Visitar el Museu de Ceràmica de l’Alcora

18/12/2020

Visitar el Museu de Ceràmica de l’Alcora pot ser, en aquests dies de pandèmia, pot resultar altra forma de gaudir del nostre patrimoni, i més, quan ve funcionant amb la seua ampliació, amb una excel·lent col·lecció de ceràmica contemporània, que arreplega els premis que s’han donat en el concurs internacional que es celebra tots els anys des de fa un temps.

La ceràmica ha  estat un producte bastant arrelat al nostre país des de fa segles, el cas de l’Alcora és molt particular, puix el 1727 es fundà la Reial Fàbrica de Pisa i Porcellana per part del IX Compte d’Aranda, la qual fins a la meitat del segla XX va funcionar. Als meus viatges per Europa he trobat, en prou rellevants museus, peces d’aquesta important fàbrica, comprovant com la presència valenciana es manifesta a traves de belles porcellanes. Doncs, al museu de què vos parle, situat al nucli antic del poble, ocupant un edifici modernista de 1907,  podreu apreciar diversos estils, especialment, a parer meu els neoclàssics són exquisits, i com ja he dit adés a la part nova teniu la part contemporània igualment prou reeixida.

De l’edifici de la Reial resta una part ja reduïda, tancada, segons tinc referències, sols queden els motlles; al Museu es pot apreciar per uns materials gràfics la gran extensió de l’antiga fàbrica, de la qual van anar segregant-se parts per edificar habitatges. Ignore quins projectes pot haver-hi en relació amb el que resta de la Reial, imagine que com la producció industrial va a tota màquina, cosa que es pot veure a la carretera d’accés plena de polígons fabrils, no deu haver-hi excessiu interès pel tema.

L’Alcora, en ple Alcalatén, és un poble ric, amb un urbanisme fet sense cap criteri planificador, però que forma part d’eixa realitat valenciana productivista, amb les seues vessants positives i alhora amb excessos que caldria controlar i regular. El poble i el seu centre històric estan barrejats, sense una senyalització clara, amb problemes d’accés i aparcament, tal  com observem a molts altres llocs, doncs, de nou hem d’estar crítics.

Tal com he assenyalat, sols la visita al museu justifica anar-hi, de segur que si així ho feu trobareu objectes que vos agradaran, i a més a més, coneixereu una part de la vida i el passat a través dels instruments emprats per a menjar, prendre xocolata, cafè, etcètera, cal dir de forma “refinada”, per part de les elits socials que ens han precedit.