Pilar Moncho: «Tenim un deute amb els valencians de l’interior perquè mai s’ha treballat pel seu turisme»

«Es va crear una ficció de la nostra terra, i a mi m’agrada la versió autòctona, la versió territorial»

Tornàvem a Sueca. Havíem quedat amb Pilar Moncho, la responsable de Turisme de la Diputació de València. Havíem quedat davant l’ajuntament. Anar a Sueca des de València sempre és diferent perquè és un dels paisatges que més canvia segons el moment de l’any. Després de fer-nos un café, vam entrar a l’Ajuntament i vam seure per fer l’entrevista. Pilar, amb cabells curts, ulls molt clars i mirada sempre directa, escolta les nostres preguntes i després les respon amb claredat. Sembla que sap d’on ve, on està i el que li agradaria aconseguir. I se li veu orgullosa d’una terra, d’unes persones, d’un País Valencià i de les contrades que vol posar en valor turístic. Se li nota que treballa amb il·lusió.

–S’havia plantejat alguna vegada ser diputada provincial?

–Mai en la vida! Nosaltres teníem una visió de la Diputació dolenta, perquè no érem del seu color polític i en aquell moment això era un càstig i no et tocava mai cap conveni singular ni cap ajuda, tan sols la que estava reglada en una línia de subvenció que tu t’havies de presentar.

 

–En la Diputació passa una cosa estranya: tot el món diu que no la vol fins que hi arriba. Ara té trellat tindre diputacions?

–No té sentit, és duplicar administracions. Nosaltres ni legislem ni podem fer res autònomament. Som un gran ajuntament que ajudem els ajuntaments menuts. Com es podia solucionar això? Passant a la Generalitat i a les mancomunitats les competències i els diners. Ara les mancomunitats són meres tramitadores de subvencions i haurien de tindre més personalitat, per la comarcalització i la vertebració del territori.

 

–A la Diputació no teniu el Pacte del Botànic, però sí que hi ha un govern mestís. Com funciona?

–Nosaltres copiàrem i seguírem el model del Botànic. El mestissatge existeix i funciona bé, com quan en un ajuntament hi ha un pacte i tot es posa damunt la taula, es discuteix i es parla. Per a mi aquest és un govern més sa que un d’unicolor, perquè s’ha d’arribar a acords.

 

–Què té ser de Sueca que està tan de moda últimament?

–Jo sempre dic que sóc de Sueca, que m’he criat entre arrossars, i no m’he criat ací. M’he criat a La Isla, on hi havia molts suecans i molts valencians, i on es parlava valencià com si fóra València. Ser de Sueca et fa tindre un sentiment especial: veure que ací mai ha governat el PP et fa sentir més gran encara perquè és com la resistència. Tenim un orgull de ser suecans. El Concurs Internacional de Paella té 56 anys perquè totes les persones que han passat per l’Alcaldia d’aquest poble l’han respectat i l’han tirat endavant. Si no haguérem tingut eixe sentiment suecà no haurien existit certes coses.

 

–Què pot aportar la visió d’una mestra al turisme valencià?

–Sóc mestra de formació, logopeda d’especialització. Ser mestra t’aporta una visió molt pràctica de les coses. Sempre aplique la gestió a la meua experiència com a dona, com a mare, com a mestra, i això fa que al remat gestiones els diners de tots amb trellat per tal que la majoria de gent se’n beneficie. El mestre és una persona pràctica, que intenta que la pedagogia servisca per a educar i reeducar i que tots siguem un poc més humans. I en el turisme s’ha de fer pedagogia: ens hem de creure que els valencians som els millors i hem d’exportar-ho a l’exterior.

 

–Les dones aporteu humanisme en la política?

–Les dones són imprescindibles en la política. Les llistes cremallera han fet possible que les dones arribàrem a la política i donàrem el nostre punt de vista. Abans érem molt poques dones i ens donaven coses de poc trellat. Hui tu pots demostrar les teues possibilitats.

 

–Parlem del turisme. Quina és la seua radiografia del turisme valencià?

–El turisme s’ha treballat d’una manera pels polítics que hi havia en aquell moment, es va crear una ficció de la nostra terra, i a mi m’agrada la versió autòctona, la versió territorial, del paisatge de les nostres senyes d’identitat. Nosaltres som com som perquè tenim el paisatge que ens envolta, perquè tenim la Mediterrània, les muntanyes… La part de sol i platja s’ha explotat de manera extrema perquè era fàcil de vendre, però tenim un deute amb l’interior. Tenim un deute amb els valencians de l’interior amb els qui mai s’ha treballat pel seu turisme, i hui en dia és una forma de sobreviure i que no es despoblen eixos pobles tan menuts.

 

–Ha afirmat que l’estiu és per a donar a conéixer l’interior…

–València és el ganxo per a la resta de les comarques, l’estiu és el ganxo per a mostrar l’interior, i l’interior té un ventall de possibilitats molt més ampli que el sol i platja.

 

–Parla de la reciprocitat entre València ciutat i les comarques. Veiem que el turista de València pot pujar a un tren i anar a Xàtiva, però no té transport per arribar a Anna, per exemple. Què fem amb les comarques que estan incomunicades?

–Reclamar un tracte just, reclamar inversions per a València, perquè en això som deficitaris. Nosaltres, per a salvaguardar eixe tema, posem autobusos: ens anunciem a l’Oficina de Turisme de València capital i oferim un dia a un poble amb importància turística.

 

–Quin seria el seu turisme ideal?

–Un turisme de qualitat que deixe diners als valencians, que genere economia, que permeta que la gent treballe durant tot l’any. El món del turisme és molt ampli, ací tots fem turisme i som partícips del turisme que ve.

 

–Sembla que ara es vol posar en valor la gastronomia com a element turístic important…

–És un element essencial. De cuiners bons, n’hi ha en tot el món, i els valencians són molt bons. A banda de ser bons professionals, treballen amb una matèria primera excel·lent. Tenim unes comarques que produeixen de tot! Si fas gastronomia de proximitat, a més promociones el territori, perquè si vols menjar un plat que es fa a Ontinyent hauràs d’anar-hi.

 

–Els fets culturals també acabaran sent un element turístic?

–Ahí és on juguen els plans comarcals. En aquests estan els alcaldes de tots els pobles i pensen quin és el seu turisme de futur, què és allò que volen per a la seua comarca. Ahí no sols es pensa en el Museu del Palmito o en el Museu de la Festa, sinó en tot, en les rutes que poden oferir de museus i patrimoni.

 

–Quin turisme deixa més diners?

–El turisme cultural deixa diners perquè és gent que té capacitat econòmica per a entrar a un museu, per seure’s en un restaurant… Per a mi, una persona que ve a passar el dia a una platja no és un turista, sinó un visitant. Un turista és qui genera economia. Si eixe que va a la platja es queda una setmana en un hotel, és un turista.

 

–El fet que hi haja un diputat de Turisme per a cada província no és parcel·lar molt?

–Sí, de fet em dol l’actitud dels diputats de Turisme d’Alacant i Castelló perquè no són col·laboratius amb l’Agència Valenciana de Turisme [de la Generalitat]. Sempre que ells ens proposen alguna cosa som col·laboratius, mentre que altres diputacions no ho són. Des de l’Agència Valenciana llancen campanyes comunes, però ells no s’hi adhereixen.

 

–Com és la relació amb Francesc Colomer?

–Tinc molt bona relació amb ell. És una persona que té bondat per ell mateix.

 

–Què pensa de la taxa turística?

–N’estic a favor perquè pense que els veïns no tenen per què suportar una despesa que no els toca, sobretot a les zones costaneres. Que vinga gent de fora massifica les depuradores, la neteja viària, la de platges, el fem… Per què ha de suportar el meu veí amb els seus impostos allò que generen els turistes? Si tots participem un poquet, tot anirà millor. Em feia gràcia l’alcalde de Benidorm quan deia que ell renunciava a 11 milions d’euros per no voler la taxa turística!

 

–Ja hem passat l’equador de la legislatura. En què creu que l’ha encertada?

–He dit adés que veia la Diputació de forma dolenta perquè ens castigava molt i no volia fer el que m’havien fet. Vaig eliminar els convenis singulars i vaig fer línies de subvenció perquè s’hi adherira qui volguera. Això és el que més pau ha donat al meu departament. És una de les coses de les quals més orgullosa estic. També d’haver canviat el logo! I de deixar de patrocinar coses que no tenien trellat, que no eren de turisme.

 

–I què li agradaria aconseguir?

–Que els plans de comarcalització s’acabaren, que la gent tinguera el sentiment de comarca més arrelat que ara, que les mancomunitats prengueren un sentit d’unió i que siguen una administració resolutiva.

 

 

UNA DESTINACIÓ…

-D’interior: Carrícola

-De costa: Gandia

-Per a gaudir amb la família: Cofrents

-Per a gaudir amb la parella: Aras de los Olmos

-Gastronòmica: Bocairent

-Cultural: Xàtiva

-On se n’aniria demà de vacances? Jo he anat de vacances a Requena

-I de tot el món? Moscou

 

Entrevista publicada al nº 432 (desembre de 2017). Ací pots fer-te amb un exemplar