Tens 0 productes a la teua cistella
La trobada de la granada de mà a l’Alcúdia de Veo el passat 29 d’agost reobri el debat sobre el llegat ocult de la Línia XYZ, el sistema defensiu republicà on el front va estar aturat durant nou mesos. Gairebé un segle després de la batalla, els explosius que encara romanen entaforats en bancals, ribassos i cases velles continuen sent una amenaça silenciosa que aflora en episodis com els incendis forestals.
Continuació de l’article El secret de la granada de la Guerra Civil trobada a l’Alcúdia de Veo .
En aquest punt, ens ve al pensament el record del tio Justo de l’Alcúdia de Veo, que ens contava com en la postguerra els espadànics buscaven per les muntanyes la metralla dels artefactes detonats, d’on extreien el ferro i l’acer per a vendre. També apreciaven la munició d’artilleria fallida, que exigia un tracte molt més prudent, ja que, com que guardava la càrrega interna intacta, resultava extremadament perillosa. En eixe cas, calia forçar una detonació controlada per a recuperar el metall: en ser que aplegaven un grapat de projectils fallits, encenien una foguera dins una balma i els hi llançaven des d’una distància segura. De les bales i les beines extreien el plom i el llautó desmuntant-les a mà, aprofitant que la pólvora dels cartutxos actuava mitjançant un mecanisme propulsiu i no explosiu, amb la qual cosa l’operació manual no comportava cap risc.
III. El llegat ocult de la Línia XYZ: quan el passat encara guspireja
El descobriment fortuït del xiquet no és un fet aïllat, sinó el reflex d’una ferida històrica oculta davall la vegetació de la Serra d’Espadà. En eixes muntanyes encara perdura en la memòria popular el record dels nou mesos en què el front de la Guerra Civil va quedar completament aturat. Entre juny de 1938 i març de 1939 la comarca va viure un dels episodis més cruents del conflicte en el marc de l’Ofensiva del Llevant. Per a frenar l’avanç de les tropes franquistes cap a València, l’exèrcit republicà va construir la coneguda Línia XYZ (o Línia Matallana), un enrevessat i complex sistema defensiu fortificat amb trinxeres, blocaus i nius de metralladores que serpentejava des de la costa de Nules fins a entrar a la província de Conca.
Prop de nou dècades després, les restes d’aquell enfrontament bèl·lic continuen fent acte de presència i recordant el perill latent que habita al territori. En va ser un testimoni evident la trobada d’abril de 2017, quan un senderista que recorria els camins de l’Alcúdia de Veo es va topetar dos granades de mà enmig de la muntanya, fet que va requerir la intervenció d’urgència dels equips de desactivació. I és que trobar eixa classe d’artefactes explosius continua sent un fet relativament freqüent en paratges aïllats de la serra, bancals de conreu o fins i tot en dobles fons i amagatalls d’antigues cases que van ser habitades o emprades com a refugi durant la guerra.
Eixa amenaça silenciosa s’esdevé especialment crítica quan es desfermen catàstrofes naturals. Durant l’incendi forestal de la Vall d’Uixó iniciat el 25 de juliol, l’avanç intens de les flames per l’antiga línia de combat va provocar que la calor fera detonar vells projectils i restes d’artilleria que romanien colgats. Les explosions imprevisibles van complicar enormement les tasques d’extinció dels bombers, que es van vore forçats a extremar les precaucions. L’episodi viscut a l’Alcúdia de Veo el passat 29 d’agost demostra que, davall l’aparença idíl·lica dels bancals i dels ribassos, la Serra d’Espadà guarda encara els secrets d’un passat que es nega a esvair-se del tot.
