25/10/2022
Tenim un estatut, amb les seues mancances i alhora continguts positius. Aquest fet representa un abans i un després, puix com tota norma jurídica és un instrument, o siga una eina de la qual es pot fer ús per avançar a nivells més alts de benestar, justícia, llibertat, igualtat i un llarg etcètera. Amb aquest estatut recuperarem el nostre autogovern, això sí, tal com les dues grans opcions polítiques de l’estat van pactar allà a la “villa i corte”. El nostre Estatut d’Autonomia, que durant els darrers anys de la dictadura i durant l’anomenada transició reivindicarem al carrer, a la seua lletra impresa fa una llarga declaració d’intencions amb un llistat de drets dels valencians i valencianes així com una sèrie de possibilitats de gestió per part de la Generalitat.
Doncs per concretar el que acabe d’esmentar recordaré allò que blanc sobre negre està a l’articulat, observeu segons allò que es diu: els ciutadans tenen dret a un tracte equitatiu imparcial per part de les institucions, a uns tribunals de justícia que actuen sense demora indeguda, a la participació a través de les seues entitats socials, a la no discriminació, a un habitatge digne, a un abastiment d’aigua de qualitat, a un medi ambient sa i segur, a un treball digne, ben remunerat i estable… Tanmateix, es preveuen possibilitats d’intervenció a través de la Generalitat mitjançant empreses cooperatives o d’altra mena per tal de garantir la justícia social.
Com podeu veure tota una declaració d’intencions que la norma deixa en mans del govern valencià, la qual cosa implica que en funció del tarannà i la voluntat de les majories es podran arbitrar millores i assolir objectius, però cal no perdre de vista com a vegades les normes de l’estat poden ser un fre als canvis que impliquen contradiccions entre la nostra voluntat de canvi i la inèrcia conservadora superior, sempre ens poden trobar davant dels tribunals dominats per una elit. No obstant això, a vegades la nostra ciutadania pot deixar-se seduir per aquelles veus que es basen en falses informacions, en sentiments arrelats d’altres èpoques i que no representen valors actuals.
L’autogovern és una eina, per l’esquerra ho és en funció del progrés o procés cap més llibertat, justícia, igualtats, benestar social i mediambiental, tot això té a veure amb “fer país”, precisament eixa relació entre identitat i democràcia social és un resultat històric, i per això la dreta, amb les seus dues cares, ataca i continuarà atacant conjuntament les propostes culturals i socials que aspiren a aprofundir en l’autogovern. Explicitar aquestes coses, baixar al nivell del personal, no restant en l’autosatisfacció, seria quelcom que exigiria una dosi de pedagogia que a hores d’ara trobe que manca.