La importància de les festes i dels ritus (III)

23/09/2020

Sine dominico, non possumus (vivere)

«Sense el diumenge no podem (viure)». Eixa frase va ser atribuïda (Acta Martyrum) a uns cristians d‘Abitene (actual Tunis) apressats per celebrar el dies domĭnicus (‘dia del Senyor», diumenge). Havien ignorat la prohibició de celebrar cultes cristians dictada per Dioclecià durant l’última persecució (303-313) i van preferir la mort en martiri a renunciar a la festa identitària.

I ara, per obligació alhora cívica i solidària confinats a casa durant mesos, no hem tingut cap festa identitària, i ni tan sols diumenges. Això sí, hem tingut ocasió per reflexionar sobre la importància dels rituals i les festes. Unes festes a què tants articles hem dedicat en Saó[1] en els darrers quatre anys i en alguna conferència.[2] I ara toca afegir les festes que perdrem al juliol i a l’agost, i tindre’n una visió de conjunt.

La importància dels rituals

Independentment de les creences, ens hem adonat de la importància de les compartimentacions del temps: no hi ha cultura sense calendari, sense distinció dels dies, sense rituals, sense comunions i alegries socials.

Ja ens ho havien advertit antropòlegs, filòsofs, historiadors i teòlegs com Johan Huizinga, Olivier Clément, Hugo Rahner, Joseph Campbell, Josef Pieper, etc., en obres que ara serien lectures molt recomanables:[3] el ritu és gratuït i lliure, comunitari i social, com un joc, alhora que rítmic, cíclic i repetitiu. Es pot considerar un intent d’explicar i justificar els fenòmens naturals alhora que una expiació pels errors (pecats) comesos si s’han violentat les normes naturals.

Al seu torn, el filòsof romanés i estudiós de les religions Mircea Eliade afirmava que «la Festa és al calendari l’equivalent a allò que la hierofania és a la Natura»,[4] tot definint hierofania com «la manifestació (pháneia) de les forces sagrades (hieros) del cosmos, no com a cap Déu personal».

Les festes perdudes de juliol del 2020

El diumenge 7 de juny (no) es va celebrar la Santíssima Trinitat, que es considera l’inici del Temps Litúrgic Ordinari, entre els Temps Forts de Quaresma-Pasqua i el proper d’Advent-Nadal. El Temps Ordinari abunda en festes de devoció als sants (dulia) i de veneració a la Mare de Déu (hiperdulia), més que d’adoració a Déu o a Jesús (latria) pròpia del Temps Fort.

Esmentem algunes de les festes que hem perdut aquest juliol, segons el dia:

3 Sant Tomàs, apòstol. Personatge clau en el posterior Misteri d’Elx (15 d’agost), ja que hi arriba (de l’Índia) quan la Mare de Déu està a punt de ser pujada en cos i ànima al cel (Assumpció).[5]

7 Sant Gaietà o Gaetà[6] (hipocorístic: Tano), patró dels aturats i dels qui busquen faena.

10 Sant Cristòfol[7] (hipocorístic: Tòfol), patró dels viatgers i conductors, de fonts (Alacant, Biar, Cocentaina, etc.) i ullals.[8] A Santa Pola (el Baix Vinalopó) marcava l’inici dels banys a la mar.[9]

11 Sant Benet de Núrsia,[10] fundador del monaquisme occidental, patró d’Europa.

12 Àngel Custodi.[11]

14 Sant Bonaventura, ministre general dels franciscans, patró de Pedreguer.[12]

16 Mare de Déu del Carme, amb nombroses processons marineres.

17 Processó de l’Ensenya o Pendó per Oriola; pal coronat per un oriol (Oriolus oriolus) argentat.

19 Santes Justa i Rufina, copatrones d’Oriola juntament amb la Virgen de Monserrate (8 de setembre).

20 Sant Elies, profeta.

21 Sant Daniel, profeta i protector de «la casta Susana». [13]

22 Santa Maria Magdalena,[14] festes a Novelda[15] i a Tibi.

25 Sant Jaume apòstol. Festes a la Vilajoiosa; danses de Sant Jaume a Callosa d’en Sarrià.

26 Sant Joaquim (hipocorístics: Quim, Ximo) i Santa Anna,[16] pares de Maria.

29 Santa Marta, patrona de la Vilajoiosa; Sant Adam, el primer home.

30 Sants Abdó i Senén, els Sants de la Pedra, [17] tradicionals protectors dels camps cultivats; festes a Alfara, Almoradí, Benimaclet, Biar, Sagunt i tants pobles d’economia agrària.

31 Sant Ignasi de Loiola,[18] fundador dels jesuïtes.

 

Les festes perdudes d’agost del 2020

2 Mare de Déu dels Àngels, copatrona d’Alacant.

4 Sant Domènec de Guzmán, fundador dels dominics.

6 El Salvador o Transfiguració del Senyor. Festes a Mutxamel.

10 Sant Llorenç,[19] el dia més calorós de l’any. Final de la canícula.

11 Santa Clara d’Assís, fundadora les clarisses franciscanes; monestir de la Santa Faç d’Alacant.

13 Sant Hipòlit. Festes a Cocentaina.

15 Mare de Déu d’Agost, gitada o morta; l’Assumpció: Festa o Misteri d’Elx,[20] Fira de Xàtiva, Processó de les Alfàbegues[21] a Bétera, i a Alfara del Patriarca, Gata, Palma de Gandia i Paterna.

16 Sant Roc, protector contra la pesta,[22] copatró d’Alacant i patró de Benassal, Burjassot, Callosa de Segura, la Nucia, Olocau, Paiporta, el Puig…

24 Sant Bartomeu (hipocorístic: Tomeu), patró de carnissers i enquadernadors. Benicarló i Xixona,

25 Tractat d’Almisrà[23] (1244). Representació teatral al Camp de Mirra.

28 Sant Agustí d’Hipona. Festes al barri homònim d’Alacant.

31 Sant Ramon Nonat. Patró de parteres i embarassades. Festes a Xirles (Polop).

 

La «natura culta i sagrada» —títol d’aquesta secció— es vehicula a través de les festes. Unes festes que hem trobat a faltar durant la pandèmia i que esperem recobrar com abans millor: per tot el que significa i per tot el que signifiquen.

[1]https://revistasao.cat/autor/daniel-climent-giner/

[2]«COVID-19 i festes no disfrutades»: https://www.youtube.com/watch?v=rtTYME2mn_E

[3]J. Huizinga: Homo ludens. Alianza Ed. / O. Clément: Sobre el hombre. Ed. Encuentro. / H. Rahner: El hombre lúdico. EDICEP. / J. Campbell: En busca de la felicidad: mitología y transformación personal. Ed. Kairós / J. Pieper: Una teoría de la fiesta. Rialp

[4]M. Eliade: Lo sagrado y lo profano. Labor.

[5]Sant Tomàs i el Racó de Sant Tomàs, a Elx: https://www.youtube.com/watch?v=xiZcneVdyZg&t=5s. Article de La Rella a https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4991689

[6]Sant Gaietà, taulell devocional a la Vilajoiosa: https://www.youtube.com/watch?v=AC5-PA2kCys

[7]Sant Cristòfol, la Vilajoiosa: https://www.youtube.com/watch?v=BLh2fCEOLHI

[8]Sant Cristòfol i els ullals de Santa Pola: https://metode.cat/revistes-metode/article/els-ulls-de-la-terra.html

[9]https://valenciaplaza.com/el-dia-del-miracle

[10]Sant Benet. La Vilajoiosa: https://www.youtube.com/watch?v=OZJ1dJ0Q6fM&t=1s

[11]https://revistasao.cat/els-angels-ii-langel-custodi-una-advocacio-civica-i-religiosa/

[12]Sant Bonaventura. Pedreguer: https://www.youtube.com/watch?v=6OQlzr9Q1rw&t=46s

[13]Sant Daniel i la casta Susanna: https://www.diarilaveu.com/veu/48836/quan-assutzena-es-diu-susanna

[14]Santa Maria Magdalena i el nardo: https://www.youtube.com/watch?v=i1KaDzXIuRM

[15]Església de la Magdalena, Novelda: https://www.youtube.com/watch?v=D605NWbPIVI&t=125s

[16]Santa Anna com a topònim: https://www.youtube.com/watch?v=uz3M3Pp0Yqk&t=6s

[17]Sants de la Pedra. Muro: https://www.youtube.com/watch?v=iZ3nqYAWIhs&t=237s / Blog dedicat al Sants de la Pedra: https://malandia.cat/tag/els-sants-de-la-pedra/

[18]Sant Ignasi i els jesuïtes valencians: https://revistasao.cat/jesuites-cientifics-i-valencians/

[19]Sant Llorenç: https://daualdeu.wordpress.com/2013/10/24/les-llagrimes-de-sant-llorenc-i-la-canicula-estival/

[20]https://revistasao.cat/la-mare-de-deu-agost/

[21]L’alfàbega, planta femenina per excel·lència: https://www.youtube.com/watch?v=3Gb3atd4tII

[22]Sant Roc: https://www.youtube.com/watch?v=CC-YKYFri00&t=20s

[23]Sobre el Tractat d’Almisrà: https://peldretadecidir.com/index.php/opinio/item/968-el-tractat-d-almisra-per-david-garrido. La representació: https://www.youtube.com/watch?v=OHI3hHU7RHY