Tens 0 productes a la teua cistella
Vicent Pallarés Pascual.
Poetes i ciutats estan units moltes vegades per una relació sentimental. Van ben lligats de la mà. Parlar de Salvador Iborra és situar-lo i relacionar-lo amb València, que el va veure néixer i créixer. Aquesta ciutat, bressol de poetes i escriptors va constituir un espai físic i emocional on va idear i desenvolupar una part important de la seva obra literària. També, malauradament, la ciutat on el vam acomiadar molts companys i companyes.
Salvador que ens va dir adéu a la vinguda de la tardor de l’any 2011, fou autor de diversos poemaris i una de les veus joves més interessants dintre del panorama poètic en català. Sovint va desnuar tota la seva realitat en versos carregats de força on mostrava la seva quotidianitat i els seus desitjos.
El record de Salvador està molt lligat a la Trobada d’Escriptors dels Premis Octubre de la ciutat de València. En aquells dies, durant els congressos, literatura i amics ens trobàvem i els carrers amagats i les cases del barri del Carme ens acollien. Moltes paraules creuades en una ciutat amb tanta història que ens empenyia a recórrer-la fins l’esgotament.
Aquell temps era també per estar fins al tard a les nits passejant i deixant que la ciutat se’ns presentés amb una gran intimitat. València se’ns mostrava sense filtres i no ens volíem negar a assaborir-la lentament. Els carrers dels quals tant havia parlat Estellés apareixien i Iborra els redibuixava amb la seva ploma.
Quan pensem en la València literària, ciutat de poetes i d’escriptors, no podem deixar de pensar possiblement en dos grans poetes, influenciats per aquesta ciutat: Vicent Andrés Estellés i Ausiàs March, referents de Salvador. Una passió per viure, grans amors viscuts i una reflexió sobre la mort els unia. Tres poetes que han cantat a la ciutat, a la Vida, a l’Amor i a la Mort .
Però de sobte, un dia arriba la seva absència. Tot massa ràpid. València ens va tornar a reunir per a dir-li adéu. La ciutat esdevenia un immens paisatge ple de records de la vida de Salvador per a molts i moltes de nosaltres. Ple de les seves paraules, de les converses exactes que vam tenir a cada vorera i ple de molts dels seus poemes situats en una de les ciutats on ha viscut i ha estimat.
Una mort sempre és tràgica, però sembla com si algunes foren més tràgiques que altres. En aquest cas la mort li va arribar sent massa jove i d’una manera massa sobtada. Amb les seves paraules, amb els seus poemaris ben segur que el llegat poètic de Salvador Iborra travessarà el temps.