La revista degana en valencià

Un dijous enlluernador: l’Ascensió

17/05/2021

Tres dijous porta cada any

que llueixen més que el Sol:

Corpus Christi, Dijous Sant

i el dia de l’Ascensió.[1]

Aquesta quarteta popular planteja una pregunta ben interessant: ¿per què aquestes solemnitats tan enlluernadores han de celebrar-se en dijous[2]?

Per començar, cal considerar que el calendari litúrgic cristià és una herència híbrida i multisecular plena de simbolismes on cap detall és casual. Així que la coincidència descrita en el poemeta ha de tindre una explicació, ja que poques solemnitats o festes litúrgiques cauen en un dia concret de la setmana que no siga diumenge, el dia sacre del cristianisme. De fet quasi totes les festes majors se celebren o bé en un dia fixe assignat en el calendari (com Nadal, Epifania[3], Transfiguració, Sant Josep, l’Encarnació o Anunciació[4], Sant Joan[5], etc.), o bé cauen en diumenge (com la Sagrada Família, Trinitat o Crist Rei).

Ara bé, si hi ha festes que no tenen data fixa o no se celebren en diumenge l’explicació hem de buscar-la en alguns altres referents, que poden tindre un caràcter matemàtic: el càlcul de la determinació del pleniluni de la Setmana Santa (que serveix per determinar el cicle de Pasqua[6]) o bé l’aplicació de simbolismes numèrics que caldrà estudiar.

ELS DIJOUS EUCARÍSTICS: DIJOUS SANT I CORPUS CHRISTI

El càlcul canònic anomenat epacta determina amb antelació la data del Diumenge de Glòria, de Pasqua o de Resurrecció, el que segueix al primer pleniluni de primavera[7]. I a partir d’aquesta data queden determinats[8] el Dimecres de Cendra (inici de la Quaresma[9], quaranta dies abans del Diumenge de Rams), el Diumenge de Rams, la Setmana Santa, l’Ascensió (quaranta dies després del Diumenge de Glòria) i Pentecosta (cinquanta dies després del Diumenge de Glòria); a més de festes de caràcter nacional o local, com Sant Vicent al País Valencià (el dilluns posterior a la huitava de Pasqua), o la Santa Faç[10] a Alacant (el dijous posterior a la huitava de Pasqua), per posar-ne uns exemples.

En la Setmana Santa la fixació del dia de l’Última Cena representa el de la instauració d’un dels misteris clau del cristianisme, la Eucaristia. Això té una importància especial i no és un assumpte banal: si bé la data concreta d’eixe sopar o  àgape tan essencial per a la història del cristianisme no queda massa clara a la llum dels evangelis, la tradició ha fet que es pensara en un dijous, l’anomenat Dijous Sant.

Influït per eixa tria prèvia, l’altre dia especialment dedicat a l’Eucaristia, el Corpus Christi[11], també es va fixar en un altre dijous, el posterior a l’huitava de Pentecosta o Pasqua granada. En els primers temps del cristianisme l’Ascensió se celebrava eixe dia, però…

Abans de continuar, fem un parèntesi, perquè per entendre les raons del dijous ascensional hem de referir-nos primer a les “huitaves” litúrgiques.

 

LES HUITAVES LITÚRGIQUES

Per huitava s’entén el dia que fa huit considerant en general que el primer correspon al de la festa original. I resulta molt interessant que al Diumenge de Glòria, el diumenge dels diumenges, no li basta amb una huitava (que seria el diumenge següent al de Glòria, el Dominica in albis[12] o de Quasimodo[13]), sinó que inicia una huitava de huitaves: 7 setmanes (7 x 7 dies) més ú.

El resultat és Pentecosta[14] o “quinquagèsim dia”, també anomenat Pasqua Granada, amb el que acabarà el cicle litúrgic pasqual. Eixos cinquanta dies entre ambdues Pasqües representen dues festes associades a la bona salut dels cereals del qual depenien els jueus: mentre la Pasqua Florida celebra el primer l’ordi o civada (Hordeum vulgare) recol·lectat, la Pasqua Granada o Pentecosta festeja l’inici de la recol·lecció del blat (Triticum sp.).

La Pasqua Granada, heretada de la festivitat jueva Shavuot (“festa de les setmanes”) té un pes agronòmic i simbòlic tan accentuat que en el segle IV un dels teòlegs més influents de la naixent Església cristiana, Gregori de Nissa (o Nissé) va aconseguir que ambdues festes se separaren per facilitar-ne un ús didàctic separat. Ara bé, no es va optar per traslladar l’Ascensió al diumenge anterior o posterior a Pentecosta, com potser hauria sigut l’esperable, sinó als quaranta dies[15], còmput d’una gran simbòlica com ja hem tractat en anteriors números de Saó.

L’ASCENSIÓ

Enguany, 2017, se celebra l’Ascensió el dijous 25 de maig; l’any 2016 va ser el 5 de maig, i el 2018 ho serà el 10 de maig. Això sí, sempre en dijous (i en maig).

FESTES VARIABLES EN LA CLOENDA DEL CICLE PASQUAL

  2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025
Pasqua florida

(diumenge)

16 abril 1 abril 21 abril 12 abril 4 abril 17 abril 9 abril 31 març 21 abril
Ascensió

(40 dies després) dijous)

25 maig 10 maig 30 maig 21 maig 13 maig 26 maig 18 maig 9 maig 29 maig
Pasqua granada

(diumenge)

4 juny 20 maig 9 juny 31 maig 23 maig 5 juny 28 maig 19 maig 8 juny

 

El dijous de l’Ascensió[16] no és un dijous paral·lel als eucarístics Dijous Sant i Corpus Christi, sinó  que representa un reflex del riquíssim simbolisme (també litúrgic) del número quaranta. En certa mesura la quarantena que culmina en l’Ascensió sembla paral·lela a la de Quaresma, de tal manera que els quaranta dies de dol quaresmal són pràcticament seguits (després de la Setmana Santa) de quaranta dies de goig commemoratius de la presència al món del Crist glorificat.

Ascensió de Jesús (1460), d’Andrea Mantegna.

Per als cristians, com que el dia de l’Ascensió s’obri el Cel per acollir el Fill, popularment se li ha atribuït un caràcter especial per la suposada davallada des d’eixes altures ‒momentàniament obertes‒ de determinades virtuts captades per les herbes medicinals. Potser el cas més representatiu siga el d’Elx i el Baix Vinalopó, on  s’anava a les rodalies del pantà “a fer herbetes[17] medicinals, en un ambient encara “de Pasqua”[18].

Curiosament, i també per eixa època, s’inicia la recollida del fruit estival més primerenc de les nostres terres: la cirera[19]

El dia de l’Ascensió

cireretes a muntó

Com veiem, natura, cultura i religió unides de nou en un tot inextricable.

Revista Saó 426, maig 2017.

[1] La versió en castellà diu així: “Tres jueves hay en el año / que relucen más que el Sol: / Corpus Christi, Jueves Santo / Y el día de la Ascensión

[2] Una qüestió diferent  és que pels acord entre la Conferència Episcopal i l’Estat a Espanya la celebració de dos d’aquests dijous, Ascensió i Corpus Christi, s’hagen traslladat pragmàticament al diumenge immediat.

[3] https://revistasao.cat/els-reis-dorient-epileg-del-mes-dels-infants/

[4] https://revistasao.cat/lencarnacio-25-de-marc-inici-de-lany/

[5] https://revistasao.cat/sant-joan-el-zenit-del-cicle-solar/

[6] https://revistasao.cat/pasqua-la-renovacio-de-la-natura/

[7] https://revistasao.cat/falles-setmana-santa/

[8] https://youtu.be/CNH3wmwh_ww

[9] https://drive.google.com/file/d/1VfuP69aRdMgvzBj2zxRxqUCgQmYHJR9Q/view

[10] https://revistasao.cat/sintesi-religiosa-exit-la-santa-fac-alacant/

[11] https://revistasao.cat/corpus-christi/

[12] Una versió del cant del Dominica in albis: https://www.youtube.com/watch?v=ZDH4SYGN6Gg

[13] https://revistasao.cat/la-importancia-de-les-festes-i-dels-ritus-i/

[14] https://revistasao.cat/pentecosta-maig/

[15] https://daualdeu.files.wordpress.com/2020/12/daualdeu1905-1.pdf

[16] Cal no confondre l’Ascensió de Jesús al cel (aconseguida motu proprio, per pròpia iniciativa i poder) amb l’Assumpció de la Mare de Déu (Saó 428 [https://revistasao.cat/la-mare-de-deu-agost/]), aconseguida pel poder extern de les potències celestials.

[17] Venim de fer herbetes, cançó popular  https://www.youtube.com/watch?v=FtC-i5dNS5s

[18] El dia de l’Ascensió, cançó popular https://www.youtube.com/watch?v=Vtbcva—k4&t=5s

[19] https://www.youtube.com/watch?v=ewW-zvgvlvA&t=125s

Inscriu-te al nostre butlletí

Top