La revista degana en valencià

Jesús Ros: «Torrent mai no oblidà l’accident de metro»

«Ximo Puig és la persona que necessitava i necessita el PSPV»

Hem anat a Torrent, la capital de la comarca de l’Horta Sud, perquè volíem entrevistar el seu alcalde: Jesús Ros. Ens rebia a la segona planta d’un edifici no gens habitual per a ser institucional; de fet, va ser la seu de la Caixa d’Estalvis de la comarca. Un despatx amb quadres molt interessants. Una taula de vidre ens ha fet d’escenari on deixar les coses i les preguntes. Ell, l’alcalde, amb calma i sense buscar cap amagatall, ha contestat totes les preguntes, amb la saviesa de la seua llarga experiència: s’hi podrà estar o no d’acord, però ell transmet la tranquil·litat que sembla que li dóna la confiança de pensar que està fent el millor possible per a Torrent.

 

–Torrent és una gran ciutat. La sisena del País Valencià?

Això va a dies, perquè les ciutats que estan a voltes davant i a voltes darrere són Torrevella i Oriola, on hi ha molts turistes. Nosaltres tenim una població més estable: a hores d’ara, som més de 83.000 persones, malgrat que en els últims anys n’hem perdut 2.000 fonamentalment perquè els immigrants sud-americans se n’han anat.

–Què en destacaria?

Torrent és una ciutat entranyable, amb molta vida, i la seua gent fa que a Torrent valga la pena viure. A més, és una ciutat que té tots els servicis en un grau de dignitat prou interessant que fa als ciutadans la vida un poquet més fàcil.

–Els granerers i els xocolaters són història?

Són història viva, perquè precisament a eixes dos figures tenim dedicats monuments i reconeixements a la ciutat. És de veres que els granerers han desaparegut com a professió, i de xocolaters encara en queda alguna cosa, però no té res a veure.

–A hores d’ara, de què viu la gent de Torrent?

A principis del segle passat, Torrent era agrícola i tenia activitats artesanals. En els anys 50 algú va tindre la idea de fer alguna nau a la vora d’un camí i a partir d’això va nàixer un polígon amb 500 empreses on treballen un grapat de milers de persones. L’agricultura ha perdut un pes importantíssim, que han guanyat els serveis. Tenim molts comerços, però amb moltes dificultats. El fet d’estar a prop de la capital ens dóna molts avantatges, però també té alguns inconvenients, entre ells que el comerç ací ha de multiplicar esforços per poder competir.

–La capital de l’Horta Sud és Torrent. Exerceix com a tal?

Partim de problemes estructurals de sempre: no tenim realment establerta una distribució comarcal, i això crea moltes dificultats, però sempre s’ha parlat de Torrent com a capital de la comarca, i si ho analitzes actua com a tal: té molts serveis que altres pobles no tenen, com Hisenda, Jutjats, Seguretat Social… La comarca ha de tindre el valor administratiu que li pertany, i això ajudaria que el valor cultural i sentimental es consolidara.

–En una gran ciutat tan a prop de la capital, quina és la situació del valencià?

Tenim un nivell de valencià molt acceptable a les escoles públiques. Hi ha una part de la població que parla valencià com la seua llengua pròpia, del dia a dia. I una part important de la població que l’entén, perquè jo diria que ací més del 90 % entén el valencià. Aquestes persones l’entenen, però no el parlen.

–Entre altres infraestructures, teniu un metro que vos uneix amb València. Què va significar l’accident de 2006?

De primeres, un colp d’eixos que mai t’esperes. Que tingues un sistema de transport còmode, que haja fet possible que Torrent estire la mà i estiga a València i al revés, i de sobte tindre un accident d’eixes característiques… Va ser un colp d’eixos que a una ciutat li costa superar. No ens ho créiem. Van faltar vint persones de Torrent i moltíssims ferits. A la gent, li costà molt d’assumir perquè mai haurien pensat que això poguera passar en el transport que usaven a diari. A més, la quantitat d’afectats va ser importantíssima. No hi havia persona que no tinguera algun conegut afectat.

–Sembla que s’havia oblidat i després va tornar a estar en primera línia de l’opinió pública…

A Torrent mai no es va oblidar. Jo et puc dir que, de totes les concentracions que s’han fet, amb els dits d’una mà es poden comptar les que no he anat, fins i tot quan érem més gent darrere de la pancarta que davant. La institució, en un moment determinat, passava del tema. De fet, el primer compromís que vam assumir quan recuperàrem l’Ajuntament va ser reconéixer d’una forma pública les víctimes de l’accident.

–Ara porta tres anys d’alcalde. I abans?

Abans vaig estar 22 anys en l’Ajuntament, dels quals 18 eren d’alcalde i 4 de regidor.

–L’experiència en política és un valor?

L’experiència en política ho és tot. Aquesta legislatura està resultant-me interessant i l’estem duent amb un grau d’acompliment i de gestió de les coses gràcies a l’experiència.

–Arribà a l’alcaldia després d’un període del PP. Què hi va trobar?

Una ciutat endeutada i una ciutat amb quatre o cinc problemes que s’havien enquistat. També amb una ciutat on no hi ha hagut cap actuació en temes sanitaris, esportius, d’infraestructures urbanes…

–I del que ha aconseguit en aquests tres anys, de què està més content?

Havien arribat a desvertebrar el moviment organitzatiu que hi havia. Torrent té un moviment associatiu molt fort, i ara l’hem représ, l’hem posat en valor. També hem establert un programa de millores de la ciutat, que millorarà els espais urbans, la sanitat…

–S’hi tornarà a presentar?

No ho sé, ho dic de veres.

–L’afirmació que les segones parts mai han sigut bones, en aquest cas concret cau, no?

Des de l’òptica personal de com estan anant les coses, diria que ha fallat, fins a hui. Tal volta l’any que queda va i resulta que no [rialles].

–Fins ara havia governat amb majoria absoluta, i ara necessita el suport d’altres forces polítiques. Com viu aquest canvi?

Ací és on entra l’experiència. L’experiència em fa fer entendre a la gent que les coses no són de hui per a demà. I al final, quan un problema s’enganxa, oblida’t d’ell i ja el reprendràs més endavant i es resoldrà.

–Com és la relació amb les altres forces polítiques?

Personalment estupenda, políticament a moments.

–Ens han dit que ha somiat alguna vegada amb Pau Alabajos, com a regidor…

Pau és una persona, en el pla personal, entranyable. No podria ser d’una altra manera sent un cantautor que es creu molt el que diu i estima la seua llengua, la seua terra, el seu poble. És de veres que una cosa és ser cantautor i una altra resoldre els problemes políticament. Cal xafar terra, que tot no és pujar dalt d’un escenari, que també és important ser utòpic, mirar les coses amb uns altres ulls, però una vegada acabes has de veure si hi ha diners per a beques, d’on els traiem… Al final és qüestió de diàleg, i si tens bona relació amb les persones les coses són més fàcils.

–Creu que les majories absolutes han passat a la història?

No. Han passat a la història a curt termini, però en un parell de legislatures tornarem a les majories absolutes, perquè la gent es cansarà que no es facen coses.

–Però en coalició no es fan coses?

Sí, però moltes menys de les que es podrien fer, perquè potser estàs sis mesos raonant una cosa i al final l’acabes fent. Les majories absolutes són roïnes si qui governa no sap traure el suc a la democràcia. Perquè la democràcia vol dir, en majoria o en minoria, diàleg, participació…

-Si poguérem concedir-li un desig, què li agradaria aconseguir per a demà?

Si Torrent necessitara una cosa per a demà, estaríem fent una gestió dolenta. Torrent necessita moltes coses (unes bones instal·lacions de Justícia, un centre de salut…), però si necessitàrem una cosa urgent per a demà significaria que ho estem fent molt malament.

-En els Pressupostos Generals de l’Estat espanyol, Torrent existeix?

No. Torrent existeix poc, la Comunitat Valenciana no existeix massa. Els Pressupostos de l’Estat, tal com s’estan presentant, són una enganyifa.

–Si els valencians no rebem el mateix que els altres, per què callem?

No callem. Tenim un president autonòmic que està sent molt reivindicatiu, fins a l’extrem que els està molestant. Ara li diuen pedigüeño; per cert, el mateix que deien a Felipe González quan anava a Europa i ens dugué les inversions que feren canviar aquest país. El govern valencià està exigint, i crec que s’aconseguirà, una millora del finançament autonòmic, però no crec que recuperem allò perdut per l’infrafinançament.

–Podríem dir que, excepte secretari general del PSPV, ho ha sigut tot pràcticament. Com veu el partit a hores d’ara?

Més que el PSPV, veig el meu partit tal vegada un poc lluny de la realitat. La ciutadania corre molt de pressa i a nosaltres, a les estructures partidistes, ens està costant molt reaccionar i canviar.

–Ximo Puig és el gran secretari que necessitava el PSPV?

És la persona que necessitava i necessita el PSPV. Va fer possible que es tancaren les ferides que massa anys havien estat obertes, i hui és el secretari que està projectant el partit de cara al futur, amb tranquil·litat. Tal volta amb massa tranquil·litat. Ximo Puig és una persona que és capaç d’asseure’s amb l’esquerra, amb la dreta, de tindre bones relacions amb el món econòmic i millors relacions encara amb el món universitari i el laboral a través dels sindicats. No és fàcil trobar una persona capaç d’asseure’ls a tots en la mateixa taula i posar-los en sintonia. A banda, crec, de trobar-se a gust, li fan cas.

–José Luis Ábalos és un xic que viu a Madrid i després voldrà tornar? O es quedarà a Madrid?

Jose Luis Ábalos és un xic que és ara a Madrid, i segur que en voldrà tornar, perquè això de Madrid no dura tota la vida.

–El Pacte del Botànic ha estat positiu? El reeditaria?

Crec que ha estat molt positiu, ha sigut un gran encert. S’han posat damunt la taula polítiques atrevides i s’ha fet possible que governe el sentiment majoritari que el poble havia expressat a les urnes, que era que governaren les esquerres. Hi ha algunes coses que fa el Govern del Botànic que jo no faria, però quan es governa amb tres formes diferents de veure les coses ja saps que has de cedir a vegades. S’ha de reeditar el pacte, perquè encara queden un parell de legislatures per tal que puga haver-hi majories absolutes, que serà la nostra la pròxima. Seria un drama que no es reeditara, perquè voldria dir que no és possible pels vots.

 

Entrevista publicada al nº 437 (El camp valencià). Ací pots aconseguir un exemplar

Inscriu-te al nostre butlletí

Top