Tens 0 productes a la teua cistella
L’artista de Benissa reinterpreta el mite de l’heroi a cavall al seu nou senzill, un tall de pop urbà i reggaeton produït per Cristian Rico que transforma la ruptura en pura determinació nocturna. En la cultura pop contemporània, la figura de l’embaucador dolç —eixe perfil sociològic que domina la retòrica de la seducció a força de promeses buides— té mil accepcions, però a la Marina Alta rep un nom directe i nítid. L’artista de Benissa, CAR, acaba de publicar «Llengua de sucre», un senzill de reggaeton i pop urbà sexy que apunta sense contemplacions contra la persona que menteix amb facilitat i convenç els altres mitjançant un discurs acaramelat.
Lluny de la melancolia tradicional o del dol passiu que sovint ha acaparat la cançó de desamor, el tall es situa en la fase de la ruptura des d’una posició de claredat i determinació. Amb la producció de Cristian Rico (de.loix), la cançó es converteix en un manifest de vindicació personal on la protagonista tanca el capítol sense concessions. Com explica la mateixa artista, el tema naix de la necessitat de destapar a qui ha traït la confiança plenament, convertint-se en la cançó idònia per a dedicar a un ex i deixar clar qui és.
Subvertir el mite del cavaller: deessa contemporània i fada cowgirl
El desplegament visual del projecte, realitzat per Magma Studio i dirigit per Eva Estela, subverteix un dels grans clixés de la narrativa clàssica i de la iconografia pop: el mite del salvador a cavall. Si la tradició reservava la muntura al cavaller que acudia a rescatar la princesa indefensa, en el videoclip rodat a la quadra Grumers és la mateixa CAR qui cavalca de nit. Convertida en una deessa contemporània i fada del bosc amb estètica cowgirl, l’artista ix a la foscor per a salvaguardar el seu públic dels «llengua de sucre». Un fil conductor que reprén, a més, el simbolisme equí ja present al seu anterior senzill, «Addicta a tu».
Aquesta atmosfera nocturna i sensual beu directament del diàleg visual amb referents internacionals de l’escena urbana actual com Tyla, Addison Rae, Karol G o Judeline. L’estilisme, conceptualitzat per Lucía Ye, reforça este imaginari mitjançant un look en tons blaus i rosa i un body painting de pigments neó. Sota la il·luminació ultraviolada, la pell de l’artista brilla enmig de la foscor, sintetitzant una lliçó visual: enfront de la mentida i el discurs dolç, la llum i la força emergeixen de l’interior d’un mateix.
