El desenvolupament d’Internet

Foto: Xarxa real de cable submarí de fibra òptica que connecta els servidors d’arreu del món. https://espacio.fundaciontelefonica.com/noticia/el-mapa-de-los-cables-submarinos-de-internet-las-vias-ocultas-que-conectan-el-mundo/

Podem dir que Internet és una xarxa informàtica d’ordinadors que es troben interconnectats entre si en tot el món i posa a disposició de l’usuari informació variada i serveis. Com tots els avanços tecnològics, té uns orígens de vegades fortuïts. Concretament, hem d’anar a l’any 1969 quan l’Agència de Defensa d’EUA va crear Arpanet, xarxa informàtica descentralitzada amb un llenguatge universal de comunicacions i que garantia l’intercanvi de dades en circumstàncies extremes (com ara la destrucció parcial de la xarxa després d’un bombardeig). La nova xarxa es va convertir en element aglutinador de multitud de xarxes independents, que van decidir utilitzar-la com a nucli troncal per a intercanviar informació.

En 1972 naix el correu electrònic, que en 1973 ja produeix el 75 % del trànsit, i en 1983 el conjunt de totes aquestes xarxes va passar a denominar-se Internet. Les aportacions de Robert Kahn i Vinton Cerf (1972) són els protocols TCP/IP (Transmission Control Protocol/Internet Protocol). Amb l’IP es defineix una xarxa de comunicació per paquets. La informació viatja fragmentada en paquets de dades de grandària estàndard; cada paquet inclou informació que identifica l’adreça dels ordinadors emissor i receptor. Les passarel·les o routers interconnecten les distintes xarxes i transfereixen els paquets d’una xarxa a la següent fins aconseguir la destinació. Els paquets viatgen a través de rutes múltiples i poden arribar en ordre diferent del que van ser enviats. El protocol TCP és l’encarregat de restablir l’ordre original.

En 1989, Tim Berners-Lee i el seu grup desenvolupen el llenguatge HTML (HyperText Markup Language) o d’etiquetes d’hipertext, el protocol HTTP (HyperText Transfer Protocol) i el sistema de localització d’objectes en el web URL (Uniform Resource Locator) per al CERN (Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire), bases de la World Wide Web, per a facilitar la localització, l’accés i la consulta de la informació requerida per l’usuari en cada moment. Tant el software del servidor com del client fou alliberat de forma gratuïta des del CERN, i per això la difusió fou tan ràpida. Actualment, Internet agrupa més de 30.000 xarxes internacionals i el nombre d’ordinadors i telèfons mòbils connectats supera els 5.700 milions.

Les implicacions socials d’Internet es poden reflectir en l’àmbit econòmic, cultural, global i empresarial. A nivell econòmic, les TIC permeten la mobilització de capitals quasi instantània (les caigudes de les borses repercuteixen en poques hores en les altres borses del món). A nivell cultural, les xarxes comunicatives mundials permeten saber al dia què passa en l’altra part del món (aldea global), la qual cosa afavoreix l’homogeneïtzació cultural, prenent com a model la forma de vida americana. Els grans mitjans de comunicació, que són grans multinacionals (com Time Warner CNN, Disney/ABC, Bertelsman o Murdoch) interessades en el sosteniment d’un estatus que els beneficia, amaguen la informació crítica i alternativa, i, a més, tenen molta importància en la deformació de l’opinió, amb publicitat massiva (no sols explícita, també implícita: «qui veu pel·lícules americanes, compra productes americans»), culte a la violència i il·lusions d’èxit, que són èxits d’audiència.

La informàtica, i especialment Internet, des que les grans potències econòmiques (EUA, UE, Japó) apostaren pel seu desenvolupament, ha rebut elogis contínuament. Es parla del seu paper en la modernització de qualsevol classe d’empresa per mitjà de la informàtica (agrícoles i industrials, els serveis bancaris, borsaris, l’administració, els transports i comunicacions). Però també en el desenvolupament d’una nova economia, caracteritzada per les noves empreses i noves ocupacions lligades a la informàtica i Internet i per la mobilització de capitals quasi instantània. Es parla, així mateix, del creixement exponencial del nombre de telèfons, d’ordinadors i dels connectats a Internet. També es mencionen grans xifres de creació d’ocupació.

Ara bé, tot creixement exponencial és insostenible. Està limitat per la riquesa dels països i per la distribució interior de la riquesa en cada país. Així, a Espanya, un 90 % de les consultes a Internet són realitzades per les classes mitjana i alta de la societat, les úniques capaces de realitzar la inversió mínima (adquisició d’ordinador, connexió telefònica) i de tenir una preparació suficient. Però el problema no és només si les TIC reprodueixen les desigualtats existents, sinó, cosa que és més greu, si les augmenten, com succeeix en l’actual globalització (https://revistasao.cat/globalitzacio-i-tic/).

Un altre problema és el de les transferències de tecnologia als països del tercer món, on abunda la mà d’obra i escasseja el capital, perquè de vegades es transfereixen tecnologies obsoletes (per exemple, cadenes de muntatge, ordinadors o vehicles que ja no s’utilitzen en el primer món) o perquè tals països estan aïllats de la xarxa de fibra, que només connecta els EUA amb Europa i amb Japó o Corea del Sud, i per la qual es transmet el 90 % de la informació. Per això, els satèl·lits geoestacionaris o els starlinks d’Elon Musk són essencials per als països sense bona connexió per fibra. Finalment, la velocitat de transmissió sempre està limitada per la capacitat dels últims metres de la connexió.

Pel que fa a Internet, les grans empreses van marcant les tendències sobre formes i continguts, convertint-la en un immens sistema d’entreteniment, de publicitat i de consum, sense desenvolupar el seu potencial per a millorar la política, l’educació, la salut i la cultura, cosa que queda en mans d’iniciatives particulars amb molts menys recursos. Per exemple, en els inicis de la xarxa es parlava de les seues possibilitats per tal d’afavorir una democràcia més participativa (amb la possibilitat d’intervenir en les discussions i decisions importants per als ciutadans), però el que realment s’ha desenvolupat en aquest camp són els llocs web de propaganda d’institucions i partits polítics. A més, Internet permet grans fluxos d’informació, però no de coneixement, ja que gran part de la informació que hi circula és irrellevant, la gent no està ensenyada a tractar-la i la resta està molt controlada (les decisions empresarials, els documents classificats i un gran etc., és a dir, la informació que realment suposa poder) o no es difon (l’existència d’alternatives polítiques a escala global o local).

Revista número 501. Abril 2024.