La revista degana en valencià

Neus Mestres i Manuel Carceller: «La llengua pròpia és un valor social de tothom»

«L’Estat posa totes les pegues possibles perquè no puguem viure plenament en valencià»

Havíem quedat a la cafeteria d’un cèntric hotel de la ciutat de València. Volíem parlar de la nostra llengua amb dues persones fonamentals de la Plataforma per la Llengua. No ens coneixíem, però als pocs minuts d’estar asseguts a la cadira, davant d’un café i amb moltes preguntes, sabíem que compartíem alguna cosa més que un café: una llengua i l’ús que cal fer-ne.

Amb tranquil·litat, sense sorolls estridents i des de la confiança d’estar en el bon camí, Neus Mestres i Manuel Carceller anaven responent les nostres preguntes explicant clarament quina és la postura de la Plataforma i reconeixent el paper del treball, de vegades callat i sempre constant, sense renunciar ni fer cap passa arrere.

 

–Fa 25 anys que va aparéixer la Plataforma per la Llengua. Per què va nàixer?

–N.M.: Prèviament hi havia un col·lectiu que va considerar que feia falta una entitat en defensa de la llengua catalana. Després de fer petites accions, finalment ens vam constituir amb l’objectiu de promoure l’ús de la llengua amb normalitat.

 

–Teniu 15.000 socis i moltíssima visibilitat. On creieu que radica aquest èxit?

–N.M.: Nosaltres usem molt les noves tecnologies, les xarxes socials, que és on hi ha molta mobilitat, molta gent que hi participa. A més, tenim un equip molt gran de voluntariat i una part de ciberactivisme, que són persones que ens ajuden a fer difusió a través de xarxes socials.

 

–Després de 25 anys s’han anat assolint alguns dels objectius que teníeu plantejats?

–N.M.: Sí, a poc a poc. Anem aconseguint petits avanços en els objectius. Hem aconseguit que empreses facen el web o l’etiquetatge en català, canvis en empreses pel que fa a gestió lingüística interna… Per exemple, el catàleg d’Ikea no estava en català, i finalment ho hem aconseguit. És una manera que s’adapten als clients, i això el client ho valora.

–M.C.: La Plataforma per la Llengua ha demostrat que la tàctica de la petició del dret lingüístic té uns resultats. Nosaltres ens hem fonamentat a convéncer els catalanoparlants que els drets lingüístics –que, en teoria, sobre el paper tenim– s’han d’exercir de forma activa, i les campanyes que fem sempre tenen aquesta filosofia. Fa falta crear un estat de petició d’un dret que tenim, perquè els drets teòrics no sempre els exercim perquè hi ha institucions i empreses que no respecten l’oficialitat de la nostra llengua. Per exemple, un valencianoparlant té dret que la nostra llengua estiga present en el món comercial, però com que no està regulat a vegades és conculcat fins i tot en l’expressió oral. És un dret que, en teoria, tenim, però l’hem d’exercir i reivindicar.

 

–I a Catalunya, per exemple, Decathlon està retolat en català i ací no…

–N.M.: Hi ha moltes diferències en eixe sentit, però aquí a nivell legal hi ha una llei que ho empara: la Llei de Consum.

–M.C.: I ací la Llei de Consum diu que el consumidor té dret a utilitzar la llengua en el sector comercial. És un dret molt genèric que no s’ha desplegat en un reglament específic que regule la retolació, llistes de preus, informació als clients… A Catalunya sí que s’ha fet, ací no. Nosaltres ens vam reunir amb el director d’El Corte Inglés de Castelló, que és català, i ens va dir que no retolava en valencià perquè no estava obligat a fer-ho. Aquest és un exemple molt clar del fet que al País Valencià és necessari crear una normativa que empare el dret lingüístic.

 

–Neus, com descriuries la situació del català a Catalunya?

–N.M.: Crec que en els darrers anys s’ha avançat molt, però encara tenim molta feina a fer. La immersió lingüística a les escoles ha ajudat molt a aconseguir que hi hagués aquesta normalitat, però hi ha persones nouvingudes que no estan adoptant aquesta llengua, i hi ha àmbits on encara tenim molta feina, com el de la Justícia.

 

–I Manuel, com la descriuries tu?

–M.C.: Crec que el català a Catalunya és una llengua que forma part de la identitat, de forma que fins i tot la gent de família immigrant que és castellanoparlant a casa comprén que el català és la llengua comuna, identitària, de la societat. Hi ha una cosa que els valencians haurien de crear socialment, i que a Catalunya ja existeix: la idea que la llengua pròpia és un valor social de tothom, encara que per diferents raons no siga la llengua que uses contínuament. La llengua no és només un valor de qui la parla, sinó que és un valor de la comunitat social, de la nació. Els valencians admirem molt aquesta actitud que es té a Catalunya.

 

–I com veus la situació del valencià?

–M.C.: Gràcies a la gran labor del món de l’ensenyament tenim unes generacions que estan preparades per a exercir amb normalitat una societat amb una major presència de la llengua pròpia. Totes les enquestes que s’han fet diuen que la majoria de la població valenciana vol un major ús de la llengua pròpia, per tant, el sentiment majoritari dels valencians és favorable a un major ús de la llengua. Això vol dir que tenim unes noves generacions que estan preparades per a avançar en l’ús normal de la llengua. Ací el pas que fa falta és crear uns avanços de l’ús de la llengua a través d’acords, de llei d’igualtat lingüística, de normatives en diferents sectors. A hores d’ara hi ha ajuntaments que no tenen el web en valencià i no fan les comunicacions en valencià. Això, que és il·legal perquè estan obligats a fer-ho, és un exemple de la consciència que s’ha de crear.

 

–Neus, com la veus tu?

-N.M.: Penso que la diferència principal és que tu arribes a València i, d’entrada, ningú utilitza el valencià, o costa molt trobar-ne algú. I fa la sensació que quan tu parles català realment et responen en valencià i veus que hi ha un coneixement.

 

–Però ara sí que veiem la utilització amb normalitat del valencià en els càrrecs públics…

-N.M.: El canvi de govern evidentment ha afavorit la situació del valencià i s’han vist millores. Crec que el fet que l’utilitzin públicament fa que hi haja una percepció de model a seguir. Si la gent veu que els polítics l’usen, veuen que la llengua és més valorada.

 

–Per què al País Valencià hi ha gent que està en contra de la nostra llengua?

–M.C.: El sentiment contrari a la nostra identitat ha sigut utilitzat històricament per la gent que volia convertir-nos en unes províncies sense identitat. I en la Transició, en la qüestió antivalenciana, l’autoodi es va convertir en un instrument de lluita política de la dreta espanyola cap als altres partits. És important fer una faena de forma transversal, fer un discurs sobre la llengua al marge de qualsevol partidisme, perquè és molt important que es cree un augment de la societat que veja la llengua pròpia com un valor compartit.

 

–En aquests moments tenim un Decret de Plurilingüisme i encara hi ha xiquets que no estudien valencià…

–M.C.: Nosaltres no volem entrar en qüestions de gestió directament política perquè no és el nostre paper. Per una banda, la Llei d’Ús i Ensenyament del 83 fonamenta les exempcions d’estudi del valencià per a les comarques castellanoparlants. Això és una qüestió que per reformar-la caldria canviar aquesta llei, i nosaltres estaríem a favor de canviar-la. La mentalitat de la gent que està contra el valencià (bé partits polítics o bé en el món de la Justícia) és intentar actuar contra qualsevol projecte d’augment de la llengua pròpia, i el Decret de Plurilingüisme per a nosaltres planteja un model d’ensenyament propi valencià, i això ho veiem positiu.

 

–El nou govern valencià està complint les expectatives en matèria lingüística?

–M.C.: Sí que està complint-les perquè, encara que en el Pacte del Botànic no hi hagués qüestions lingüístiques, en la pràctica hi ha hagut un canvi total de plantejament respecte de la importància de l’ús del valencià en l’administració. El canvi de filosofia pel que fa a la llengua ha estat total, i negar això fóra una hipocresia. La qüestió del coneixement de la llengua per als funcionaris, per exemple, més enllà de demanar la competència en valencià a través d’un títol, el que per a mi és prioritari és que el 70 % del funcionariat que ja té la titulació de competència en valencià, l’exercisca.

 

–També es pot usar el valencià més al món del futbol, i això demaneu en una nova campanya…

–N.M.: Clar, perquè creiem que és important treballar les coses des d’allà on es pugui utilitzar la llengua de manera més quotidiana, més natural. I que arribi la idea que amb el català també ho podem passar bé.

–M.C.: «Fes un gol pel valencià» és la primera campanya que hem fet sobre la llengua en un món de cultura de masses. I ho hem fet perquè moltíssims grups locals del País Valencià utilitzen el valencià i en són un exemple. Els grans clubs no empren el valencià: parle del Llevant que no té web, ni Twitter ni Facebook en valencià; parle de l’Hércules, del Castelló o de l’Elx que no tenen absolutament res en valencià. El València és un equip que té molt present el tema de la llengua. Ara bé, com pot tindre el Vila-real un Twitter en àrab i no tindre’n en valencià? Això és un signe de no-normalitat. Estem convençuts que d’ací a un any hi haurà canvis positius respecte de l’ús de la llengua.

 

–I ara heu presentat una aplicació, la ValenciApp.

–N.M.: Sí, és una app que serveis per valorar l’ús que fan de la llengua els diferents establiments. Està adaptada a les formes valencianes i creiem que pot ser una eina molt útil.

 

–Un dels lemes és «Volem viure plenament en valencià». Espanya ens deixa?

–N.M.: No, Espanya no ens deixa. Tenim un Estat que posa totes les pegues possibles perquè no puguem viure plenament en valencià. Tenim un estudi de lleis que es fan per obligar i assegurar que es faci tot en espanyol i lleis que es fan per obligar que es faci en català, que són mínimes. No recordo les xifres, però potser estem parlant de cent lleis versus tres.

 

–La música està ajudant a la normalització de la llengua?

–M.C.: La música en valencià demostra la vitalitat del nostre idioma en les noves cultures. Sense els músics valencians, la visió del País Valencià a Catalunya seria molt menor; ha sigut a partir de la música que molta gent a Catalunya ha valorat el domini lingüístic.

 

–Quin futur veieu a la nostra llengua?

–N.M.: La nostra llengua ara té més de deu milions de parlants, té molt dinamisme, és molt viva i no auguro que hi pugui haver un retrocés, però hem de continuar treballant per vetllar per la llengua i per anar creixent en ús.

–M.C.: La comunitat lingüística existeix, però els drets lingüístics s’han de reivindicar i exercir. Ací encara tenim molt de camí per recórrer per part de la consciència dels parlants.

 

Entrevista publicada al nº436 (Els museus valencians). Ací pots aconseguir un exemplar

Inscriu-te al nostre butlletí

Top