Tens 0 productes a la teua cistella
L’eugenèsia és la creença refutada que la reproducció selectiva de certs trets humans hereditaris pot millorar l’aptitud de generacions futures. La temptació d’emprar criteris eugenèsics per organitzar les societats ve de molt lluny. A la Grècia clàssica trobem La República de Plató, on en una Ciutat ideal, l’elit dels homes ha de tenir tracte amb l’elit de les dones, perquè la població conserve la seua qualitat. Un tema semblant reapareix en obres com La ciutat del sol de Tomaso Campanella o la Utopia de Thomas More. Més modernament, Thomas Malthus argumentava que els pobres no són iguals als més privilegiats, ja que no tenen les virtuts morals de la prudència, la capacitat de previsió, la disciplina i la racionalitat de la classe mitjana, per això conclou que la pobresa és la causa de la fertilitat elevada.
Tot seguit apareixen autors que troben en les interpretacions de la selecció natural de Charles Darwin la fonamentació dels seus prejudicis. Així, el darwinisme social també influí en l’eugenèsia de Galton, Pearson i Davenport, és a dir, en la idea d’una millora planificada de la raça humana mitjançant l’esterilització dels individus menys aptes. Açò, unit a l’aplicació sistemàtica en l’exèrcit dels tests d’intel·ligència de Binet (que feien palesa la suposada inferioritat de negres i immigrants recents), portaren els EUA a adoptar el 1924 lleis restrictives de la immigració i, cap a finals dels anys 20, una dotzena d’estats nord-americans adoptaren lleis eugenistes sobre esterilitzacions, la constitucionalitat de les quals fou ratificada pel Tribunal Suprem el 1927.
Molts científics i intel·lectuals, a més dels ja esmentats, feren costat a l’eugenèsia, alguns d’ells progressistes, com el biòleg Julian Huxley. El seu germà, l’escriptor Aldous Huxley, escriví la novel·la distòpica Brave New World (Un món feliç, 1932), en la qual fa una crítica satírica de l’eugenèsia, tot i que anteriorment també en fou partidari. Els països nòrdics, tan civilitzats, van ser els primers que la desenvoluparen. Noruega i Suècia aprovaren lleis d’esterilització obligatòria el 1934, i Dinamarca i Finlàndia un any després. Però els nazis, amb els seus excessos, la desacreditaren completament.
A Alemanya, a partir de 1933, es va publicar una llei eugenista que provocà l’esterilització de centenars de milers de persones i obrí el camí als camps de la mort. La política expansionista del règim nazi dugué a planificar la invasió de les terres a l’est del Tercer Reich, per eixamplar-lo al màxim, fins a la bogeria d’envair la Unió Soviètica (1941), cosa que acabaria portant-lo a la derrota en el front oriental. Aquest expansionisme, justificat pels ideòlegs nazis per manca d’espai vital per al poble alemany, portà a desenvolupar el concepte pervers del Lebensraum (‘espai vital’) ideat pels geògrafs Ratzel i Haushofer i reforçat pels treballs del politòleg Rudolf Kjellén. Però aquest concepte comportava la manera de modificar la població dels territoris conquerits eliminant els habitants originals que no encaixaven en les expectatives del nou règim, tot substituint-los per nous colons d’origen alemany i amb fidelitat cap al nazisme. I ací intervé el concepte d’eugenèsia, perquè tenint en compte que gran part de la població jove i fèrtil masculina anava morint en el front de guerra, hi calia una política d’incentivació dels naixements i criança de nous individus amb les millors condicions per representar la quimera d’una raça ària perfecta.
Això generà el programa social anomenat Lebensborn (‘fonts de vida’) destinat a seleccionar les dones joves amb millors característiques racials i fer-les emparellar-se amb homes joves també seleccionats amb criteris eugenèsics. D’aquesta manera, es crearen uns centres de producció de nounats per a ser després adoptats per famílies de confiança com a futurs habitants de les terres conquerides. Aquest argument es desenvolupa en la magistral i exitosa novel·la de Martí Domínguez, L’esperit del temps (2019), que ja comentàrem en un article anterior.
Però, el darwinisme social i l’eugenèsia, pseudociències en si mateixes, esdevenen especialment perilloses quan es creuen amb altres prejudicis pseudocientífics com ara el racisme i l’higienisme. Així, històricament, com hem esbossat, han estat utilitzades per a justificar discriminacions i violacions de drets humans promogudes per l’estat, com l’esterilització forçosa de persones amb defectes genètics, l’assassinat institucional i, fins i tot, el genocidi de races considerades inferiors. L’eugenèsia també adoptà l’higienisme, capficat en l’obsessió per la vida sana i el culte al cos perfecte que es concretà en estereotips nacionals virils plasmats en exemples com els candidats a engendrar els nous fills del Tercer Reich, tal com hem vist. Aquests excessos dels nazis portaren al descrèdit complet de l’eugenèsia.
De l’antiga selecció artificial s’ha passat avui a les modernes tècniques de diagnòstic prenatal, l’exploració fetal, l’orientació genètica, el control de natalitat, la fecundació in vitro i l’enginyeria genètica, tècniques que ben emprades poder comportar beneficis per a la maternitat responsable, però que també poden ser usades amb clars biaixos eugenistes per seleccionar individus, sense els mínims criteris ètics.
Ara està retornant a les altes esferes de milionaris del món de la tecnologia i del capital de risc, que volen salvar la civilització tenint molts nens genèticament superiors per prendre el «control de l’evolució humana». La defensen personatges com Elon Musk (té 14 fills amb 4 dones diferents), el multimilionari capitalista de risc Marc Andreessen o el cofundador d’OpenAI, Sam Altman.
Revista Saó Núm.514, pàgs.12-13. Juny 2025.
