La revista degana en valencià

Malota: il·lustrar la creativitat

Coneguda popularment com Malota, darrere d’aquest enginyós pseudònim provinent dels anys de facultat s’amaga Mar Hernández, una reconeguda il·lustradora i dissenyadora valenciana. Potser, per als interessats en el món de la il·lustració, aquest nom no és cap novetat, ja que fa temps que ressona pels cercles artístics valencians. Per als més despistats, però, només cal recordar que és l’autora del cartell del darrer Nou d’Octubre, una trilogia del número 9 pensada juntament amb Jordi Ferrándiz, de l’estudi creatiu Bestiola, amb què inundaren la ciutat de València. Tot i que dibuixa des que era menuda, es dedica a la il·lustració professional des del 2006, un any en què va decidir, per fi, fer de la seua passió una professió, després d’arribar a la conclusió que tota l’energia i el temps que demana el dibuix és difícil de compaginar amb qualsevol altra activitat professional. D’aleshores ençà, i gràcies a la perseverança, Malota compta hui amb clients tant d’ací com d’arreu del món per als quals desenvolupa treballs d’il·lustració i publicitat.

Tots aquests anys li han permés, doncs, configurar un estil flexible i versàtil però, alhora, francament recognoscible i sense excessives variacions formals. A Malota, li agrada treballar de nit, amb música, i sol compaginar les tècniques més tradicionals, com ara el llapis, el pinzell i fins i tot el gravat, amb l’ús de l’ordinador, amb el qual fa servir les diferents eines digitals; és una il·lustradora exigent i conscient que cada projecte demana una solució gràfica diferent, per això no descarta cap opció i s’adapta als requisits de cada encàrrec sense renunciar a la seua idiosincràsia estilística. Ara bé, si hi ha una qualitat que la defineix per damunt de la resta és la creativitat. De fet, considera que aquesta no és una virtut passiva sinó que s’ha de treballar i, per tant, s’ha de mantenir també l’actitud necessària. I, certament, ella la té. És una il·lustradora que viu alerta als estímuls que l’envolten i és capaç de canalitzar les seues experiències vitals i transformar-les en imatges.

Així, les il·lustracions de Malota es caracteritzen per uns traços lliures d’estereotips, de figures, habitualment, delicades, llarguerudes i de caps menudíssims, entre les quals cal destacar els personatges femenins, que mostren una gran força expressiva. L’ús tan personal que fa del color i la senzillesa de les composicions, originals i desimboltes, són també alguns dels trets que formen part d’un segell artístic que captiva a primer colp d’ull i que aplica tant als llibres com als cartells i a la resta de treballs. Hacia ningún lugar, una colección de silencios (Símientes Editores, 2013), a tall d’exemple, és una obra artesanal, un recull d’il·lustracions poètiques en forma de quadern d’artista en què es mostra un viatge d’inquietuds, observacions, esbossos, processos, fetitxismes i poesia visual per a descobrir com s’expressa i com es comunica visualment aquesta autora.

Doctora en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, Malota compagina aquesta activitat com a il·lustradora amb la de docent a la universitat i altres centres, ja que imparteix també tallers a Espanya i a altres països. Amb tot, pensar en Malota ací és recordar sobretot els seus cartells, alguns d’ells tan memorables com l’esmentat cartell del Nou d’Octubre, el de la 50 Fira del Llibre de València i el dels Premis dels Llibres Millor Editats i Llibreries Valencianes (2015), entre altres amb els quals participa de la renovació visual que darrerament s’observa als carrers de València. I quin plaer més gran és passejar la ciutat i gaudir de tants cartells il·lustrats…

 

Article publicat al nº 434 (Un nou viatge pel País Valencià). Ací pots aconseguir un exemplar

Inscriu-te al nostre butlletí

Top