La revista degana en valencià

El temps ordinari i els sants en juliol

26/03/2021

Acabat el cicle pasqual l’Església entra en l’anomenat cicle o temps ordinari. Unes 33 setmanes, si fa no fa, abans que l’Advent anuncie el temps de Nadal, el tercer cicle del calendari litúrgic a l’Església Catòlica.

L’ANY LITÚRGIC I ELS TEMPS FORTS DE NADAL I PASQUA

No és cap novetat això d’establir un any litúrgic. En l’Evangeli del “gentil” Lluc, aquest deixeble de Pau fa llegir a Jesús (4:16-19) el passatge 61:1-2 d’Isaïes com a subterfugi per vincular a la vida del Crist el cicle litúrgic “jueu”, l’anomenat “any de gràcia del Senyor”. I d’aquesta l’Església de Crist farà seu el concepte jueu, l’anomenarà any litúrgic i el dividirà en tres etapes o cicles.

Una d’aquestes etapes, el cicle nadalenc, serà fixa en el calendari i girarà al voltant d’una efemèride solar -el solstici d’hivern- vinculat metafòricament al naixement de Jesús-Déu.

Una altra, el cicle pasqual, no tindrà dates fixes en tant que no les té la conjunció luni-solar de la Pasqua[1]. I també servirà com a metàfora d’un dels altres grans misteris de la religió cristiana, la mort i resurrecció del representant de Déu a la Terra, Jesús, vinculat a la resurrecció primaveral de la natura.

EL TEMPS ORDINARI

El tercer cicle correspon a allò que l’Església anomena “temps ordinari” o “temps de durant l’any”, integrat pels dies, setmanes i mesos en què no es commemoren esdeveniments cabdals de la vida de Crist.

És un temps d’esperança en els altres dos cicles, i en consonància es fan servir casulles i estoles de color verd. Això no obstant en alguna celebració solemne o en festivitats puntuals es permeten uns altres colors, com el vermell per commemorar a determinats màrtirs o el blanc per a la Mare de Déu i sants no-màrtirs.

Durant aquestes setmanes seran els evangelis sinòptics -que semblen escrits “des de la mateixa òptica” (o “copiats” entre ells)- els textos de lectura i el motiu de reflexió. Així, se succeeixen els evangelis de Marc, Mateu i Lluc, tot deixant el no-sinòptic Joan per al cicle Pasqual, preferentment.

A més de les celebracions d’alguns sants i d’advocacions marianes, també se’n donen altres dedicades a Déu , a la seua adoració (latria), tant en la versió U com en la Tri, és a dir, com alguna de les persones de la Trinitat o bé de tot el conjunt. Així, són festes celebrades en temps ordinari la Trinitat -diumenge posterior a Pentecosta[2]– o el Corpus Christi[3]-dijous següent a la Trinitat.

SANTORAL DE JULIOL

Aquesta mena d’interludi que representa el temps ordinari ens brinda l’ocasió de parlar d’algunes de les festes dedicades a la veneració a sants (dulia) o a la Mare de Déu (hiperdulia).

Pel que fa al mes de juliol farem una enumeració d’algunes de les festes del santoral culturalment més interessants, ordenades pel dia de la seua celebració.

  1. Tomàs apòstol. Un dels personatges de major rellevància en el Misteri d’Elx, fins el punt que l’intèrpret tenia reservat un roal de sosa[4](“de Sant Tomàs”) per la seua subsistència o millora econòmica.
  2. Elisabet de Portugal (o d’Aragó), filla del rei Pere III d’Aragó “el Gran” (València 1240) i rebesnéta de la santa homònima Elisabet d’Hongria.
  3. Ausiàs (< de l’hebreu Elzearius), sant de referència del nostre poeta Ausiàs March.
  4. Cristòfor[5] (“portador de Crist”) o Cristòfol (hipocorístic: Tòfol o Tofolet). Està representat per un gegant que porta un xiquet al muscle. Es considera el patró dels conductors i de les autoescoles, dels camioners i dels taxistes (els de Barcelona portaven el vehicle a ser beneït i rebien del rector un brot d’espígol). També ho és dels qui mamprenen un viatge, i a molts llocs la plaça situada a l’eixida de la ciutat vella rep eixe nom, com és el cas d’Alacant. A Santa Pola (el Baix Vinalopó) es conta que l’aigua de la mar de la platja de l’Antina es fa dolça a les 12 del migdia[6].
  5. Benet[7], abat; fundador de l’orde dels benedictins, de tanta importància a l’Occident cristià.
  6. Bonaventura, cardenal franciscà, patró de Pedreguer[8].
  7. Mare de Déu del Carme, patrona de moltes poblacions marineres.
  8. Justa i Rufina, amb església gòticobarroca a Oriola; patrones del gremi de terrissaires a Oriola i Manises.
  9. Profeta Elies. Considerat pare de l’Orde dels Carmelites o del mont Carmel, a Palestina, on havia viscut el profeta.
  10. Profeta Daniel[9]. Venerat també per jueus i musulmans, és un dels personatges principals que figuren a la volta de la Capella Sixtina, al Vaticà.
  11. Maria Magdalena[10]. Patrona dels peluquers. Porta com atribut un flascó de perfum; i a Novelda (el Vinalopó Mitjà) un parell de xanglots de raïm: un de blanc, Aledo, i un de negre, Red globe.
  12. Sant Bernat (el moro; no el de Claravall), patró d’Alzira.
  13. Jaume apòstol. Patró de Galícia.
  14. Joaquim i Anna, pares de les Verge Maria.”De sant Jaume a santa Anna pinten el raïm i la magrana”. “Per santa Anna i sant Xoxim tenim raïm”.
  15. Climent. Sant al que està dedicada una de les esglésies romàniques més reconegudes, Sant Climent de Taüll. També es fa servir de cognom, amb algun de ben il·lustre, com el bisbe de Barcelona Josep Climent Avinent[11] (Castelló de la Plana 1706-1781), un il·lustrat avançat al seu temps en temes socials, educatius i religiosos.
  16. Marta[12]. Patrona de la Vila Joiosa (Marina Baixa).
  17. Sant Adam, el primer home.
  18. Abdó i Senén[13], “els sants de la pedra[14] (protectors front la pedregada o calamarsa), patrons dels llauradors; atributs: garba de cereals i xanglot de raïm [https://youtu.be/iZ3nqYAWIhs].
  19. Sant Pere Crisòleg (“el del discurs daurat”).
  20. Sant Ignasi de Loyola, fundador de la Companyia de Jesús o jesuïtes[15].
  1. Sant Bernat (el moro; no el de Claravall), patró d’Alzira.
  2. Jaume apòstol. Patró de Galícia.
  3. Joaquim i Anna, pares de les Verge Maria.”De sant Jaume a santa Anna pinten el raïm i la magrana”. “Per santa Anna i sant Xoxim tenim raïm”.
  4. Climent. Sant al que està dedicada una de les esglésies romàniques més reconegudes, Sant Climent de Taüll. També es fa servir de cognom, amb algun de ben il·lustre, com el bisbe de Barcelona Josep Climent Avinent[1] (Castelló de la Plana 1706-1781), un il·lustrat avançat al seu temps en temes socials, educatius i religiosos.
  5. Marta[2]. Patrona de la Vila Joiosa (Marina Baixa).
  6. Sant Adam, el primer home.
  1. Abdó i Senén[1], “els sants de la pedra[2] (protectors front la pedregada o calamarsa), patrons dels llauradors; atributs: garba de cereals i xanglot de raïm [https://youtu.be/iZ3nqYAWIhs].
  2. Sant Pere Crisòleg (“el del discurs daurat”).
  3. Sant Ignasi de Loyola, fundador de la Companyia de Jesús o jesuïtes[3].

I, arribats ací i per avui, conte contat ja s’ha acabat.

[1] https://www.youtube.com/watch?v=iZ3nqYAWIhs

[2] https://malandia.cat/?s=Abdon

[3] https://revistasao.cat/jesuites-cientifics-i-valencians/

[1] I que tan a fons a estudiat l’inspector, mestre i activista educatiu Marc Antoni Adell Cueva; https://www.youtube.com/watch?v=FzzOY_3ohTY

[2] https://www.youtube.com/watch?v=i1KaDzXIuRM&t=143s

I, arribats ací i per avui, conte contat ja s’ha acabat.

[1] https://revistasao.cat/pasqua-la-renovacio-de-la-natura/

[2] https://revistasao.cat/pentecosta-maig/

[3] https://revistasao.cat/corpus-christi/

[4] https://www.youtube.com/watch?v=xiZcneVdyZg

[5] https://www.youtube.com/watch?v=BLh2fCEOLHI&t=100s

[6] http://metode.cat/Revistes/Article/Els-ulls-de-la-Terra

[7] https://www.youtube.com/watch?v=OZJ1dJ0Q6fM&t=1s

[8] https://www.youtube.com/watch?v=6OQlzr9Q1rw&t=190s

[9] https://www.diarilaveu.com/veu/48836/quan-assutzena-es-diu-susanna

[10] https://www.youtube.com/watch?v=i1KaDzXIuRM&t=138s

[11] I que tan a fons a estudiat l’inspector, mestre i activista educatiu Marc Antoni Adell Cueva; https://www.youtube.com/watch?v=FzzOY_3ohTY

[12] https://www.youtube.com/watch?v=i1KaDzXIuRM&t=143s

[13] https://www.youtube.com/watch?v=iZ3nqYAWIhs

[14] https://malandia.cat/?s=Abdon

[15] https://revistasao.cat/jesuites-cientifics-i-valencians/

Inscriu-te al nostre butlletí

Top