Tens 0 productes a la teua cistella
03/07/2020
El 14 de març, quart dissabte de Quaresma, es va declarar l’estat d’alarma a l’Estat espanyol per la pandèmia de la COVID-19 i es van prohibir tots els actes socials, fins i tot els més importants o sagrats tant des del punt de vista cívic com religiós. De fet, i amb millor criteri, un esdeveniment secular d’importància mundial com el Mobile World Congress ja havia sigut suspés el 13 de febrer, i un de religiós tan important com la Umra o peregrinació menor a la Meca el 5 de març, a més de prohibir l’entrada de peregrins a la Meca i Medina, ciutats santes de l’Islam.
Sí, una pandèmia que ha afectat de manera inimaginable tots els calendaris cívics i religiosos del món. Una gran part de les festes de què hem tractat a Saó[1] no se celebraran.
Festes que ens hem perdut al mes de març del 2020
Així que, per la força major de la pandèmia, ens hem quedat sense la Romeria de les Canyes i la Magdalena, a Castelló, del tercer diumenge de Quaresma (enguany, el dia 15 de març), prò també sense poder gaudir l’anunci de la primavera per part de Sant Josep[2] i les Falles que se li dediquen.
Les festes perdudes d’abril del 2020
No hem tingut enguany el Dominica Laetare o quart diumenge de Quaresma.
Ni la processó de la Burreta del Diumenge Rams, 5 d’abril.
Ni Setmana Santa i tots els seus oficis i rituals, i les passions i viacrucis.
Ni el Diumenge de Glòria o Pasqua Florida[3] (enguany el 12 d’abril) i les tradicionals eixides al camp amb la mona i el trencar l’ou en el front de les persones estimades.
Ni l’antic patró dels mariners, sant Elm,[4] el dia 14.
Ni Dominica in albis o Quasimodo,[5] enguany el dia 19, primer diumenge posterior a la Pasqua.
Ni el dilluns o huitava de Pasqua, dedicat a sant Vicent Ferrer.
Ni la Santa Faç[6] alacantina, el dijous immediatament posterior, que enguany coincidia amb el Sant Jordi bibliòfil i rosaci el dia 23, declarat Dia Mundial del Llibre per la UNESCO, a més de patró de països com Anglaterra, Portugal, Geòrgia, lʼAragó, Catalunya (també, antigament, del Regne de València)[7] o de ciutats com Alcoi, Banyeres, Montblanc, Gènova, Venècia, Nàpols i moltes més.
Ni les festes de Moros i Cristians dedicades a Sant Jordi a Alcoi o a Banyeres, ni les de la Mare de Déu de la Salut a Onil (també el 23 d’abril; i ja veurem si es poden fer les d’Algemesí, el 8 de setembre).
Ni Sant Marc Evangelista, el 25 d’abril, dia de la reivindicació nacional del País Valencià, en què recordem la derrota d’Almansa (1707), però que també ens fa recordar que la victòria és possible, com ho va ser la incruenta Revolució de les Clavellines de Portugal (1974).
Ni els Pelegrins de les Useres (el darrer divendres d’abril).
Ni la Puríssima Xiqueta, de Benissa, el darrer diumenge d’abril.
Ni la Mare de Déu de Montserrat, el dia 27.
Ni Sant Pere de Verona o Sant Pere màrtir, el dia 30, vespra de l’inici de la primavera en els calendaris precristians, i que a la serralada pirinenca del Cadí s’eixia al camp i s’hi escampaven garlandes d’arç blanc (Crataegus monogyna) per afavorir les collites.
Les festes perdudes de maig del 2020
També hem perdut la festa de l’1 de Maig, en les diferents accepcions, des de les antigues entrades a la primavera (per fer 40 dies després de l’equinocci de primavera) a les relativament recents del Dia del Treball i la catòlica del dia de Sant Josep Artesà.
I el dia 3, festa de la Vera Creu o de la invenció de la Santa Creu, amb l’ornamentació floral de creus. Celebració molt popular en nombroses poblacions, o a barris que porten eixe nom; en seria el cas, al País Valencià, d’Alacant, Alboraia, l’Alfàs del Pi, Bigastro, Borriana, Callosa de Segura, el Campello, la Granja de Rocamora, sant Joan d’Alacant, Mutxamel, Paterna, Sagunt, València, Xàbia, etc.
I no celebrarem les festes dedicades a Maria[8] en el seu mes −que enguany, amb les pluges caigudes estarà ben «florido y hermoso»−, com la de la Mare de Déu dels Desemparats o Geperudeta, el segon diumenge de maig.
Ni Sant Ponç, el dia 11, patró dels herbolaris, i que se celebra a Barcelona amb la tradicional Fira de Sant Ponç dedicada a les herbes remeieres i la mel.
Ni la Mare de Déu de Fàtima, el dia 13: «El trece de mayo la Virgen María bajó de los cielos a Cova da Iria», una aparició mariana, com les medievals, però en 1917 i sobre una alzina, l’Azinheira Grande.
Ni Sant Pasqual Bailon, el 17 de maig, amb la tradicional peregrinació a la pedania d’Orito (Montfort, al Vinalopó Mitjà), i on és costum recollir cantauesso, un timonet endèmic (Thymus moroderi) amb el qual es preparen infusions i macerats alcohòlics.
Ni l’Ascensió, sempre en dijous («Tres jueves hay en el año que relucen más que el Sol: Corpus Christi, Jueves Santo y el día de la Ascensión»), 40 dies després de la Pasqua Florida; un dia que al Baix Vinalopó se celebrava eixint al camp a recollir herbes cantant unes cançons especials per a eixe dia: «Venim de fer herbetes…»[9] i «El dia de l’Ascensió…».[10]
Ni Sant Felip Neri, fundador dels oratorians, el dia 27, i la imatge del qual figura en la font del santuari alcoià de la Font Roja.[11]
Ni el diumenge de Pentecosta o Pasqua Granada,[12] 50 dies després de la Pasqua Florida, i que enguany tanca el mes de maig.
I, sí, ara ens adonem de la mancança: tots els dies iguals, amb poques opcions de compartimentar el temps,[13] amb les llums artificials domèstiques que dificulten interpretar els ritmes circadiaris.[14]
Però fixem-nos-hi: la gent ha ideat ritus nous, com aplaudir des dels balcons a una hora fixada. Perquè la litúrgia, la festa, el ritual, són una de les necessitats humanes com a éssers socials que som.
[1]https://revistasao.cat/autor/daniel-climent-giner/
[2]https://revistasao.cat/falles-setmana-santa/
[3]Saó 414: https://revistasao.cat/pasqua-la-renovacio-de-la-natura/
[4]https://www.youtube.com/watch?v=nt99td3gAT0
[5]Nota 3 de https://revistasao.cat/campanes-i-cultura-i/
[6]Saó 436: https://revistasao.cat/sintesi-religiosa-exit-la-santa-fac-alacant/
[7]A l’antic escut de la Generalitat del Regne de València, sant Jordi representava l’estament militar i nobiliari, junt a la Mare de Déu, del braç eclesiàstic, i l’Àngel Custodi de les ciutats i viles reials (https://revistasao.cat/els-angels-ii-langel-custodi-una-advocacio-civica-i-religiosa/).
[8]Saó 437: https://revistasao.cat/maig-mes-de-maria-rosa-mistica/
[9]https://www.youtube.com/watch?v=FtC-i5dNS5s
[10]https://www.youtube.com/watch?v=Vtbcva—k4 o https://www.youtube.com/watch?v=ss2M2EpAaSw
[11]https://www.diarilaveu.com/veu/48816/i-la-mare-de-deu-es-va-apareixer-en-un-lliri
[12]https://revistasao.cat/pen tecosta-maig/
[13]https://revistasao.cat/compartimentar-el-dia-les-hores-canoniques/
[14]https://revistasao.cat/campanes-i-cultura-i/ ; https://revistasao.cat/campanes-i-cultura-ii-sant-bonaventura-i-langelus/
