La revista degana en valencià

La cruïlla de l’economia balear

31/03/2022

El 2019, Balears rebia més de quinze milions de visitants i palesava un creixement econòmic respectable. L’economia, sustentada sobre el sector serveis, desenvolupava trets d’una societat madura, molt especialitzada en el turisme de masses:

  • Mercat de treball dinàmic, tot i que amb segments importants de precarietat laboral;
  • Expansió de la demanda turística;
  • Estacionalitat i especialització;
  • Reclam demogràfic, amb increments poblacionals superiors al 20 %;
  • Impactes ambientals i socials.

Una economia que, endemés, tenia sengles elements de preocupació, malgrat les dades macroeconòmiques positives: uns rendiments decreixents –observables des de la segona meitat de la dècada dels vuitanta– i una productivitat alentida –tot i que alguns treballs recents posen en entredit aquesta afirmació. Més del 80 % del PIB balear s’edificava sobre el sector terciari de l’economia. Una aclaparadora dependència turística.

L’esclat de la pandèmia posà damunt la taula la debilitat d’un model de creixement amb evidents i sòlids lligams a les demandes externes: la paràlisi de les economies emissores de visitants significà el col·lapse del turisme. Aquest ha estat, sense cap mena de dubte, el sector que més ha patit la crisi i que més costa recuperar. Els corol·laris: increment de l’atur, fallides empresarials, estat general d’incertesa. La situació ha plantejat una allau de reflexions que es bifurquen en dues direccions:

  • Els que pensen que és urgent tornar al model de sempre, l’imperant fins el 2019, i descrit telegràficament abans;
  • I els que defensen que el coronavirus és una oportunitat per repensar el model de creixement balear, per tal de fer-lo menys vinculat a l’activitat turística.

En aquest sentit, és important precisar que aquest model illenc no és homogeni, tot i que es troba bolcat al fenomen turístic. Les illes de Mallorca –una economia més diversificada abans de la irrupció turística, que gaudia d’un teixit industrial no gens menyspreable–, Eivissa i Formentera tenen una orientació més històrica envers el turisme de masses; mentre que Menorca arribà a aquesta activitat arran dels anys 1980, atès el seu perfil més manufacturer (calçat, bijuteria i agroalimentació com a capçaleres). No obstant això, hom pot afirmar que el conjunt de les illes tenen en el turisme de masses el seu focus econòmic primordial.

La crisi de la Covid-19 ha emfasitzat, a totes les economies del planeta, a les institucions econòmiques i als governs, la necessitat d’implementar noves direccions a les polítiques econòmiques. Això s’ha vist igualment reflectit en el cas de l’economia balear. Sengles factors han estat cabdals: en primer lloc, les ajudes europees, esperonades per les actuacions laxes del Banc Central Europeu a l’hora d’alliberar fluxos monetaris; en segon terme, l’actitud del govern espanyol, que ha posat en funcionament dics de contenció de gran rellevància. Per a Balears, quatre punts són remarcables: la promulgació dels ERTO, l’activació de polítiques de crèdit via ICO, les ajudes dels fons Covid i les inversions planificades arran dels fons europeus. Això ha significat: la permanència d’empreses i autònoms, la reducció de la taxa d’atur –al voltant del 15 %, quan durant la Gran Recessió s’enfilà al 25 %– i la noció que l’economia es mantenia latent, malgrat una caiguda del PIB balear del -23 % –segons estimacions del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears. Després de l’aixecament del confinament, el procés de vacunació ha millorat les expectatives i la retirada de les constriccions han promogut la represa econòmica. Balears creix a una taxa que supera el 5 % –els pronòstics són encara molt oscil·lants, però la tendència alcista és clara–, mentre els afiliats a la Seguretat Social tornen a incrementar-se amb molta intensitat. L’ocupació hotelera, l’estiu de 2021, ha superat el 65 % i en algunes zones s’ha situat en nivells prepandèmics. Dos elements s’han de recordar en aquest procés:

  • El paper del govern central, fonamental pel seu compromís financer (prop de 900 milions per ajudes a empreses, el finançaments dels ERTO, 100 milions en el fons Covid i més de 800 milions –la xifra s’ha de concretar amb major precisió– en fons europeus);
  • L’estratègia del govern autonòmic, que ha resultat positiva treballant conjuntament amb els agents econòmics i socials, i ha fet una aposta central per la millora sanitària i, alhora, per emmarcar-la en una graduació en l’obertura de l’economia balear.

A partir d’aquesta realitat, es presenten cinc eixos essencials de futur per a l’economia de les Illes Balears:

  1. El turisme és i seguirà essent capital per a l’economia balear: hi ha trajectòria, experiència, know how i coneixença dels mercats. Qualsevol plantejament realista de canvi de model passa per assumir que el turisme és el tractor, la locomotora del creixement. Hom és competitiu en aquest terreny. Però s’ha de treballar pensant en un greu problema, inevitable i amb forts costos de mitigació: el canvi climàtic.
  2. Es parla de polítiques de decreixement, massa sovint sense desbrossar què es vol dir amb això. En general, quan hom advoca per aquesta tesi, hom sol pensar en la reducció important del turisme, tot i que no s’hi plantegen alternatives sòlides, més enllà d’enunciats generalistes –per exemple, la recuperació del sector agrari. Ara bé, sembla raonable pensar en una reducció de les places turístiques si no es vol arribar a més processos de massificació i, per tant, d’embranzida de les contradiccions ecològiques. Aquesta reducció –que pot oscil·lar entre les 50 mil i les 75 mil places– caldria fer-la de manera regulada i amb la connivència dels empresaris i dels sindicats: no és llançar una pedra i veure on cau; es tracta de bastir una política econòmica efectiva que, en casos com aquest, requereix més que mai de l’instrumental de la governança i del lideratge públic.
  3. Plantejar un repensament del model de creixement infereix la necessitat d’articular un Llibre Blanc de l’Economia Balear –amb un paper central del Consell Econòmic i Social, des de la ingent feina feta a les seves Memòries i al Dictamen 2030–, davant els reptes que es desprenen del coronavirus. I amb major concreció dels costos de transició al nou model.
  4. La inversió és un eix medul·lar, destinat a camps estratègics. Les inversions necessàries haurien de dirigir-se a línies concretes: transport públic (tren, tramvia); projectes d’innovació en àrees com la bioeconomia, robòtica, tele-treball que, en un sentit ampli, afecten l’economia circular, la biotecnologia, la biomedicina, l’economia blava, les energies renovables (en particular, la fotovoltaica, per dependre menys del carbó); polítiques de formació del capital humà en què s’insereixin en un feix compacte la formació professional i els cursos de formació laboral; subvencions inicials a empreses innovadores que tenen dificultats per a obtenir crèdits en el mercat; millores a la costa per eludir futures inundacions, entre d’altres iniciatives que es podrien afegir. No es tracta de fer una nòmina descriptiva, utòpica, que queda bé en el paper escrit; per contra, la pretensió és que les propostes tinguin ja projectes incipients o es puguin activar amb els menors problemes possibles, tot i ser conscients de les dificultats administratives i burocràtiques. El coronavirus ha marcat la urgència, i les zones de confort han d’abandonar-se.
  5. En aquest sentit, és important treballar amb la perspectiva de les «missions econòmiques»: objectius concrets, interrelació administrativa, aprenentatge dels possibles fracassos, evitar les dispersions.

 

Ara bé, tot això pot ser plausible per un fet important, que sovint s’oblida: l’economia balear, malgrat la seva forta vinculació turística, està més diversificada del que sembla. Turisme no són només o tot just turistes. Existeixen a les illes realitats empresarials, tangibles, que treballen amb horitzons més oberts: empreses d’intel·ligència artificial, de biomedicina, de tractaments ambientals, de tecnologies energètiques, d’activitats culturals, iniciatives que no són recents, que ja tenen una trajectòria i que infereixen que hi ha nínxols d’inversió i d’ocupació que cal ubicar al costat de les activitats més directament relacionades amb el turisme de masses, a banda d’altres opcions emprenedores en el camp del sector primari (cooperatives, per exemple) i les permanències competitives del sector secundari (calçat, bijuteria).

És aquesta la cruïlla a què s’enfronta l’economia balear post-covid. Retornar al model vigent fins el 2019 pot ser una via, sens dubte; però, apostar per un replantejament del model, a la recerca d’una major diversificació i la consolidació de la ja existent, s’esdevé el desafiament que facilitaria la transició a un nou model de creixement més proper als ODS de les Nacions Unides.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top