L’Acadèmia per damunt de tots

Estos cinc anys han passat en un bufit, i més encara a la meua edat. Cinc anys de treball, d’una intensa activitat acadèmica, que han donat uns fruïts, dels quals, en la part que em pertoca, em sent honrat i orgullós de ser el president, ara en funcions, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Uns anys en què la institució ha aprovat el Diccionari normatiu valencià, primer en versió digital i en línia, i ara també en paper. Sens dubte, l’obra cabdal de l’Acadèmia, en la qual s’han dedicat molts esforços de tot tipus i temps, molt de temps, per a aconseguir un diccionari per a tots els valencians sense exclusió.

Simplement per això, ha valgut la pena presidir la institució normativa, un ens que, lluny ja de sospites, ha anat guanyant-se el reconeixement, la consideració i el respecte de la societat valenciana, sobretot d’aquella que sent el valencià com la seua llengua pròpia, vehicular i de comunicació, i que concep l’AVL com una institució al servici dels valencians.

Eixe era el full de ruta i el compromís adquirit quan vaig arribar a la Presidència d’esta casa. Amb eixa mateixa voluntat d’aconseguir nous objectius i nous reptes, tornaré a presentar-me en el Ple del pròxim 3 de febrer, amb el propòsit i la il·lusió de continuar al capdavant de la institució si compte amb el suport dels companys acadèmics.

Ara que les principals obres normatives, com són la Gramàtica i el Diccionari, estan a l’abast dels valencians, hem de projectar-nos de cara al futur. Hem d’aprofundir en la tasca pedagògica i divulgativa de les activitats de l’AVL. En una paraula, hem d’eixir al carrer i arribar a tots els racons del nostre territori.

Però també hem de fer sentir la nostra veu, si cal, per a recordar que som l’entitat normativa, amb una funció encomanada a nosaltres per llei. Com a institució de la Generalitat i estatutàriament, tenim clar quin és el nostre paper i la nostra responsabilitat. Des de la lleialtat institucional, exigirem, ara i sempre, la mateixa lleialtat lingüística.

Hem sigut —perdoneu la immodèstia— una institució modèlica en la gestió. El rigor i el control ha caracteritzat el dia a dia del treball d’esta casa. Eixa bona praxis ens ha permés, fins i tot en els pitjors anys de la crisi i de les retallades pressupostàries de l’anterior govern, salvar la gestió econòmica i administrativa de l’Acadèmia.

Si hem superat estos anys i altres entrebancs, el futur de l’Acadèmia està garantit. Hem complit amb la raó de ser de la institució. Amb normalitat, hem dut a terme la renovació d’un terç dels acadèmics. Ara som més independents, i des d’eixa posició continuarem obrint nous camins per a fer del nostre valencià una llengua més unida i forta.

Hui som més Acadèmia que mai, i en eixa línia de transparència, eficàcia, independència, lleialtat i servici, cinc anys després, torne a presentar-me per a comandar la nau normativa del valencià, una legítima aspiració compartida amb l’amic i vicepresident, Josep Palomero. En qualsevol cas, l’Acadèmia per damunt de tots.