Litúrgia de les hores (II). El gall, Sant Lluc i Sant Antoni Maria Claret

21/09/2020

Les cerimònies pròpies d’una religió s’anomenen “litúrgia”, rituals reglamentats que marquen i sacralitzen els moments claus de la vida individual, de la social i dels cicles naturals, anuals i diaris. En el món cristià la litúrgia diària rep el nom de Litúrgia de les Hores.

El mes passat vam al·ludir al Benedictus Dominus [“Lloat siga el Senyor”], el càntic recitat tots els dies en l’Hora de Laudes i que l’Evangeli de Lluc (1:78-79) posa en boca de Zacaries (onomàstica, el 23 de setembre). I el 18 d’octubre celebrem sant Lluc, l’evangelista gentil (no jueu), metge i deixeble de sant Pau; Lluc és l’autor d’aquell cant i de dos més de fonamentals en la Litúrgia de les Hores: el Magnificat [1] (recitat en Vespres) i el Nunc Dimittis [2] (en Completes, abans d’anar a dormir).

En el seu evangeli, Lluc[3] posa èmfasi en anunciar tant l’arribada del Messies-Jesús com del seu predecessor, Joan el Baptista.

I, com que en aquesta secció tractem de lligar religió i litúrgia, tradició, cultura i natura, el tema central el dedicarem a l’animal que en anunciar la diària arribada del Sol es pot considerar que també anuncia, metafòricament, l’arribada de Déu… o del seu fill, Jesús.

L’ANIMAL ANUNCIADOR DEL DIA

En el Benedictus Dominus Zacaries profetitza que el seu fill Joan farà saber al món que: «Per l’amor entranyable del nostre Déu /ens visitarà un Sol que ve del cel /per il·luminar els qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort, i guiar els nostres passos / per camins de pau»  (versió de la Bíblia Valenciana, BIV)

La imatge és molt bella… tot i que en l’original grec, Lluc no parla exactament del Sol (helios), sinó d’un orient (anatolè), un llevant, una albada, un naixement del dia. I de fet sant Jeroni, l’autor de la Vulgata [4], en traduir l’evangeli de Lluc del grec original al llatí fa servir l’expressió “Oriens ex alto”, una llum o astre naixent, però no des dels avencs de l’inframón sinó de l’altura, del Cel…

I, per a nosaltres, ¿quin és l’animal que clamorosament anuncia la imminent arribada del dia, d’eixa Anatolè o Oriens, quan encara és de nit i la llum ni tan sols s’albira? El gall[5], una au a la qual s’atribueix una saviesa sorprenent, la de predir la llum mentre encara estem envoltats de les més fosques tenebres.

El gall és una au simbòlicament important en la nostra cultura. De fet, ¿no anunciem el naixement de Crist mitjançant la Missa del Gall de la nit de Nadal? Un animal al que relacionem no tan sols amb la joiosa advertència del naixement de Jesús, sinó també amb l’anunci de la seua mort; ¿o no recordem l’episodi en què el gall canta[6] la fi de la nit en què la covardia de l’apòstol Pere precedeix al primer dia de la Passió, amb la posterior mort del fill de Déu?

El gall és una au dotada d’un rellotge intern, biològic, que li fa cantar quan encara falten unes hores per a l’albada; però també té la capacitat de captar variacions baromètriques i, per tant, canvis en l’oratge. Els nostres avantpassats ja coneixien aquestes característiques del gall com a predictor de de l’oratge: “Quan canta el gall per la vesprada, pluja o nevada” o bé “Quan canta molt el gall, de pluja tenim senyal”.

Aquesta “saviesa” del gall ja havia sigut recollida en un llibre bíblic molt antic, el de Job[7]. Un llibre molt difícil de traduir i d’interpretar, i que en la versió de la Bíblia Interconfessional Valenciana (BIV) recull (38:36) la següent al·lusió etnozoològica: «¿Qui anuncia a l’ibis que el Nil creix, o fa saber al gall que ve la pluja?»[8]

EL GALL DE SANT ANTONI MARIA CLARET

Un altre dels sants que recordem a octubre és el català Antoni Maria Claret (1807-1870), mort el 24 d’aquest mes en l’any 1870.

A més dels aspectes socials, educatius i culturals que va impulsar des del seu magisteri[9] va ser autor de llibres espirituals influents en la seua època (l’Espanya isabelina), tant en català com en castellà. I, pel que fa al tema que hem estat considerant, en la seua autobiografia inclou una mena de Bestiari espiritual ben curiós: “De algunos animales domésticos de que me he servido para estimularme a la práctica de las virtudes”. En aquest opuscle, el fundador de l’orde dual (hòmens i dones) dels missioners claretians inclou en primer lloc el gall[10], amb la citació de Job (38:36) a què ja hem al·ludit línies abans: «Quis dedit gallo intelligentiam»?; i, més avant, l’episodi “Et Gallus cantavit” en record del que ja hem comentat al·lusiu a les “Llàgrimes de sant Pere”[11].

En qualsevol cas, en la “saviesa del gall” hi ha implícit molt més que la capacitat d’anunciar el dia o la pluja: hi ha una íntima relació entre natura i cultura, la religió inclosa.

[1] Inici del càntic Magnificat anima mea Dominum [“El Senyor magnifica -enalteix- la meua ànima”], on Maria manifesta l’alegria per haver sigut triada per encarnar a Jesús. Un poema musicat per molts compositors clàssics: Claudio Monteverdi (Vespro della Beata Vergine) i Johann Sebastian Bach (Magnificat BWV 243); i, a casa nostra i durant el Renaixement, el Magnificat de l’oriolà Joan Genís Peris o Juan Ginés Pérez (1548-1600), Mestre de capella de la Catedral de València.

[2] Inici del Càntic de Simeó (Evangeli de Lluc 2:29-32) que en la versió llatina (l’original estava en grec) diu «Nunc dimittis servum tuum, Domine,…» (“Ara, Senyor, deixa que el teu servent se’n vaja en pau…” [https://revistasao.cat/la-candelera/;  https://www.diarilaveu.com/veu/48944/la-candelera-purificacio-i-espera]

[3] A Lluc se’l representa escrivint el seu evangeli (és també l’autor dels “Fets dels apòstols”) i acompanyat d’un bou alat.

[4] Traducció al llatí “vulgar” (Vulgata) dels textos bíblics escrits originalment en grec, arameu o hebreu.

[5] Les gallines van arribar a Europa des de Pèrsia (provenien de l’extrem orient asiàtic), en el primer mil·lenni aC, i es van popularitzar a Grècia en el s. V aC (quan  Pericles, Sòcrates, Sòfocles,  etc.), on les coneixien com a “aus perses”. Anteriorment, a Egipte es considerava que l’animal anunciador del dia era els gosset.

[6] Mateu 26:75; Marc 14:72; Lluc 22:60; Joan 18:27

[7] https://revistasao.cat/ecologia-i-botanica-en-el-llibre-de-job/

[8] Taducció targúmica o explicativa: “saviesa de l’ibis”, “intel·ligència del gall” incorporen coneixements provinents de l’etnozoologia: s’atribuïa a l’ibis (zoomorfisme del déu egipci de la saviesa i del calendari, Thot) la capacitat de predir la crescuda anual del Nil; i al gall la d’anunciar la pluja, com arreplega el nostre refranyer.

[9] En podríem destacar lluita contra l’esclavitud -a la Cuba espanyola, on va ser arquebisbe-, creació de granges-escola per a infants desemparats, promoció de caixes d’estalvis i monts de pietat, etc. Pel que fa als components educatius i culturals, va fomentar tant els dirigits a les elits intel·lectuals catòliques (artistes plàstics, literats, periodistes) com a les classes populars (a través, p.ex., de la creació de biblioteques parroquials) i dels pobres i marginats.

[10] El valor simbòlic del gall queda reflectit en la literatura laica de caire més o menys catòlic d’inicis de segle XX: revista literario-catòlica El Gallo Crisis, on el seu director, Ramón Sijé deia: «el gallo obrero de la mañana», que «todas las mañanas canta, si no lo matan traidoramente para cebar la arrebolada barriga de los ricos»; o, també, José Bergamín, que en El Grito en el Cielo escrivia: «El gallo canta gozosamente la pasión de la inteligencia», o «El gallo es reclamo divino, anuncio luminoso de la Creación».

[11] http://www.apostoladosanjose.es/antonio_maria_claret.html, cap. XVII