Tens 0 productes a la teua cistella
«La música és l’àmbit en què es fa més patent l’existència dels Països Catalans»
«Lo Sénia no és frontera», cantava en el disc La pelu (Edicions Singular, 2008) Pepet i Marieta, un grup nascut a banda i banda del riu de la Sénia. El cert és que, més enllà dels límits administratius que separen Catalunya i el País Valencià, la llengua i la cultura que comparteixen tots dos territoris és un lligam difícil de destruir, tot i els intents constants i successius d’aconseguir-ho. La música, que a més d’un art és una eina potentíssima de transformació social, és l’àmbit en què es fa més patent l’existència dels Països Catalans, terme que va usar per primera vegada el jurista i historiador Benvingut Oliver (Catarroja 1836-Madrid 1912) en l’obra Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las Costumbres de Tortosa. Vegem-ne alguns exemples.
Les col·laboracions entre els músics d’una i l’altra banda del Sénia han estat i són constants. Feliu Ventura i Lluís Llach van enregistrar en directe el disc Que no s’apague la llum (Propaganda pel Fet!, 2015), fruit d’una gira de concerts en què el cantant de Verges donava el relleu simbòlicament al de Xàtiva. El mateix Feliu Ventura, més recentment, també ha col·laborat amb Xerramequ i els Aborígens, amb qui van portar a diferents escenaris l’espectacle Faré vacances, un homenatge a l’alcoià Ovidi Montllor a ritme de reggae i ska. Aquesta col·laboració també va donar com a fruit un EP d’edició limitada en vinil 10″, que incloïa les cançons «Montserrat» (cara A) i «Alacant —per interior—» (cara B). També podem relacionar Llach amb l’alzireny Joan Amèric, de qui va amprar «La idea podria enamorar-te» per al disc Torna aviat (CBS, 1991), cançó corprenedora publicada prèviament per Amèric a Tornar a l’aigua (CSB, 1989). Altres dos cantautors entre els quals les col·laboracions han estat repetides són Pau Alabajos i Cesk Freixas. A més de fer una mà de concerts plegats, l’any 2008 van enregistrar conjuntament el disc recopilatori Venim del nord, venim del sud (Cambra Records).
Dins de l’àmbit del folk, Miquel Gil va demanar la col·laboració a Bikimel per a interpretar el romanç tradicional «La sileta», cançó inclosa dins del disc Per marcianes (Temps Record, 2011). Una altra de les veus de la terra, el xativí Pep Gimeno Botifarra, juntament amb els ebrencs Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, va enregistrar La Barraca (DiscMedi, 2011), un disc amb cançons de les terres de l’Ebre, la Costera i la Vall d’Albaida.
«Les col·laboracions entre els músics d’una i l’altra banda del Sénia han estat i són constants»
En el rock també hi ha hagut col·laboracions remarcables. Senior i el Cor Brutal, amb el seu esplèndid Valenciana, Vol. 1 (Malatesta, 2017), ha aplegat un bon nombre de cantants valencians i catalans que es donen les mans i les veus. D’altra banda, el pegolí Carles Caselles, cantant d’Smoking Souls, ha col·laborat recentment amb els seniencs Mim en la cançó «Els últims cigarrets», inclosa en el disc Espècies (Coopula, 2017), produït per un altre valencià, Mark Dasousa.
Els pegolins La Gossa Sorda també van demanar col·laboració als barcelonins Pirat’s Sound Sistema per a enregistrar una de les cançons més exitoses del grup, «Camals mullats». Aspencat, abans de plegar, també va col·laborar amb Txarango en «Agafant l’horitzó», cançó escrita pel grup de Sant Joan de les Abadesses per donar suport al referèndum de l’1 d’octubre i que acumula quasi quatre milions de reproduccions a Youtube. Els desapareguts Orxata també van requerir la col·laboració de músics catalans. És el cas, per exemple, de Carles Belda, veu i acordió a «Colp a colp» i «Coopera», de l’àlbum 3.0, i a «Tesla», del 2.0.
Més enllà de les col·laboracions, la presència de grups i solistes valencians és constant en els principals festivals que se celebren al nord, així com ho és també la dels catalans en els que se celebren al sud. En l’edició d’enguany del BarnaSants, el festival de cançó d’autor més important en llengua catalana, hi participen Abraham Rivas, Pau Alabajos, Els Jóvens, VerdCel, Eva Dénia i Merxe Martínez, Pep Botifarra i Pau Cháfer. En el Festival Strenes de Girona d’aquest 2018 actuaran Xavi Sarrià i El Cor de la Fera i Auxili. En la passada edició de l’(a)phònica, el festival de la veu de Banyoles, van presentar els seus directes Auxili i Borja Penalba, Mireia Vives, que acompanyats del poeta Roc Casagran van fer L’amor fora de mapa. En la quarta edició del Vida, el festival que se celebra a principi d’estiu a Vilanova i la Geltrú, el públic també va poder gaudir dels valencians Gener, Senior i el Cor Brutal i Tórtel, que completaven un cartell ple de noms consolidats de l’escena catalana, espanyola i internacional.
Si mirem al sud, per la passada edició del Festivern van passar Ebri Knight, The Gramophone All Stars, Eina, Txarango, Pepet i Marieta, Gertrudis, Sense Sal…. I si canviem d’estació, en el festival d’estiu per excel·lència al País Valencià, el Feslloch, els assistents van poder gaudir de Manel, Ebri Knight, Pepet i Marieta, Oques Grasses, Doctor Prats… Un altre esdeveniment de petit format que cada any organitza amb molt d’encert Francesc Burgos, de LaCasaCalba, és el Festival Hostes. En la sisena edició, celebrada al Teatre del Raval de Gandia, al costat dels valencians Júlia, Òscar Briz o Mireia Vilar, els manresencs Jo Jet i Maria Ribot hi van presentar el seu deliciós Lliure o descansar. A Xàtiva, el Festival Música i Lletra, l’any passat també va convidar artistes catalans com Cesk Freixas, Sílvia Tomàs Trio, Les Kol·lontai i Albert Pla.
Si gratem encara més, trobarem molts més exemples que demostren que, efectivament, el Sénia no és frontera. No ho és per als músics que canten en la llengua que comparteixen Catalunya, el País Valencià i la resta de territoris catalanoparlants. I no ho és tampoc per al públic, cada vegada més nombrós, que gaudeix de la quantitat, qualitat i diversitat de la nostra música, tant si ve del nord com si ve del sud.
Imatge de portada: Feliu Ventura amb el Xerramequ i els Aborígens. Autor: Josep Tomàs
