La revista degana en valencià

Entrevista a Isabel Martín Gómez, alcaldessa de Paiporta

31/03/2021

«La política, la tinc en les venes»

«Crec que és bo que, persones amb pensament més científic, també arribem a la política»

«Jo continue sent una dona d’esquerres que fa política d’esquerres»

«La gent jove ha sigut molt responsable»

Paiporta és un poble de l’Horta Sud. El seu ajuntament està encapçalat per Isabel Martín, de Compromís. Malauradament, va haver de viure uns dies de segur que molt intensos en saber les amenaces que li havia dedicat el comandant de la Guàrdia Civil. Però, el fet de parlar amb ella no era per això, sinó per conéixer millor el poble i la seua alcaldessa.

–Isabel, per què entra en la política municipal?

–Principalment, perquè m’estime el meu poble. He viscut ací des que vaig nàixer i és un poble que estime. També perquè, la política, la tinc en les venes: vinc d’una família que ha estat lluitant en el franquisme, han estat lluitant tota la vida, han militat en partits d’esquerres… Ho he viscut des de ben menuda i m’agrada la política.

–Com una dona matemàtica es decideix a fer-hi el salt?

–No ho sé. Mai havia tingut una aspiració de dir «vull ser l’alcaldessa del meu poble», sinó que les coses han anat succeint. Jo també crec que és bo que persones amb pensament més científic també arribem a la política; que no siguen només advocats, periodistes… També fa falta eixe pensament lògic per saber on vols anar.

–Està penedida o pensa que ha valgut la pena?

–Hi ha dies i dies, però si després fas balanç crec que paga la pena, i a vegades eixa sensació és més en coses xicotetes, en coses molt menudes que estem fent i podem resoldre la situació de moltes persones amb eixes polítiques. Estem intentant canviar i estem aconseguint-ho en moltes coses.

–Com defineix vosté el seu poble?

–Paiporta és un bon poble per a viure perquè en general és un poble tranquil en tots els sentits. És un poble que està molt a prop de la ciutat de València i tenim totes les comoditats de poble i també les que ens pot oferir la ciutat. Tot i tindre València tan prop, crec que Paiporta no ha arribat a perdre eixa idiosincràsia de poble, i en això treballem molt. És un poble molt divers, hi tenim de tot.

–Però de tot ell, què en destacaria vosté?

–En lʼaspecte físic, destacaria el nostre barranc perquè és una via que ens uneix amb els pobles de la comarca i que no separa el poble en dos sinó que ens uneix.

–El Museu de la Rajoleria és prou conegut?

–No és tan conegut que hauria de ser. Nosaltres hem intentat fer una gran tasca per a donar-lo a conéixer. Ha complit ara 20 anys i ha tingut el seu reconeixement. Des de la Diputació, fa uns anys, també liʼn feren un per la quantitat d’activitat que hi ha. Han passat artistes molt diversos, des de locals fins a Salvador Montesa.

–Per cert, com són les relacions amb eixe poble veí anomenat Picanya?

–Sempre fem molta broma amb l’alcalde i companys de Picanya. Bé, jo crec que hem tingut i tenim una bona relació. Els pobles de la comarca que ens ajuntem en la Mancomunitat tenim bona relació. En la legislatura passada, una de les primeres coses que vàrem fer va ser treballar un Pla Estratègic entre Picanya, Paiporta i Benetússer. La relació és bona.

–Vosté estava en Esquerra Unida fa ara 20 anys. El pas a Compromís va ser una evolució?

–A veure, jo vaig entrar en Esquerra Unida i vaig començar com a regidora a l’ajuntament en l’oposició. No sé si dir-ne evolució, perquè crec que totes les persones evolucionem, però no hi veig un gran canvi. Jo continue sent una dona d’esquerres que fa política d’esquerres.

–També va passar per la docència. Li ha aportat paciència?

–Matemàticament, m’he dedicat molt més a altres àmbits. He treballat més de programadora en una empresa; he passat per la docència a La Gavina, encara que poquet de temps, però va ser una molt bona experiència. Sempre he sigut una persona molt pacient i molt tranquil·la, però no sé si és pel pas per la docència o… Crec que fa falta més paciència en àmbits polítics que en un institut o una escola.

–Actualment presideix un govern format també per 5 regidors del PSPV. Com és la vida interna del govern?

–Nosaltres tenim un programa de govern que és la nostra base. Crec que tots tenim molt clar que eixe és el guió que hem de seguir i que les polítiques han d’anar enfocades a la lluita contra el canvi climàtic i a tornar a rescatar les persones ara després de la COVID. Aleshores, en eixes dues línies hem de treballar majoritàriament i no hem d’eixir-nos-en.

–Els regidors i regidores socialistes li ho posen fàcil o difícil?

–Aquest any ha sigut tan difícil que no sabria dir-te si és una qüestió de regidories o de la situació. Estar al capdavant d’un ajuntament d’un poble de 27.000 habitants és difícil. Sempre ixen mil problemes per tots els llocs, però bé. Hem aprovat el pressupost fa no res: ha sigut una tasca prou fàcil i ens hem posat d’acord de seguida. Per tant, si hi ha voluntat, poden eixir les coses fàcilment.

–És més fàcil ser alcaldessa amb un sol soci de govern que amb dos, com la legislatura passada que també estava Podem-EU?

–No diria jo tampoc ni més fàcil o més difícil, perquè el camí em va resultar enriquidor. Si hem de ser-ne més, em sembla més enriquidor, perquè si hi ha un punt de desencontre sempre hi ha un tercer que pot fer dirigir-te cap a un costat o altre.

–De quines coses fetes realitat està més satisfeta?

–Recorde el moment en què vàrem fer realitat un col·legi que havia estat més de huit anys en barracons. Per a mi, és el millor record que tinc. Sempre hi havia problemes per acabar-lo… Arribàrem al poder i es va fer realitat eixe projecte. Veure que els xiquets i les xiquetes deixaven d’estar en barracons i tornaven a entrar a una escola va ser un dels millors moments. Ara mateix destacaria les polítiques de sostenibilitat i de mobilitat que estem treballant per fer un poble més amable, més humà.

–Aconseguir guanyar a la dreta era l’objectiu?

–L’objectiu era tornar a fer o fer d’una vegada polítiques d’esquerres al nostre poble i canviar la societat. I, clar, això ocorre perquè la dreta no guanya. Veníem d’una gran crisi, de moltíssimes retallades, d’un govern de dretes amb molts casos de corrupció i Paiporta no havia estat aliena a tot allò.

–Com recorda a l’anterior alcalde del PP, Vicent Ibor. És passat ja?

–Jo crec que sí. En aquesta legislatura està molt desaparegut i esperem que forme part del passat. Jo no vull la dreta novament governant, perquè les polítiques de dretes sabem a qui afavoreixen. Si ha de tornar una dreta, almenys a fer oposició, espere que siga en eixa línia de fer una oposició, almenys, constructiva.

–Dona i alcaldessa. L’Horta Sud té unes quantes dones al capdavant: Quart, Picassent, Benetússer, Alcàsser. Ajuda a ser millor alcaldessa?

–Indubtablement, perquè hi ha moltes polítiques que s’obliden des del punt de vista del heteropatriarcat de tota la vida. Aleshores, crec que les dones aportem que eixa part que ha estat tan oblidada, que som el 50 %, estiga novament present. Encara som poques dones: jo m’he trobat en moltes reunions en què he estat jo a soles amb onze senyors.

–He de preguntar-li per les paraules d’un comandant de la Guàrdia Civil que presumptament la va amenaçar. Com va viure aquells moments?

–Va ser dur, perquè saber que hi havia un senyor amb pistola, amb poder, comandant de la Guàrdia Civil, i que té al seu servei molts quarters, que eixe senyor ordenara als seus subordinats que vingueren a trencar-me les cames o a partir-me la cara… Clar, si eixa és la forma que té de parlar en una reunió oberta –perquè ho va dir en reunions–, què no seria capaç de fer? Em va causar molta inquietud i ho vaig comunicar perquè no sabia si podia estar en perill en algun moment.

–La societat en general, i els partits polítics en general, hi van respondre clarament?

–En general, vaig tenir moltíssim suport en tots els àmbits, però és veritat que em va fallar un poc el suport per part d’alguns companys del mateix ajuntament. Del meu partit polític, crec que he tingut el suport de tot el món.

–Tornem al seu poble; quines coses li agradaria fer realitat a Paiporta?

–Nosaltres, ara mateix, tenim aprovat en l’últim pressupost un Pla d’Inversions de 41 milions d’euros a quatre anys; és un pla ambiciós, però prou realista amb unes línies mestres: una és poder tindre un Centre de Dia per a la gent major; una altra és poder finalitzar un espai com a ciutat esportiva amb un pavelló, pista d’atletisme, zona verda… que puguen gaudir els clubs esportius del nostre municipi; i una altra línia d’actuació està més enfocada al que deia adés de la lluita pel canvi climàtic, i indubtablement això passa per tindre un poble molt més amable, que els cotxes passen a un segon pla i que la ciutadania siga la protagonista.

–I tot açò serà quan s’acabe la pandèmia, no?

–Bé, a nosaltres no ens para; vull dir, hem treballat molt aquest any de manera paral·lela. Hem tractat l’emergència sanitària i social, però paral·lelament hem estat treballant en molts projectes perquè volem treballar eixe model de poble que, a més, ens ajudarà a poder eixir de la crisi.

–La pandèmia ha estat un drama. Com s’ha viscut al seu poble?

–Els primers dies varen ser molt durs. Crec que ho hem anat superant. Paiporta ha estat dins d’uns nivells d’incidència prou acceptables, per davall de la mitjana de la comarca i del país, i fins al Nadal, que és quan ha vingut aquesta tercera onada, hem multiplicat per 10 la incidència i ara hem de tornar a refer tot el treball, els esforços… La ciutadania de Paiporta crec que ho ha portat molt bé, han sigut responsables i vull destacar, encara que la gent diga el que diga, que la gent jove ha sigut molt responsable.

–Creu vosté que tornarem a viure com abans o serà una «nova normalitat»?

–És que a mi no m’agradaria viure com abans… M’agradaria que els polítics férem una reflexió sobre açò i que aprofitàrem este impàs per a canviar moltes coses. Hem vist com la gent quan s’ha pogut va i ha eixit a caminar, a fer esport. Per què no aprofitem per posar damunt la taula hàbits de vida més saludables o treballem una altra vegada el comerç local? Crec que hi ha moltes coses que hauríem d’aprofitar d’aquesta situació.

–L’Horta Sud, com a comarca, sempre ha estat capdavantera en moltes coses. Ara també?

–Crec que estem, que ho intentem, que fem un pas cap avant i dos cap enrere… No acabem dʼenlairar polítiques comarcals. Anem fent xicotetes coses i crec que ens faltaria un poc més d’impuls en eixe sentit.

–No s’ha perdut una miqueta aquell esperit comarcal?

–Sí, però tampoc diré que siga per culpa d’uns o altres, i tal vegada hem d’entonar cadascú el nostre mea culpa. Els alcaldes o les alcaldesses mirem els nostres pobles i no donem eixa visió comarcal i global; hem de donar-nos més la mà i no colzades.

–Ha tingut o tindrà temptacions de fer el salt a la política autonòmica o estatal?

–La primera pregunta era «com arribes ací»? Doncs, mira: jo he sigut sempre una persona que ha estat repartint fullets a peu de carrer i penjant pancartes, pintant-les, des de la base, i he arribat ací perquè els companys i companyes em triaren per alguna cosa. Arribaré a la política autonòmica? Doncs no ho sé, no és el meu objectiu viure de la política ni estar en la política, però mai es pot dir que no a res.

–Acabem: tres desitjos per a Paiporta…

–El principal ara és que puguem eixir d’aquesta crisi sanitària, que no perdem a ningú. Que Paiporta no perda, com deia, eixa idiosincràsia de poble, i que siga pionera en la lluita contra el canvi climàtic i favorable a la innovació.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top