Tens 0 productes a la teua cistella
Verònica Cantó, la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), clou el seu mandat amb un balanç agredolç, marcat per l’èxit del Nomenclàtor i la incertesa d’uns pressupostos que amenacen la supervivència de la institució.
En la jornada d’ahir, el Monestir de Sant Miquel dels Reis no només va estar l’escenari d’una fita onomàstica, sinó també el lloc d’un comiat carregat de simbolisme i fermesa institucional. Verònica Cantó, en el seu últim acte públic com a presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, ha dit adéu juntament amb l’acadèmic Ramon Ferrer, deixant un missatge clar: la ciència i la llengua no poden ser moneda de canvi en el mercat de la disputa política.
L’actualitat més punyent ha entrat en la sala de juntes en forma de números. Cantó ha hagut de respondre a les amenaces de noves retallades per al 2026, una situació que arriba després d’un exercici especialment dur. L’any passat, el Consell ja va aplicar una retallada del 25% en el pressupost de la institució valenciana, però el conflicte real va anar més enllà del simple descompte.
La presidenta ha confirmat una dada clau: l’AVL ha hagut de retornar 747.000 euros al Consell. Aquestes ajudes, que el govern de la Generalitat havia presentat com a pressupost de l’Acadèmia, eren en realitat subvencions destinades a entitats alienes i municipis governats pel PP i Vox, un moviment que l’AVL va considerar inexecutable per anar contra la mateixa llei de creació de la institució. En detall, aquests vora 750.000 euros incloïen partides com:
– 200.000 euros per a la rehabilitació de la seu de Lo Rat Penat.
– 480.000 euros per a jornades sobre el Regne de València en diversos ajuntaments.
– 67.000 euros per a que la Fundació San Pablo CEU organitzés jornades.
Davant d’aquesta situació, Cantó ha advertit que noves retallades impossibilitarien projectes de servei públic. Tot i que l’avantprojecte de pressupostos per al 2026 contempla una pujada del 5,1%, la presidenta ha aclarit que es tracta d’un increment obligatori pel salari del personal i que la despesa corrent i per a projectes és mínima.
“L’AVL no fa política, el que fa és normalitzar el valencià en tots els àmbits”, recorda Verònica Cantó.
Davant les acusacions de certs sectors polítics que afirmen que l’Acadèmia “fa política”, Cantó ha estat contundent: “L’Acadèmia ha demostrat per activa, per passiva i per perifràstica que no fa política, sinó que compleix estrictament les competències que té encomanades per llei”. Com a exemple d’aquest rigor, ha destacat que l’AVL ha rebutjat totes les al·legacions de l’Ajuntament de València sobre el topònim de la ciutat, mantenint l’accent obert (“València”) per coherència normativa i científica, malgrat les pressions polítiques per bilingüitzar el nom amb accents tancats.
Un balanç de dignitat
Cantó marxa raonablement satisfeta d’un mandat on la institució de l’Acadèmia Valenciana de la Lengua ha guanyat autoritat i prestigi al costat de la societat valenciana, col·laborant amb tot el teixit cultural del país. Ha reconegut moments “intensos, difícils i durs”, però es queda amb l’estima d’un poble que entén la importància de la seua llengua.
“Que ens deixen treballar”, ha estat la seua petició final. Una crida a recuperar la normalitat institucional per a una Acadèmia que, tot i la precarietat econòmica, ha demostrat que la seua millor defensa és el treball ben fet, com el gegantí mapa de topònims valencians que han presentant a la ciutadania.
