La revista degana en valencià

Maig, el mes de Maria i de la rosa mística

«Tenim tan acceptat que és el “mes de Maria” que ni tan sols ens preguntem per què»

Hem parlat sovint de com l’Església catòlica ha fet servir els cicles naturals, solars i lunars per a relacionar-los amb els misteris de la Fe. I per això s’apropa i s’apropia tant de creences paganes com de l’herència cultural precristiana. Això no ha sigut exclusiu de l’Església antiga, sinó que la cristianització de fenòmens naturals ha continuat evolucionant fins a temps ben recents.

Maig, el mes dedicat a Maria, ens en dóna un exemple. Tenim tan acceptat que és el «mes de Maria» que ni tan sols ens preguntem per què, tot i que cap solemnitat mariana se celebra aquest mes i tan sols hi tenim la commemoració de l’aparició a Fàtima (el dia 13) o l’advocació de Maria Auxiliadora (el 24), ambdues recents, del segle XIX

 

Un inici d’estació compartit amb moltes cultures

Antigament, només es consideraven dues estacions climàtiques: el «bon temps» i el «mal temps», que començaven 40 dies (recordem aquest simbolisme numèric, ja esmentat en altres articles) després de cada equinocci: l’1 de novembre per anunciar la mort de la natura, i l’1 de maig quan l’alegria esclatava per la nova estació.

El Beltane cèltic o el Walpurgis germànic són exemples de l’inici de l’estació del bon oratge, l’aestivum tempus, l’estiu de l’antiguitat. En eixos dies, els pobles europeus incloïen (i inclouen) pautes de dendrolatria o veneració als arbres i ornaven cruïlles de camins amb garlandes florals. També es recordava els morts (com els romans en les Lemuria).

Per als romans, la bona època climàtica, maius, el mes dedicat a la deessa Maia o Bona Dea, protectora de les mares i de la fertilitat, i lògicament de la salut, tan relacionada amb les herbes medicinals, començava enmig de les Floralia, festes de Flora celebrades del 28 d’abril al 3 de maig. I tot i que variava la data, al maig sovint es celebraven les Rosalia, en què es decoraven amb flors els estendards militars (Rosaliae Signorum). De fet, els populars maigs o mayos/maios actuals (cossiols amb diversos grans i llegums germinats a fosques, que la gent mostra a les entrades de les cases), el May Day anglosaxó, el Maibaum germànic i tantes altres festes commemoren el renaixement de la natura amb la seua manifestació més espectacular, el cromatisme floral, sovint acompanyat del culte a l’arbre o a les mostres de fecunditat de la natura.

La cristianització de totes aquestes manifestacions era inevitable. Un dels exemples el tenim en les Creus de Maig, en què l’estendard arbori cristià per antonomàsia, la Creu, s’adorna amb flors. Però n’hi haurà més.

 

La Rosa Mística

La rosa és una de les plantes més recurrents en la mitologia occidental, tot i no tenir massa arrels bíbliques. En la Vulgata, la traducció llatina de la Bíblia que ha sigut quasi l’únic accés a les Escriptures en la tradició occidental, el terme rosa només figura en l’Eclesiàstic (Eclo): «et quasi plantatio Rosae in Hiericho» (Eclo 24,14). I «et quasi rosa plantata super rivos aquarum fructificate» (Eclo 39,17), «et quasi flos rosarum in diebus vernis» (Eclo 50,8), expressions simbòliques de la saviesa emanada de Déu, però tan suggestives que s’aplicaren prompte a Maria.

Vinculacions de la rosa a Maria es troben ja en la pràctica del rosari (s. IX) i en la cantiga 10 (Rosa das rosas) del rei castellà Alfons X el Savi (s. XIII). I recordem l’apoteosi poètica de la Candida Rosa, centre del Paradís on es troba la Verge, i Beatriu, a la Divina Comèdia del Dant (s. XIII). I més tard, en les lletanies lauretanes (s. XVI) dirigides a lloar la Mare de Déu, considerada en particular com Rosa Mystica.

 

El mes de maig, marià i rosaci

Però, malgrat tanta tradició, realment la devoció del mes de Maria, tal com es coneix ara, no s’estén fins al segle XIX. Hi va ser decisiu el paper de Don Bosco, a través dels salesians i la seua dedicació especial al jovent. En 1858 publica Il mese di maggio consacrato a Maria SS. Immacolata ad uso del popolo, en què promou la devoció en la forma popular i per a infants que tots hem viscut.

En 1862, el carmelità Francesc Palau edita a Barcelona, mogut per devocions populars que havia vist a Eivissa, el Mes de María: flores del mes de mayo, un ver tractat de simbologia espiritual botànica. I recordem que, durant aquesta expansió del mes rosaci de Maria, Jacint Verdaguer, a la fi del s. XIX, publica el poemari religioso-botànic Flors del mes de Maria.

 

Article publicat al nº 437 (El camp valencià). Ací pots aconseguir un exemplar

Inscriu-te al nostre butlletí

Top