Tens 0 productes a la teua cistella
Carnestoltes, moltes voltes
Pasqua, de mes a mes
Nadal, cada dotze mesos,
Quaresma, no tornes més
El cicle litúrgic catòlic és relativament complex, el resultat de combinar diferents còmputs de caràcter lunar, solar, fenològic, matemàtic (els “40 dies”), biològic, agropecuari, històric…
I tot això amerat d’alguns determinants canònics com el fet que les setmanes litúrgiques comencen en diumenge.
L’any litúrgic alterna dos cicles forts, els vinculats als misteris cristològics del naixement i la resurrecció (Nadal i Pasqua) i dos d’ordinaris (o de ‘durant l’any’) intercalats entre aquells, on les festes dels sants i la Mare de Déu cobren una major rellevància.
L’any litúrgic comença en Advent, amb el cicle fort que integra el temps previ a Nadal. És de caràcter solar, ja que ve marcat pel solstici d’hivern i la seua metàfora sacra, el naixement del fill de Déu.
El segon cicle fort és de caràcter lunar, determinat per la primera lluna plena de primavera. Inclou la Quaresma (una preparació, similar a la d’Advent per al Nadal), el cicle Pasqual i festes acoblades (Sant Vicent, Ascensió, Pentecosta, Corpus…). Aquest cicle és lunisolar i de data variable, ja que depén de la relació temporal entre l’equinocci solar i la primera lluna plena de primavera.
Els temps litúrgics forts: https://relicoleweb.files.wordpress.com/2014/07/l_any-litc3bargic.pdf
LA QUARESMA.
El cicle pasqual s’inicia amb un període de dejuni[i] i abstinència que anomenem Quaresma. Un nom que prové de l’ordinal llatí Quadragesimam diem en atenció a què s’inicia el quadragèsim dia anterior la resurrecció de Jesús. Es tracta d’un període inspirat en els quaranta dies que Jesús va passar en el desert i en dejuni com a preparació per al seu ministeri públic (Mateu 4,1-11).
En els orígens, la Quaresma tenia caràcter baptismal: era el temps destinat a la preparació dels que s’instruïen en rudiments de la doctrina, els catecúmens, per a la solemne cerimònia del baptisme; un baptisme que tenia lloc la nit de la vigília de Pasqua, el Dissabte de Glòria.
Però, a les acaballes del s. IV la Quaresma va adoptar un caràcter més aïna penitencial: la preparació ascètica per a la solemnitat pasqual. Aleshores, com que els diumenges no es consideren dies penitencials, en excloure’ls del compte enrere[ii] des de la vigília pasqual, l’inici de la Quaresma va caure en dimecres, el Dimecres de Cendra.
Dit això, ¿quan comencem a comptar ‘cap enrere’?
El procés té una certa complexitat organitzativa i uns càlculs matemàtics de gran precisió.
Resumim-los.
A partir de l’equinocci primaveral, el 20 de març[iii], s’ha d’esperar la primera lluna, la qual determinarà la Setmana Santa; o, en altres paraules, durant la Setmana Santa sempre hi haurà lluna plena en el cel. Comprovem-ho quan arribe l’època.
I el diumenge posterior serà el de Pasqua.
Com que la Pasqua dependrà de quin dia es produïsca la primera lluna plena, serà una festa variable, a diferència d’unes altres festes que tenen data fixa, com ara Nadal, Sant Josep, l’Encarnació, etc.
Per a l’any 2023, la data d’eixa primera lluna plena primaveral és el 6 d’abril, i en conseqüència, el diumenge posterior, dia 9, serà la Pasqua[iv]; una celebració en gran part ‘ecològica’, en el sentit que recapitula, sintetitza, ritualitza tot un seguit d’esplèndides adaptacions funcionals al bon oratge propi de la primavera.
Per als anys posteriors les dates seran diferents:
Òbviament, com que les dates de la Setmana Santa i la Pasqua canvien cada any, també ho fan les del Dimecres de Cendra (i les Carnestoltes prèvies), i les posteriors a la Pasqua i que en depenen: Sant Vicent, Santa Faç, Ascensió[i], Pentecosta i moltes altres.
EL CÀLCUL DE LES DATES
I, ¿com es pot saber amb antelació quina serà la data de l’equinocci de primavera i de la primera lluna plena d’eixa estació?
Això es fa amb càlculs matemàtics codificats en un cànon anomenat Computus (paschalis); un algoritme que va anar millorant-se fins arribar a la fórmula desenvolupada pel gran matemàtic, físic i astrònom alemany Gauss (1777-1855).
Això sí, la determinació de la Pasqua havien de complir determinats requisits, com ara:
- La Pasqua s’ha de celebrar en diumenge.
- El diumenge pasqual ha de ser posterior al primer pleniluni primaveral
- Si la data del pleniluni cau en diumenge, la Pasqua es traslladarà al diumenge següent per evitar coincidir amb la Pasqua jueva.
EL DIMECRES DE CENDRA
Una vegada determinada la data de la Pasqua, es compten cap enrere els quaranta dies que ha de durar el dejuni i l’abstinència; i, com ja hem dit, no es computen els diumenges perquè eixos dies estan lliures de prescripcions dietètiques.
El dia assenyalat amb el compte enrere dels quaranta dies[ii] cau sempre en dimecres[iii] i se li diu Dimecres de Cendra o ‘dia de la cendra’ dies cinerum, primer dia de Quaresma[iv]. A partir d’eixe dia, els ornaments litúrgics deixen de ser verds (el color típic del temps ordinari) i passaran a ser de color morat, una al·lusió a què es tracta d’un temps penitencial d’espera per a la resurrecció de Jesucrist.
El Dimecres de Cendra, els fidels dels rituals catòlic i anglicà són marcats en el front amb una creu de cendra mentre el sacerdot pronuncia les paraules: Memento, homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris (“Recorda, home, que ets pols, i en pols has de tornar”)[v].
La cendra que l’oficiant imposa als fidels prové de la cremació, durant la nit de la vigília pasqual de l’any anterior, de les palmes i rames d’olivera del Diumenge de Rams. Així, la cendra, símbol de la fugacitat de la vida i de mortalitat, adquireix en cert sentit un simbolisme de triomf, com el representat per les palmes de què prové, que havien assenyalat Jesús com a Messies alliberador el dia de la seua entrada en Jerusalem.
PARADOXES DE LA COMBINACIÓ DE CALENDARIS
La combinació de calendaris solar (amb celebracions de data fixa) i lunar (dates variables) pot conduir a curioses paradoxes festives, a coincidir, determinats anys, celebracions de joia alhora que de tristor.
Vegem-ho.
A mitjan segle IV l’Església va decidir que la celebració del naixement de Jesús (el Nadal) havia de coincidir amb la festa del Natalis Solis, que els romans celebraven el 25 de desembre; una data fixa que els romans identificaven amb el solstici d’hivern i l’inici de l’ascens del Sol sobre l’horitzó.
Si s’acceptava eixa data com la del naixement de Jesús, els 9 mesos de pregnància conduirien al 25 de març com a data de la fecundació de Maria; una altra data fixa que els cristians anomenaren Anunciació, la que l’arcàngel Gabriel li va fer a Maria per indicar-li que havia sigut triada per a ser mare del Messies´; una Anunciació que, amb el permís de Maria (Magnificat anima mea Dominum [“El Senyor magnifica [enalteix, exalta, exalça] la meua ànima”]) dóna pas a l’Encarnació[10] de Jesús en el seu interior.
Unes dates (Nadal, Encarnació) que corresponen, doncs, al calendari solar.
El calendari lunar, però, segueix uns altres ritmes. I pot donar-se el cas que les celebracions degudes al calendari solar i les originades en el cicle pasqual, lunisolar, col·lisionen.
Així, l’any 2016, el dissabte 19 de març es va celebrar Sant Josep, l’anunciador de l’equinocci primaveral (el diumenge dia 20). Com que el dimecres 23 va ser la primera lluna plena primaveral, això va determinar la Setmana Santa, que va començar el diumenge anterior ¡el dia 20, equinocci de primavera! i va acabar el dissabte 26, Dissabte de Glòria.
I el divendres 25 de març, data (fixa) de l’Encarnació o inici de la gestació de Jesús, va coincidir amb el Divendres Sant, commemoració de la mort de Jesús en la creu.
Per contra, ’any següent, 2017, en la mateixa data del 25 van coincidir l’Encarnació i el Diumenge de Rams o entrada de Jesús en Jerusalem.
Sí, paradoxes de la combinació de calendaris.
I d’eixa interacció entre natura, cultura, religió i, a més, matemàtiques.
[1] El dejuni consistia primitivament en no fer més que un dinar al dia, preferentment a la caiguda del Sol, com en el Ramadà corànic. Després la única ingesta es va traslladar al migdia. En el segle VI ja s’admetia una altra col·lació (collatio) o menjar lleuger.
Durant l’edat mitjana es va popularitzar la venda de documents, les butles, que autoritzaven a menjar carn durant la quaresma a canvi d’un estipendi; i amb elles l’ofici del butler o venedor de butles; en castellà, el buldero és un dels personatges que apareixen en el Lazarillo de Tormes.
A partir del Concili Vaticà II i de la constitució Painitemini de Pau VI (1966), l’Església va limitar el dejuni i l’abstinència a només el Dimecres de Cendra i el Divendres Sant.
[2] Entre el Dimecres de Cendra i el Dissabte de Glòria hi ha quaranta sis dies; però, excloem els diumenges, aleshores es queda en quaranta dies el període de dejú i abstinència.
[3] En general, l’equinocci de primavera esdevé el 20 de març. Tan sols ocasionalment pot ser el 21 (com en el 2007) o el 19 (com ho serà el 2044).
[4] Pasqua: https://revistasao.cat/pasqua-la-renovacio-de-la-natura/
[5] L’Ascensió: https://revistasao.cat/un-dijous-enlluernador-lascensio/
[6] Revista Daualdeu: “Els calendaris dels quaranta dies”: https://daualdeu.files.wordpress.com/2020/12/daualdeu1905-1.pdf
[7] En els seus orígens, la Quaresma començava en diumenge; més tard, a les darreries del segle IV es va passar al dimecres anterior, amb el finalitat de dedicar al dejuni quaranta dies, ja que els diumenges no han sigut mai dies de dejuni en l’església.
[8] Revista Daualdeu: “De quarantenes i quaresmes”: https://daualdeu.files.wordpress.com/2021/08/daualdeu1805.pdf
[9] Una certa prevenció contra expressions que podrien interpretar–se com a “macabres” o “políticament inadequades” dicta que ara es diga: «Converteix-te i creu en l’Evangeli». Una formulació més “positiva” potser, però ¡ai! amb molt menys sentit simbòlic, com el que lligava la cendra amb el Gènesi i la creació de l’home a partir de la pols, del fang.
[10] L’Encarnació: https://revistasao.cat/lencarnacio-25-de-marc-inici-de-lany/
Saó 424. Març 2017. Modificat en març 2023
