Epifania etnobotànica

09/01/2023

Els Reis d’Orient en un mosaic de l’església de San Apolinar Nuovo, en Rávena (Italia).  Per primera vegada, en l’art, hi apareixia dels reis amb aparença de “negre” (pel color de la pell, més aïna fosca), que no pas per l’estructura del crani, dolicocèfal (allargat)  més que no braquicèfal (arredonit).

 “Natura culta i sagrada” és el nom d’aquesta sèrie que tracta de mostrar els lligams entre els cicles naturals, els agropecuaris i alguns rituals i litúrgies d’organització del temps elevats al rang sagrat, religiós. Lligams que expliquen el significat de determinades festes i rituals; i de manifestacions culturals íntimament associades de caràcter musico vocal, pictòriques, poètiques, etc.

En els articles hem intentat evidenciar la importància dels calendaris que fem servir -astronòmic, lunar, dels 40 dies, litúrgic, estacional- i que sovint se’ns mostren encavalcats; donar explicacions científiques i etnogràfiques[1] de determinats fenòmens; comentar fragments i personatges bíblics; mostrar plantes el simbolisme de les quals s’ha perpetuat en el temps fins a nosaltres; i mostrar etimologies que ajuden a interpretar el sentit de les paraules.

En resum, hem intentat apropar i fer síntesis de cultures. Cultures que en ocasions, alguns, intencionadament, ens les mostren com si foren antagòniques, la qual cosa ens dificulta les interseccions que permeten síntesis o almenys trànsits amables i enriquidors entre elles: ciències i lletres, acadèmic i popular, sagrat i profà, llengües diferents, etc.

En qualsevol cas, el nostre objectiu ha sigut sempre insinuar l’enormitat de l’armari relacional que des de temps immemorials ha generat la humanitat; un bagatge que s’ha conservat mitjançant la cultura (la religiosa inclosa) i que ens ha sigut llegat com a un regal[2].

Un regal com els que uns suposats reis, savis o mags arribats de l’orient van fer a un nounat segons un bell conte narrat per Mateu a l’evangeli que duu el seu nom.

Perquè si gener ofereix nombrosos temes per comentar[3], n’hi ha un en què la mescla de fantasia infantil, discrepàncies doctrinals, numerologia sagrada, creences astronòmiques, evolució del mite, hermenèutica i exegesi[4] bíblica, a més d’anacronismes històrics, distorsions geogràfiques[5], reflexions antropològiques i simbolisme etnobotànic farien les delícies de qualsevol interessat en la nostra història cultural; es tracta de l’Epifania[6] o manifestació de Jesús davant el món, oficialitzada per la visita i reconeixement públic dels savis, astròlegs, mags o “reis” de l’Orient, els “Reixos”, com també els anomenem al migjorn valencià.

VISITA DELS REIS DE L’ORIENT

Llegim la bella imatge que ens ofereix Mateu. I fem-ho en la versió de la Bíblia interconfessional valenciana[7], en el capítol intitulat “Visita d’uns savis”, versets 2:1-12

2. ¹Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem, ²preguntaven: – On és el rei dels jueus que acaba de nàixer? Hem vist eixir la seua estrella i venim a adorar-lo.

[…] ⁹ […] Llavors l’estrella que havien vist eixir començà a avançar davant d’ells, fins que s’aturà damunt del lloc on era l’infant. ¹⁰ L’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa. ¹¹ Van entrar a la casa, veieren el xiquet amb Maria, sa mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seues arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.

ETNOBOTÀNICA DELS REGALS DELS REIS D’ORIENT

Com veiem, els presents oferits eren un regal minerometàl·lic i dos de perfums vegetals; dues resines per a ser més exactes.

Les explicacions donades per Sant Gregori Nacianzé (s. IV) semblen encertades: “[…] encens, or i mirra -lo primer com a Déu, lo segon com a rei i lo tercer com aquell que va anar a buscar la mort per la nostra causa- […]” (Orationes theologicae, 19).

Però, ¿per què eixes resines simbolitzen això que se les atribueix? ¿Quines portes ens obri el coneixement etnobotànic (etnogràfic, botànic, lingüístic, simbòlic, geogràfic…) d’eixos perfums?

Parlem-ne. Encara que només siga breument.

En termes genèrics encens designaria qualsevol preparació de resines aromàtiques vegetals que en cremar desprenen un fum fragant (> per fum) amb finalitats religioses, terapèutiques o estètiques; i, en particular, la resina que s’obté per incisions en algun dels arbustos del gènere Boswellia, sobretot de B. sacra. Un encens aromàtic que en pujar al cel acompanyava les pregàries dels fidels perquè foren millor acollides per la divinitat.

Pel que fa a la mirra, també és una gomorresina amarga alhora que aromàtica que s’obté per incisió d’un arbre de la mateixa família burseràcies, Commiphora myrra. Mirra que es feia servir per preservar cadàvers i, dissolta en vi, com anestèsic. Premonitòriament la mirra que va rebre el nounat Jesús també serviria per tancar el seu cicle vital: la mort com a conseqüència d’un tracte cruel, i l’embalsamament posterior a la mort. Perquè als condemnats a patiments previs a la mort se’ls solia subministrar vi adobat amb mirra, el vinum myrrhatum (ἐσμυρνισμεν´ον), una mena de vermut amarg (la raïl semítica {mrr} indica “amargor”) que Jesús rebutjà beure (Marc 15:23) [8]. Més tard, una vegada mort, el van embalsamar amb mirra (Joan 19:39-40).

Tots dos exsudats, originaris de la banya d’Àfrica (Etiòpia, Somàlia) i la península Aràbiga van ser l’origen d’un intens comerç amb Egipte i el Pròxim Orient a través de l’anomenada “ruta de l’encens”[9] de gran importància cultural fins l’època dels romans[10].

Etnobotànica bíblica, podríem dir-ne. Tot un món per analitzar.

Saó 422. Gener 2017

[1] Un llarg etcètera d’interpretacions i usos de plantes, animals, pedres, metalls, cicles bioclimàtics, fenòmens físics i químics, càlculs i simbolisme numèric… Sí, etnobotànica, etnozoologia i altres etnociències. Usos basats en els coneixements i interpretacions de múltiples fenòmens, transmesos en llenguatges particulars que no per estar formulats en termes pre-científics deixen de tindre determinats graus de validesa. En eixe sentit tant la Tanakh (la “Bíblia” jueva) i les seues interpretacions o Talmud,  com la Bíblia cristiana, en compilar llibres de diferents autors, èpoques, temàtiques (històrica, profètica, sapiencial, poètica, etc.) són molt més rics en informació etnogràfica que no pas l’Alcorà, escrit només per Mahoma; per posar-ne només un exemple, mentre que als primers es parla molt de l’encens i de la mirra, al darrer no n’hi ha cap referència.

[2] Alguns dels elements comentats en aquest fragment de conferència: des de les atxes enceses per avisar on han de deixar els joguets, els enigmes relatius al nombre i nom dels reixos, comente alguns dels quadres on figuren aquestes representacions simbòliques de l’Epifania o manifestació pública de Jesús, i altres temes relacionats, com el sentit dels presents que li ofereixen. https://youtu.be/t97JZ1Z2brc

[3] Només per esmentar-ne unes fites culturals relatives a gener: a) inici de l’any oficial al final de la vuitada de Nadal -circumcisió de Jesús-Emmanuel- [https://revistasao.cat/el-cap-dany-occidental-la-circumcisio-de-jesus/ ]; etimologia i rerefons històric del nom del mes; represa del temps litúrgic ordinari [https://revistasao.cat/lanunci-de-festes-variables-temps-ordinari-i-festes-de-febrer/]; bateig de Jesús i teofania associada [el diumenge després de l’Epifania]; festa ígnia  [https://www.youtube.com/watch?v=fIbnBUdQjWU ] de Sant Antoni abat [http://www.espores.org/oci-verd/de-sant-antoni-al-cel-ergotisme-i-psicod%C3%A8lia.html];

[4] Hermenèutica: traducció, interpretació o explicació d’un text emmarcat en el context lingüístic, social, històric ecològi; exegesi: hermenèutica d’un text sagrat susceptible d’interpretacions teològiques, escatològiques o ètiques.

[5] Si, en la interpretació tradicional, cada rei representa un continent dels d’aleshores conegut (Àsia, Europa, Àfrica), només l’asiàtic (del Pròxim Orient, s’entén, fins a Pèrsia), provindria de l’est si anaven a Betlem de Judà; els altres, els d’Europa i Àfrica, provindrien d’occident, del nord est o del nord oest.

[6] Epifania prové del mot grec phanein, “mostrar(se), fer(se) patent” (del grec epi, “per damunt”, “en superfície”)”, referit a “presentació” pública de Jesús; el mateix phanein forma part d’unes altres paraules que paga la pena comprendre: teofania, “manifestació de Déu” -p.ex., quan apareix en forma d’esperit durant el bateig de Jesús-; hierofania, “manifestació de lo sagrat” en determinats objectes o llocs, com el sentiment que embarga a moltes persones en trobar-se en un lloc considerat sagrat o en admirar o tocar determinats objectes associats a la divinitat o a allò considerat de rang sobrenatural.

[7] Bíblia valenciana, editorial Saó: http://www.saoedicions.com/la-biblia-valenciana/

[8] Mentre que Mateu 27:34 diu: “li donaren a beure vi barrejat amb fel”, una manera de dir “vi amarg”. Per contra, i com recullen els quatre evangelistes, Jesús sí que va tastar la la beguda dels soldats, la posca o vinagre aigualit, que li van oferir posteriorment per calmar la set.

[9] L’any 2000 la UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat els fragments (camins, restes de ciutats, caravans…) que en resten.

[10] Plini el Vell (Naturalis Historia XII:51) se’n feia ressò: … principalia in illa (Arabia felici) tus atque murra [“(són) importants en Aràbia feliç (Iemen) l’encens i la mirra”].