Tens 0 productes a la teua cistella
«La situació de pobresa és tan gran al País Valencià que hem de pegar-li la volta i necessitem fer una inversió social molt gran»
El gran repte de la humanitat és acabar amb la desigualtat i amb la pobresa. Al món això no ho hem aconseguit i a més a més estem molt lluny d’aconseguir-ho perquè els més poderosos no volen i nosaltres no som capaços de canviar eixa situació i forçar els canvis.
Fa molts anys que estem treballant amb la pobresa. La primera va ser l’Església, i per a això va decidir organitzar una xarxa de caritat. Ja aleshores treballaven amb la persona en tot el seu conjunt i afirmaven hipòtesis com que la persona és un ésser complex i amb moltes necessitats, totes elles relacionades. Mai van pensar que la pobresa de les persones hauria de fraccionar-se.
Això del fraccionament de la pobresa, i molt especialment l’energètica, ha sigut al segle XXI, al segle dels drets socials, al segle de l’estat de benestar, al segle de la revolució tecnològica quan s’ha produït.
I per què, de sobte, separem les necessitats de les persones? És possible que una persona siga pobra energèticament i tinga diners per a poder menjar o per a anar al dentista o per a comprar-se els llibres? La pregunta més important és el perquè d’aquesta atomització de la pobresa i qui guanya amb aquesta situació. Qui té tant de poder per a posar aquest tema en l’agenda política? Evidentment, estem parlant de les empreses elèctriques i de com s’estan garantint els seus beneficis. En aquest cas, o li paguen els seus usuaris o l’Estat.
Definitivament, la solució és la renda bàsica. Aquesta és un ingrés pagat per l’Estat a cada membre de la societat o resident, sense prendre en consideració si és ric o pobre, independentment de quines puguen ser les altres possibles fonts de renda, i sense importar amb qui convisca. És com el dret a l’educació o el dret a la sanitat pública. I eixa seria la fórmula per a eradicar la pobresa, eixa és la filosofia. Una fórmula per a les persones que no fragmente les seues necessitats i que atenga allò que els cal.
A alguns partits liberals i a algunes empreses com Microsoft els agrada la idea perquè pensen que així tant l’Estat com la seua maquinària podrien ser més menuts i podrien pagar menys impostos, però altres partits d’esquerra sí que saben que és l’única solució per a eradicar les desigualtats i, evidentment, sense fer un plantejament de disminució del pilar de l’estat de benestar que correspon als serveis socials.
La renda d’inclusió que ha fet el Govern valencià no és la renda bàsica perquè no tenim competències per a poder posar-la en marxa, però és el més semblant i és una renda molt valenta. Molt valenta perquè cobreix tant els ciutadans que no treballen per problemes d’inclusió (participants dels serveis socials) com també aquells treballadors que ho fan de forma tan precària que són pobres, i també hi entren els pensionistes que cobren tan poc de l’Estat que tampoc poden cobrir les seues necessitats.
I per què estem treballant així? Per què nosaltres, amb el nostre infrafinançament, hem de complementar a l’Estat? La resposta és molt clara: la situació de pobresa és tan gran al País Valencià que hem de pegar-li la volta i necessitem fer una inversió social molt gran.
Com a exemple, durant l’any 2015 teníem la taxa de pobresa més gran de tot el territori espanyol juntament amb les ciutats de Ceuta i Melilla, però la gran diferència era que això no és correlatiu amb el nostre producte interior brut. La taxa de pobresa que, segons la Unió Europea, compartíem amb aquestes ciutats era del 34 % i el PIB nostre és del 3,6 %, i el de la ciutat de Melilla era del 2,7 % segons l’INE.
Segons un estudi que ha fet el Departament d’Economia Aplicada de la Facultat d’Economia de la Universitat de València, es va a produir en la nova Llei de Renda Valenciana un retorn de la inversió tal que per cada euro invertit en aquesta prestació es generarà un retorn a la societat d’1,12 €. Per cada euro invertit rebrem 1,2 €. Això vol dir que el 61 % de la despesa neta que els ciutadans reben es quedarà en les empreses valencianes i es crearan 3.000 llocs de treball nous, 2.213 directes i 678 indirectes.
Això és inversió pública i això és eradicació de la pobresa. Això és atenció a les persones sense fragmentar les seues necessitats. Això és llum, respecte i dignitat. I tota la resta no és lluitar contra la pobresa.
