continuació compartim algunes expressions més d’aquest diccionari personal en construcció.

ANGOIXA VITAL

Durant aquests darrers mesos moltes persones ens hem quedat sense treball i, per tant, hem recorregut als estalvis. Si cobrar un sou o tenir un pis ens feia mirar el futur amb optimisme, de prompte, ens hem convertit en insolvents i probablement en endeutats.
Aquesta setmana passada hem vist als telenotícies les llargues cues de gent sol·licitant una bossa de menjar. La fam hi és a prop. És dur veure a persones esperant rebre aliments per raons de la Covid-19 o escoltar-les declarar que no tenen diners per pagar els lloguers. Seixanta milions de persones al món cauran en la pobresa després de la pandèmia.
La Covid-19? Les imprevisions per tindre cura de les persones que més ho necessitem? Benvingudes siguen les rendes vitals universals que garantesquen a cada persona una renta mínima per evitar l’exclusió. El nostre reconeixement també a les ajudes solidàries de Càritas, Ajuntaments, ONG, associacions de veïns i voluntaris que han estat capaços en poc temps de construir una xarxa d’ajut que s’ha concretat en bosses i carrets de menjars…, i en una ampla gamma d’exemples de solidaritat. La crisi va més enllà de l’àmbit sanitari. Molta gent treballem amb esperança. No defraudem, que no ens defrauden.

BIBLIOTEQUES PERSONALS

Hem pogut dedicar temps a la lectura durant la quarantena? Quins gèneres literaris hem preferit? Quins arguments ens agraden més?
Els primers dies de la pandèmia les referències al Decamerón de Boccaccio; al Diari de l’any de la pesta, de Defoe; Els nuvis, de Manzoni; La pesta, de Camus, El amor en los tiempos de còlera, de García Márquez o La peste escarlata, de Jack London, eren referències diàries a la premsa pel fet que els arguments donaven informació sobre les pandèmies i el confinament de les persones. A mesura que han passat les setmanes, cadascú de nosaltres podria elaborar un llistat de lectures del confinament. És probable també que els nostres néts hagen iniciat la seua primera biblioteca personal. En qualsevol cas, textos narratius o poètics donaran una nova forma mental al nostre món.
Cal protegir les biblioteques personals i públiques; cal invertir en elles; els llibres ens distreuen, ens fan pensar, ens continuen obrint portes i finestres a l’esperança.

BIOGRAFIES COL·LECTIVES

Ens hem acostumat a llegir biografies de persones singulars que destaquen en la política, en la cultura, en la investigació. El gènere literari de la biografia ha adquirit gran difusió.
Tanmateix, aquesta pandèmia ens ha fet veure que la biografia col·lectiva pot ser una alternativa per contar una època de crisi. Reconstruir aquelles accions que ens han identificat durant aquests mesos com a grup, com a col·lectiu; recuperar les connexions que hem establert durant el confinament; continuar els correus que hem escrit per comunicar-nos; avaluar els sistemes de treball des de casa mentre ateníem a altres familiars; descobrir la infinitat de detalls de bon comportament social o d’hospitalitat que tots hem posat en pràctica…, ens permetrà reunir i ordenar molts elements d’informació biogràfica que ens ajudaran a comprendre la vida quotidiana de les persones durant la crisi; també a extreure informació útil per aplicar des d’aquest mateix moment.
Estem segurs que en estudiar els arguments de les biografies ciutadanes quedaran destacats els plantejaments col·lectius, el que demostrarà que la victòria contra la pandèmia s’ha pogut aconseguir amb el concurs de tots. Darrere de cada biografia personal brilla el desig solidari de la majoria.

CONVERSADORS VOLUNTARIS

Hi ha gent a casa, sola…, i durant aquestes setmanes hi ha persones que s’han convertit en conversadors voluntaris; truquen a la gent o els truquen a ells per parlar. El més important: que ningú es trobe sol.
Ajudar, transmetre ànims, fer companyia … En aquests moments d’incertesa és una forma meravellosa de què de nou s’aferme la solidaritat en dies de quarantena.

EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA

L’epidèmia està creant noves formes de relació, de tracte entre les persones… En els nous temps hem d’acostumar-nos a l’ús de mascaretes, als guants; a noves fórmules d’higiene personal; a guardar distàncies físiques a les quals no estem acostumats; a posar mampares en un restaurant i menjar separats d’altres comensals; o a acceptar amb delicadesa noves formes de comportament per anar pel carrer o entrar en un comerç. Deurem acostumar-nos a llegir els protocols que s’estan redactant per acudir a un col·legi o centre educatiu; també per tornar a treballar en la nostra empresa o a acudir a una consulta mèdica, a un centre comercial, a un bar, a un camp de futbol o fins i tot, en pujar a l’ascensor.
És una obra col·lectiva emocionant pensar que tots, com en cada moment històric, participarem en la construcció de nous models solidaris de convivència personal, local i global; tots desenvoluparem valors, actituds i comportaments per respondre a les exigències d’una ciutadania responsable.

NOVES ALIANCES

Al llarg dels dos darrers mesos s’ha fomentat la unió veïnal. Aplaudir o xerrar des del balcó o a la terrassa ha estat una mostra sensible. Però hi ha moltes altres creacions solidàries: en moltes comunitats s’han nomenat delegats veïnals o voluntaris d’escala que s’han ofert a la resta de l’habitatge per proporcionar serveis.
Anar a comprar menjar, treure els gossos, anar a la farmàcia, desinfectar l’escala, trucar pel mòbil per conversar…, han estat alguns exemples de col·laboració veïnal. Coneguem veïns que han fet una revista virtual; altres, han ofert vertaders concerts des dels balcons; i uns altres, han gravat vídeos de poemes o històries sobre el seu confinament que han fet públics a la xarxa… Sense oblidar els milers i milers de memes que amb  humor ens han alegrat el confinament.
Probablement la situació provocada per la pandèmia ha fet molt pel desenvolupament de les comunitats col·laboratives, el concepte que en els països del nord d’Europa es coneix amb el nom de cohousing. Les rutines o serveis que s’han planificat durant la pandèmia a aquestes comunitats de veïns i les amistats generades gràcies a l’ajut mutu han fet possibles noves aliances per crear serveis comunitaris que ens faran la vida millor a tots.

NOVES AUTORITATS

Els darrers dos mesos ens hem acostumat a la presència continuada a les televisions d’experts o d’especialistes. El doctor Fernando Simón, director del centre de coordinació d’alertes i emergències sanitàries, ens ha informat puntualment quasi cada dia de la marxa de la pandèmia. La informació i recomanacions que ens ha donat han estat moments de tranquil·litat per tots. A cada un dels països del nostre entorn també han informat persones de reconegut prestigi.
Els comitès d’experts dels quals formen part epidemiòlegs, investigadors, especialistes en diferents branques de salut o de seguretat ciutadana s’han convertit en les noves autoritats referents del saber i saber fer.

RODES DE PREMSA

Des dels primers moments del confinament ens hem acostumat a les rodes de premsa com a eix central per aconseguir la informació necessària. El president del govern, el ministre de sanitat, la portaveu del govern, el director del centre de coordinació d’alertes i emergències sanitàries, els presidents de les comunitats autònomes o els consellers i conselleres de sanitat, els experts…, s’han convertit en personatges familiars a través dels telenotícies.
L’èxit d’una roda de premsa depén tant de la credibilitat dels que comuniquen com de l’interès de les persones que escolten; la comunitat d’interessos garanteix l’èxit.
Ara, quan han passat ja més de dos mesos de l’inici del confinament podem dir que les rodes de premsa ens han ajudat a representar i construir la nostra realitat durant aquest temps. En aquesta interpretació no podem deixar de costat les desconfiances, els canvis d’opinió, el desconeixement en alguns casos del que estava per vindre… Sense dubte tots hem aprés d’aquestes reunions que ens ajudaran els temps vinents a configurar la nova identitat de les rodes de premsa.

SEGREGACIÓ CULTURAL

Les aerolínies de baix cost han reduït els seus vols; la majoria tenen els avions aparcats en aeroports desconeguts que serveixen sobretot per a confinar avions. Els costos dels viatges d’aquestes companyies permetien volar a moltes persones, el destí de les quals era un lloc qualsevol del món. Era freqüent que molta gent acudís gràcies a aquests vols barats a museus, exposicions, festivals, concerts o a visitar ciutats monumentals…
És probable que quan la pandèmia finalitze les normes de seguretat dels aeroports; la disminució del nombre de passatgers per guardar la distància de seguretat dintre de l’avió; la disminució dels vols…, encaresca els preus dels bitllets per volar. Això farà que solament les persones amb més capacitat adquisitiva podran fer-ho. Les grans obres artístiques, les expressions culturals en general tornaran a ser visitades, almenys per un temps, per persones de més possibilitats econòmiques. La cultura proporcionada pels viatges tornarà a ser un concepte de l’elit.

 

Inscriu-te al nostre butlletí

Top