La revista degana en valencià

Les falses alarmes al voltant de la COVID-19

16/10/2020

Un fenomen que s’ha vist incrementat de forma espectacular amb ocasió de la pandèmia del coronavirus són les notícies falses o falses alarmes, també conegudes entre nosaltres amb els anglicismes hoax o fake news o el castellanisme bulo. Generalment, no es tracta d’errades involuntàries i innòcues, sinó més aviat són realitats prefabricades per tal que les creguem de forma acrítica en benefici de determinats grups de poder. Han existit des de fa molt de temps, però avui en dia els mitjans de comunicació i les xarxes socials són vehicles propicis per a la seua difusió acrítica, fins i tot, o sobretot, per persones que innocentment les reprodueixen i les accepten com a vàlides. Els resultats electorals ajustats de D. Trump en el seu ascens imprevist a la Casa Blanca aquesta legislatura, o les desastroses conseqüències que pot comportar haver forçat una decisió com el Brèxit, se suposa que han estat sustentats en gran part per notícies falses.

Pel que fa a la pandèmia, s’han difós nombroses falses alarmes, centrades en aspectes com l’origen i la difusió del virus o les formes de lluitar contra ell, entre elles les possibles vacunes. Respecte de l’origen d’aquest maleït virus, s’ha volgut difondre que es tracta d’un organisme artificial que, o bé s’ha escapat d’un laboratori a la ciutat de Wuhan, origen oficial de la pandèmia, o, pitjor encara, l’han deixat anar no se sap per quina raó. Els especialistes en genòmica han estat seqüenciant el virus des de l’inici i demostren que el seu ARN no pot ser d’origen artificial, sinó que conté unes seqüències similars a altres virus naturals fa temps coneguts. Si s’escapara un tal virus, travessant les mesures de seguretat, no podria sobreviure fora de les condicions de laboratori i hauria d’anar a parar a un hoste viable que poguera anar contagiant ací i allà. Tanta casualitat és força improbable. D’altra banda, alliberar conscientment un virus d’aquest tipus no tindria cap sentit per a una potència com la Xina perquè els primers perjudicats foren ells i la darrera cosa que voldria veure és el seu mercat mundial potencial delmat per les conseqüències nefandes d’una malaltia com aquesta.

Les formes de curar la malaltia, anomenada COVID-19 (de coronavirus dicease 2019), també han sigut motiu de falses alarmes. S’han proposat les formes més estrambòtiques d’atacar la malaltia, mentre els professionals de la salut i la comunitat científica es trencaven la closca per trobar-hi una solució. I, com no, han reaparegut vells coneguts com la MMS de la qual parlàrem en un article anterior (https://revistasao.cat/la-solucio-mineral-mestra/), una substància miraculosa que ho curava tot, malalties que ja es coneixien com l’ebola o l’autisme, i noves malalties com la COVID-19; quina causalitat! No hi ha evidències que la MMS o clorit de sodi cure res. També ha generat polèmica, amb automedicació de Trump inclosa, l’experimentació amb possibles fàrmacs com la cloroquina i la hidroxicloroquina, fins al punt que ha embolicat fins i tot revistes de prestigi internacional per la carrera per fer-se amb un fàrmac de referència el més prompte possible, sense aplicar el protocol de revisió científica dels treballs abans de publicar-los ni tampoc els preceptius assajos clínics que garantisquen l’efectivitat i seguretat d’un medicament. El que sembla important de ressaltar és que, tractant-se d’un virus, cal fixar l’atenció sobretot en els antivirals, ja que els altres fàrmacs poden reduir els efectes nocius i millorar el tractament, sobretot reduint el risc de mort, però no poden eliminar un virus tan fàcilment. Com a referència més pròxima tenim el VIH, per al qual han hagut de passar uns 40 anys per tal que les conseqüències letals siguen mínimes.

Les esperances posades per les autoritats a trobar ràpidament una vacuna per a rebaixar les condicions de distància social són comprensibles, però cal ser realistes. És cert que ara tenim tots els equips mundials possibles treballant per trobar una vacuna que no serà útil per a acabar amb una pandèmia mundial si no és assequible a tothom.

Per això, són molt preocupants els grups de conspiranoics antivacunes i contra l’ús de les carassetes, recolzats per figures mediàtiques com Miguel Bosé, que es neguen a emprar-les, però que es beneficien del fet que les utilitze la resta de la població en reduir la seua possibilitat de contagi. S’ajunten amb alguns lobbies ultrareligiosos, que inclouen autoritats eclesiàstiques i universitàries [sic] que han anat escampant un suposat origen espuri de les vacunes a partir de fetus humans avortats [sic]. Tergiversen així la investigació biomèdica amb cèl·lules mare fetals, cosa que no implica posar en perill cap vida humana, el que seria èticament inadmissible. També parlen de la inclusió de nanobots, elements que encara són ciència-ficció, que en cap cas podrien servir actualment per als suposats efectes subversius de control massiu, guiats per «seguidors del maligne» com Bill Gates. Altres diuen que des de la xarxa 5G s’està emmalaltint directament a les persones o està deprimint el seu sistema immunològic, sense cap fonament científic.

També s’hi han difós imatges falses atribuïdes als efectes dolents de l’ús de carassetes i altres. Hi ha casos com la manifestació de l’1 d’agost a Berlín, on suposadament hi assistiren 3,5 milions de persones que protestaven contra les imposicions governamentals per frenar la pandèmia. En realitat, les imatges de Berlín són del festival Love Parade del 2003.

L’OMS i els experts internacionals proposen centrar-se a «aplanar la corba» de les falses alarmes amb infodemiòlegs. L’objectiu seria tractar la difusió de falses alarmes com si es tractara d’una vertadera pandèmia, que caldria anomenar infodèmia. L’OMS considera la infodèmia com una amenaça sanitària paral·lela a les malalties per les dificultats que representa a l’hora de lluitar contra el coronavirus i proposa d’obrir un camp nou d’estudi per tal dʼanalitzar i contrarestar les notícies falses. Contràriament al que han fet els governs fins ara, que han encarregat el problema als serveis d’intel·ligència dels ministeris de Defensa, es proposa un plantejament multidisciplinari. L’OMS ha convocat 75 experts de 22 països especialitzats en 14 camps diferents per a gestionar les infodèmies mitjançant l’escolta activa de les xarxes socials i intervenir quan es detecten falses alarmes que podrien afectar la població. Segons aquests experts, les infodèmies tenen una corba semblant a les epidèmies (https://revistasao.cat/la-incompresa-funcio-exponencial-i-el-coronavirus/), per la qual cosa és fonamental actuar per tal d’aplanar-les abans que les falses alarmes sobre cures falses per al virus, enganys sobre descobriments científics o teories de la conspiració sobre vacunes afecten la salut física i psicològica de les persones.