Rubén Trenzano: «El valencià és una de les bases del Govern del Botànic»

«Que els ciutadans es troben el valencià de manera habitual en el seu dia a dia és política lingüística en estat pur»

La cita era al seu despatx, a la seu de la macroconselleria. Després de passar el control corresponent i trobar el lloc, comencem l’entrevista a Rubén Trenzano, el director general de Política Lingüística. Cabell ordenat de forma «diferent», mans i braços que no paren de moure’s per a emfasitzar encara més les seues idees i paraules. Demostra una certa satisfacció pel treball que s’ha fet fins ara i de la darrera campanya que ja han presentat; una campanya molt diferent de les anteriors i amb molt d’èxit. I sap també què li agradaria aconseguir en els pròxims anys.

–Sembla que era ahir, però ja hem passat l’equador de la legislatura. Com valora l’experiència?

–Faig una valoració molt positiva, però gens triomfalista: han passat dos anys, però encara ho tenim pràcticament tot per fer. Costa reconduir la situació en què hem trobat la llengua després d’aquests últims vint anys. I no ho resoldrem amb una única legislatura, sinó que ens hem d’arromangar i posar en marxa accions i elements que puguen perdurar més enllà d’aquesta legislatura.

–Quina és la satisfacció més gran que té fins ara?

–Des que estem ací comencem a generar i a produir fills per les accions que hem portat endavant. Però si n’haguera de triar una de la qual estic molt satisfet, em quedaria amb el Decret d’Usos Institucionals i Administratius. Fa 34 anys, els valencians ens vam dotar d’una Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià; és cert que en la part d’ensenyament s’havia avançat, però en l’ús no s’havia fet pràcticament res. El decret encara no ha entrat en vigor, entrarà el 23 de novembre.

–Com és la relació amb la consellera Gabriela Bravo (per la qüestió de l’ús del valencià dels funcionaris)?

–No sé si passa únicament al País Valencià, però si hi ha un element dins del que és el conglomerat de l’administració on el valencià –i m’atreviria a dir que la resta de llengües oficials a l’Estat– es troba en un estat de salut pitjor és en el món de la Justícia. I no ho diem nosaltres: ho diu cada quatre anys el Consell d’Europa. Des de Política Lingüística estem posant en marxa una enquesta per tal de testar tot el sector de Justícia.

–Però el requisit lingüístic als funcionaris s’arribarà a aplicar?

–Per descomptat que sí. I rotundament: sí. Abans que acabe la legislatura hi haurà una Llei de Funció Pública en la qual es demane que l’administració siga competent en les dues llengües oficials. Qualsevol ciutadà valencià, visca on visca, hauria de voler que els seus funcionaris estigueren capacitats indistintament en les dues llengües oficials, i tant de bo poguérem incorporar-ne una altra d’estrangera!

–El valencià ha passat de ser un defecte a estar valorat pel Govern?

–Per a nosaltres és una de les bases del Govern del Botànic; és política de govern, i es veu que els membres del Consell en fan un ús normal.

–No tots.

–No tots. Les comparacions són odioses, i no diré «comparem-nos amb el que hi havia abans», perquè sabem quina era la política lingüística de l’anterior govern. Però, en dos anys estem arrancant, tenim el Decret d’Usos, hem dissenyat un Pla d’Acompanyament Lingüístic als empleats públics, i aquest val també per als membres del Govern. Estic convençut que els qui encara no fan un ús normal del valencià ho faran quan acabe la legislatura.

–Algú ha dit que fa més que el president de la Generalitat i els consellers parlen valencià que 15 lleis.

–N’estic totalment d’acord. I fa molt més que les lleis el fet de tindre una radiotelevisió pública valenciana. Això és el puntal fonamental: que els ciutadans es troben el valencià de manera habitual en el seu dia a dia és política lingüística en estat pur i en majúscules, més enllà de generar decrets, ordres… Si ens posem en la pell d’un xiquet de 12 anys, on es troba el valencià? Si prové de família castellanoparlant, tan sols es troba el valencià a l’aula. Si és valencianoparlant, dins de l’aula i amb la seua família. Per això hem de generar espais.

–Què s’hauria aconseguit fins ara si tinguérem ràdio i televisió en valencià?

–Moltíssim. Hauríem avançat d’una forma escandalosa en l’ús de la nostra llengua. Perquè, per descomptat, tots els canals emetrien en valencià, incorporant llengües estrangeres, i s’hauria utilitzat com un instrument per normalitzar la nostra llengua en tota la societat. Ara ho tenim tot per fer.

–La Policia Nacional i la Guàrdia Civil parlaran valencià?

–És un desig. Per a mi, és important que les forces de seguretat puguen ser competents en valencià, però és molt més important generar actituds positives vers la llengua que no que parlen valencià. Les actituds importen molt, i no és el mateix dir «parla’m castellà» que «disculpe, senyora, sóc de Sevilla i no l’entenc perquè porte sis mesos ací». Només amb eixa frase, la persona canvia al castellà sense cap problema. Al delegat del Govern, li hem dit que és responsabilitat seua fer formació. La seua resposta ha estat que és competència nostra. Aleshores li vam dir que nosaltres ho muntem, però digué que els cursos eren cars. Al final estem pagant nosaltres els cursos de Guàrdia Civil i Policia, i més enllà de ser cursos formatius per aprendre llengua, són cursos orientats a generar actituds positives.

–Creu que alguna vegada la llengua deixarà d’utilitzar-se com a arma ideològica?

–Crec que sí, però hauran de passar algunes generacions. La llengua és un element que s’ha utilitzat com a arma de confrontació. Els governants de Madrid creuen que aquella riquesa que tenen algunes comunitats autònomes, com és tindre una altra llengua, és un element hostil cap a la llengua oficial de tot l’Estat. Les noves generacions són més impermeables a totes aquestes qüestions, i crec que aquesta idea caurà pel seu propi pes. Però hauran de passar molts anys, perquè actualment hi ha molts interessos d’utilitzar la llengua perquè creuen que això es rendibilitza en vots. Utilitzar la llengua com a arma erosiona els governs. Cada dia que s’utilitza la llengua per tal de justificar qüestions absurdes, això erosiona. I arriba al ciutadà, que percep que darrere de la llengua hi ha un element negatiu. S’intoxica els ciutadans i es transmet que la llengua és un element hostil.

–El problema no és valencià o català: el problema és valencià o castellà.

–Eixe és el problema, totalment. I el PP i Ciudadanos saben perfectament i expliciten que ens trobem en un mateix domini lingüístic. Això de negar l’evidència no passa en cap altra part del món! Allò de valencià i català és un experiment, un objecte que es va crear a principi dels 80 per traure una rendibilitat política erosionadora. Crec que és molt important que es desplegue l’article 3 de la Constitució. Diu que les diferents llengües de l’Estat són una riquesa i un element a protegir, però fins ara s’ha interpretat inhibint-se en les autonomies i que siguen elles les que interpreten eixe article. I ja va sent hora que el Congrés regule amb una normativa que l’Estat també ha de participar en la protecció i promoció d’aquestes llengües. Si arribàrem a generar un element comú per a tot l’Estat, seria el moment per deixar clar que catalans, balears i valencians parlem una mateixa llengua.

–Quin paper fan les xarxes socials en la normalització lingüística?

–Les xarxes socials són clau en la normalització de la nostra llengua. Quan vam fer l’enquesta de 2015 de coneixement de valencià i usos, vam detectar que a les xarxes estava prou viu. És un element important. De fet, les xarxes van fer un paper clau en la campanya de promoció del valencià que vam presentar al setembre. Perquè una de les meues voluntats era que fóra una campanya nova, trencadora, no de promoció del valencià, sinó de promoció d’una marca, d’un producte, i que sí o sí havia de tindre al costat les xarxes socials.

 

–I ara tot el món vol la samarreta. Teníeu previst aquest èxit?

–No, no esperàvem això. La campanya no acaba ací i tenim una empresa darrere que anirà testant que tot allò que s’havia posat en marxa està produint una rendibilitat. Jo no m’hauria pogut creure la de telefonades demanant-me samarretes i preguntant per què no les venem, que la gent les vol comprar!

 

–Tornem a les xarxes socials. La gent, quan escriu en castellà, no es planteja si fa faltes d’ortografia o no a l’hora d’escriure, però molta gent es frena en escriure en valencià per les faltes. Creu que estem influïts per la normativa?

–Sí. Crec que venim d’un període en què l’ortografia ha passat a ser més important que no la comunicabilitat. De fet, un dels nostres decrets va ser posar en marxa les noves proves de la Junta Qualificadora. Veníem d’unes proves on et preguntaven el nom concret d’un animal, i ara volem que siguen proves perquè els ciutadans escriguen i parlen valencià. Amb més o menys faltes, però el que és necessari és que la ciutadania parle i escriga. I si tenen por de fer faltes d’ortografia en les xarxes socials, no passa res! No hi ha cap problema que en compte de posar «perquè» posen «pq» quan escriguen en les xarxes. Potser després em crucificaran com a director general, però crec que si els ciutadans valencians creuen que fer faltes en les xarxes socials és una barrera, doncs no: que les facen! L’important és que la llengua estiga viva, amb faltes o sense faltes.

 

–Quin paper tenen els grups de música en valencià? Aspencat ha fet més faena pel valencià que el director general?

–Aspencat ha fet molta més faena pel valencià durant aquests últims anys que el director general, per descomptat! Ha arribat a un sector òptim i estratègic per a nosaltres. Els grups de música en valencià són estratègics, fonamentals. Hi ha un fet que em preocupa, i és la poca quantitat de músics que es dediquen professionalment a la música, i això és una anomalia. Una societat no serà normal fins que tinga professionals que puguen viure d’això en tots els sectors i àmbits socials. Ara tenim en marxa una ordre de subvencions a festivals, concerts i producció de música en valencià. Hem de crear i consolidar la indústria.

 

–La política lingüística també es fa a les escoles. Tindre alumnes al País Valencià que encara no estudien el valencià no és trist?

-No és trist, és tristíssim. Això posa de manifest que encara ho tenim tot per fer. Els valencians hem de ser competents en les dues llengües. La Llei d’Ús preveia que el valencià s’havia d’incorporar progressivament al sistema educatiu, però també donava carta de natura perquè els mateixos valencians pogueren ser-ne exempts. En algun moment haurem de reflexionar què fem amb això. I la voluntat d’aquest govern és convéncer les famílies i fer veure que un xiquet que no estudie el valencià a l’escola és privar-lo d’un dret. El valencià és una font de riquesa que s’estan perdent molts joves.

 

–Què li agradaria aconseguir en el temps que estiga en la Direcció General?

–M’agradaria que pel 2020, quan veiem l’Enquesta d’usos del valencià, aquella corba que des dels últims 20 anys ha anat davallant en els usos, en el 2020 començara a pujar. Que a les empreses privades la gent parlara i escriguera en valencià, que hi haguera més valencià a les xarxes… Que hi haguera un increment en termes absoluts en tots els usos socials del valencià.