Tens 0 productes a la teua cistella
El número 528 de Saó, corresponent a l’octubre, dedica el seu Quadern a la muixeranga, una tradició viva que fa unes dècades als ulls de molts eren les torres que s’alçaven a Algemesí i que hui s’estén per tot el territori, del nord al sud i de l’est a l’oest. Amb aquest monogràfic, coordinat per Raül Sanxis, la revista vol conéixer millor què són realment les muixerangues i les persones que integren les colles, perquè, com diu Sanxis, «la muixeranga explica coses que costen molt de dir amb paraules i discursos: que ningú s’alça sol o que la pinya és una gran metàfora per arribar juntes on ens proposem, com a colla o com a poble».
En aquest sentit, el Quadern reuneix set mirades complementàries sobre el fet muixeranguer. Raül Sanxis s’interroga sobre de què parlem quan parlem de muixerangues; Enric Sorribes repassa l’actual moment del moviment i el naixement de la Federació Coordinadora de Muixerangues; Esther Porritt Marchena analitza la presència de les dones i els feminismes dins de les colles; Irene López Chofre explica la física que sosté les torres; Mireia Biosca Ordaz reflexiona sobre com fem pinya mentre construïm comunitat; Chi Salinas Sung defén les muixerangues com a espai d’integració; i Manel Pérez Castañeda recorre la tradició i la renovació al nord del País Valencià.
L’editorial, titulada «Del 9 d’Octubre i de les eleccions», s’ocupa de l’avançament de les eleccions generals i de la necessitat d’anar a votar davant la possibilitat d’un govern del PP i Vox. També fa balanç d’un Nou d’Octubre en què, segons l’editorial, la Processó Cívica va tornar a estar marcada pels insults i per salutacions feixistes que ni tan sols van ser identificades.
Aquest número inclou també una entrevista de Paula Moliner Brau i Vicent Boscà a Antoni Miró. Dotze anys després de l’última vegada, tornen al Mas de Sopalmo, la casa-museu de l’artista alcoià, i hi conversen sobre la nit com a taller, l’art compromés i la censura, Alcoi, l’amistat amb Ovidi Montllor i Isabel-Clara Simó, els museus, el país i la joventut, amb una convicció que travessa tota la conversa: «La barbàrie i l’art són incompatibles. Absolutament incompatibles».
La revista compta igualment amb les seccions habituals dels nostres col·laboradors: En punta, El mes en 10 tuits i l’humor gràfic de Juli Sanchis «Harca», així com articles de Josep M. Bausset, que recorda els 75 anys de l’Eucologi valencià de mossèn Vicent Sorribes; Jacob Mompó, Rafael Roca, que dedica el seu text a Manuel Boix i Saó; Joan Baptista Almela i Hijalva, Jordi Solbes i Manel Traver, Daniel Climent i Carles Martín, Carlos Martín Soria, Benja Domenech, Vicent León i Gonçal López-Pampló, entre altres.
Les seccions de Societat, Art i Cultura i Llibres completen el número amb textos de Francesc Pérez i Moragon, Teresa Ciges sobre la importància del rellotge electoral, Xavier Serra sobre la superioritat del llatí i Beatriu Cardona i Prats. S’hi sumen les firmes de Josep Manuel San Abdón, Xavier Martínez, Vicent Mengual i Alfred Ramos, que comenta Un entre deu, les memòries de Vicent Soler.
Amb aquest número, Saó reivindica la cultura popular com a eina per a fer poble i reafirma la seua aposta per la memòria, el pensament crític i el compromís amb la llengua per continuar pensant el present i imaginant el futur del País Valencià.
La portada és disseny de Daniel Olmo Boronat, d’Estudi Grafema.
