¿Ensenyança del valencià o teràpia d’aversió? (L’ensenyança del valencià vista per un usuari no passiu) VII

Continuació de l’article:

LINGÜISTAS

Tras la cerrada ovación que puso término a la sesión plenaria del Congreso Internacional de Lingüistica y Afines, la hermosa taquígrafa recogió sus lápices y papeles y se dirigió hacia la salida abriéndose paso entre un centenar de lingüistas, filólogos, semiólogos, críticos estructuralistas y descontruccionistas, todos los cuales siguieron su garboso desplazamiento con una admiración rayana en la glosemática.

De pronto, las diversas acuñaciones cerebrales adquirieron vigencia fónica:

– ¡Qué sintagma !

– ¡Qué polisemia !

– ¡Qué significante !

– ¡Qué diacronía !

– ¡Qué exemplar ceterorum !

– ¡Qué Zungenspitze !

– ¡Qué morfema !

La hermosa taquígrafa desfiló impertérrita y adusta entre aquella selva de fonemas.

Sólo se la vio sonreir, halagada y tal vez vulnerable, cuando el joven ordenanza, antes de abrirle la puerta, murmuró casi en su oído:

– “Cosita linda”.

 

Mario Benedetti: Despistes y franquezas, Madrid, Alfaguara, 1992, p. 71

Doncs això mateix.

Que el valencià siga qualsevol “cosita linda” que anime a disfrutar lingüísticament de qualsevol aspecte de la vida i de la cultura.

Igual que la resta d’assignatures, clar.

Que es mereixerien, òbviament, articles específics.

To i que això, clar, són unes altres històries.

PS1: Com el lector que haja arribat ací ja sap, no cal analitzar morfosintàcticament l’exemple anterior; seria millor pensar-ne.

PS2: Diguem-ne ingenu, però jo crec, continue creient després de trenta-cinc anys de professor, -nou dels quals formant professors en exercici-, visitant centres per tot el migjorn valencià, coordinant projectes educatius per tot el País i coneixent diversos exemples d’èxit professional, que hi ha molts professors sí que poden fer-ho millor, i fins i tot molt bé; i que encara seria possible revertir i millorar la situació. Però els caldria una millor formació del professorat, continuada i desideologitzada. I incentivada, positivament quan calguera. I també, en cas de fracassos reiterats i no corregits, negativament. «Digueu-me quins incentius apliqueu i vos diré els resultats» és una frase atribuïda a Warren Buffett, el millor inversor de la història; i en bona part en tenia raó: si a tots els professors se’ls tracta i se’ls paga igual facen el que facen i sense diferenciar els bons dels dolents, i es reparteix els alumnes sense cap criteri docent, la mediocritat està assegurada; i no tan sols en el cas “del valencià”, clar.

PS3: Sense afirmar-ho amb rotunditat, potser una de les coses que cal fer aprendre dels qui ho fan millor en aula; i potser desfer-nos de les crosses que ens impedien caminar millor perquè només confiem en elles. Com suggeria Bertolt Brecht en el seu poema “Les crosses”:

«Durant set anys no vaig poder fer un pas.

Quan vaig anar al gran metge,

em va preguntar: “Perquè portes les crosses?”

I jo li vaig dir: “Perquè estic tolit”.

“No és estrany ”, em va dir.

“Prova de caminar.

Són aquestes andròmines

les que t’impedeixen caminar.

Vinga, atreveix-te, arrossega’t a quatre grapes!”.

Rient com un monstre,

em va llevar les meves formoses crosses,

les va trencar en les meves esquenes

i sense deixar de riure,

les va llançar al foc.

Ara estic curat. Camine.

Em va curar una riallada.

Tant sols a vegades, quan veig pals,

camine pitjor per unes hores.

Però ara camine.»

PS4: I segur que hi ha gent més preparada que jo, professionals i voluntaris pel valencià, per a aportar propostes pràctiques i viables de millora, tàctiques, logístiques i estratègiques. Algunes de les possibles per a estudiar més serien el preparar-los per a la detecció productiva dels interessos de cada alumne en el seu moment vital (enamorament, temor, solitud, angoixa, esperances, etc.) i combinar-los amb allò que poden trobar en els llibres (¡ai, el paper de les biblioteques, tan compensatòries alhora que tan bandejades en el sistema!), en la conversa, en l’escriptura, en les cançons, en allò que aprén i els interessa d’altres assignatures…; tot avançant ajudant-se entre ells, amb la intel·ligència artificial si cal, o amb els correctors sintàctics; i amb els comentaris sobre les correccions sobre el primer esborrany. I tot supervisat per uns professors ben preparats i cultes per afavorir entre els components intel·lectius i emocionals aquells que faciliten la fixació del valencià com a llengua no tan sols útil, sinó gratificant. Com qualsevol altra, però no menys.

PS5: Este article el dedique als professors i grups que encara tracten d’aconseguir una didàctica  del valencià que responga a l’estratègia de fer útil la nostra llengua per a qualsevol camp de la vida en societat; que intenten bastir un pensament rizomàtic davant la linealitat i l’encapsulament disciplinar que imperen en el mon de l’ensenyaça, i que estan compromesos a participar en eixa millora, des de la Taula de Filologia Valenciana a la col·lecció d’aprenentatge del valencià “Punt per punt” de la Universitat d’Alacant, i als milers de voluntaris que, tot i que amb escassa o sense preparació lingüística, participen en l’ajuda als qui necessiten aprendre valencià; i que ho fan a través de les converses, debats, compartició de llibres i revistes, fòrums sobre diverses matèries, visites guiades i tantes i tantes fórmules que intenten fer del valencià una llengua viva.