Nadius digitals?

11/05/2022

Tots els sistemes educatius proposen desenvolupar competències digitals en l’alumnat. L’espanyol parla de: «Buscar i seleccionar informació científica de forma contrastada en mitjans digitals, registrant-la en paper de forma acurada o emmagatzemant-la digitalment en dispositius informàtics i servicis de la xarxa».

Es pot pensar que els estudiants, en ser nadius digitals, ja compten amb les habilitats necessàries per a desenvolupar una recerca d’informació en Internet, però això ens pot fer oblidar les dificultats que planteja la recerca d’informació confiable en Internet.

Entre elles podem esmentar la sobrecàrrega informativa per acumulació i, per tant, l’abast i la selecció de la recerca. Una biblioteca àmplia pot contenir 25.000 llibres, els quals no només estan organitzats i catalogats de manera lògica sinó que la majoria han estat editats i revisats per algú que no siga l’autor abans de la publicació. Internet, per contra, té al voltant de 1.300 milions de pàgines web, la majoria de les quals no han passat per cap procés editorial extern, encara que d’actives sols n’hi ha uns 189 milions.

També hi ha la tendència a distraure’s amb la informació continguda en fotos i vídeos, publicitat en molts casos. Dificultats per ignorar la informació irrellevant inclús quan es sap reconèixer. Dificultats explotades per bots que publiquen fent-se passar per persones que donen suport a un partit. Revistes científiques falses que accepten directament articles sense passar revisió per parells, continguts patrocinats que tenen aparença de notícia. I, a més a més, desconeixen que Internet està controlada per les majors empreses mundials i, per tant, hi tenen una actitud poc crítica i no s’adonen que «si no pagues pel producte, el producte ets tu» o, com a mínim, les teues dades (per això ens arriba insistentment publicitat d’alguna cerca que hem realitzat), com vam veure en l’article «Globalització i TIC» (https://revistasao.cat/globalitzacio-i-tic/). I, finalment, la quantitat d’informació falsa i pseudocientífica que recullen els portals d’Internet, que, sumat a una manca de formació en cerca i selecció de fonts, pot arribar a ser un problema greu de desinformació i manipulació informativa.

Per tal de comprovar-ho, hem investigat si l’alumnat de 3r d’ESO és capaç de seleccionar fonts d’informació adequades en temes científics quan fan recerca per Internet i quins criteris utilitzen per a la selecció. Per això, es demanava a l’alumnat que fera recerca d’informació al voltant de la possible influència de la Lluna en l’agricultura. Després de realitzada, se’ls passava el següent qüestionari: 1) copia els enllaços a les cinc pàgines web i indica la més útil; 2) escriu amb les teues paraules un text de síntesi de la informació obtinguda; 3) dona raons per a triar les fonts d’informació; 4) indica la quantitat de vegades al mes que feu recerca en Internet per a treballs de classe; 5) digues si tens interés per les ciències.

Els resultats fan palés que l’alumnat no està capacitat per a desenvolupar una recerca efectiva en Internet, ja que no compta amb les ferramentes adequades per a obtenir uns resultats fiables, adequats i complets. Així, la selecció que l’alumnat fa de fonts d’informació és molt poc crítica, agafa les primeres que troba i ni tan sols es preocupa que la informació que llig siga coherent amb el que sap o el que ha llegit prèviament.

A més, aquesta incapacitat de desenvolupar una recerca efectiva i crítica els fa susceptibles de caure en fonts d’informació pseudocientífiques. Les respostes que es produïen arreplegaven la major part de les informacions pseudocientífiques a què l’alumnat havia estat exposat durant la recerca d’informació, en contra de les evidències científiques al respecte vistes en l’article «Influència de la Lluna?» (https://revistasao.cat/influencia-de-la-lluna/).

La comprensibilitat del llenguatge pot explicar la gran quantitat de blogs que s’han fet servir i, per tant, una de les causes que l’alumnat haja estat exposat a més informacions pseudocientífiques que si s’hagueren remés a pàgines de contingut revisat.

En resum, considerar que l’alumnat és nadiu digital confon la capacitat d’utilitzar la ferramenta que és el cercador de Internet amb un procés de pensament crític molt més complex. Cal localitzar informació rellevant i fiable per a la pregunta de recerca, navegar entre diferents fonts i comparar-les, per no limitar-se als discursos dominants als mitjans sinó conéixer també postures alternatives argumentades i ser capaç d’analitzar les proves que sostenen cadascuna d’aquestes postures.