La revista degana en valencià

Ciència i religió. Més apunts per al debat (II)

En la millor tradició del debat per aportació d’idees llegim amb satisfacció que fa tan sensata com docta Joan Baptista Almela i Hijalva en l’article “Ciència i religió” (Saó 528, octubre 2026).

I això ens encoratja a continuar amb la reflexió sobre la compatibilitat, tant personal com ecològica i social, entre dos dels majors motors del pensament, la ciència i la religió.

I tot això per bastir estratègies de cooperació pel que fa a l’objectiu possiblement més comú de la humanitat, la protecció de les condicions ambientals compatibles amb la nostra pervivència.

Una proposta, la de la cooperació, que va divulgar un dels majors biòlegs i pensadors del segle XX Edward O. Wilson[1] en el seu llibre “La creació. Una crida per salvar la vida a la Terra” (2007).

Amb un estil epistolar, l’agnòstic Wilson (Alabama 1929 – Massachusetts 2021) es dirigia a un pastor baptista ‒com a representant de qualsevol credo‒ per demanar-li col·laboració per resoldre conjuntament, les dues forces més influents de la humanitat (ciències-tecnologia-i institucions i religions) un dels majors desafius de la humanitat: la preservació d’una ecosfera (“la creació”) que possibilite la vida humana.

Però el repte previ a eixa desitjable cooperació inclou la renúncia il·lustrada i solvent a les ideologies que fan de l’enfrontament amb (i/o) la persecució d’el discrepant[2] la seua raó de ser.

Per això quan es presenta als estudiants la història del coneixement i de les idees des d’una perspectiva maniquea i caricaturesca correm el risc d’excloure o de demonitzar allò que no convé a la ideologia dels qui hi manen[3]. I a eixa mala pràctica cal afegir les tendències a introduir per la via de l’acceptació acrítica de tòpics antiil·lustrats basats en un ús esbiaixat de les dades mitjançant la fal·làcia de prova incompleta; en altres paraules, de la selecció de proves o dades que reforcen la posició de partida mentre que s’oculten o eliminen les que qüestionen el biaix previ de confirmació. En anglés, eixa fal·làcia rep el nom de cherry picking, “recol·lectar cireres”; però referit només les que agraden a simple vista alhora que es presenta la mostra com a representativa del conjunt.

Per això seria bo evitar adoctrinar els estudiants poc formats amb visions tendencioses, com si els científics no pogueren ser creients sota pena de ser sospitosos de mal científics; una afirmació gratuïta i ridiculitzadora malgrat l’enorme quantitat de dades i arguments en contra[4].

En qualsevol cas, seria bo que Saó oferira el marc editorial apropiat per contribuir així a l’elevació del nivell formatiu i reflexiu de la nostra societat.

 

[1] En esta revista hem parlat de Wilson en els articles “Biologia i religió (II). Ecologia” (2020); “La religiositat, ¿un recurs adaptatiu de l’ésser humà?” (2021); “La natura, camp comú de la ciència i la religió. Sant Francesc d’Assís i l’encíclica Laudato si” (2021). També en articles a Lletraferit, en “’La creació’, d’Edward O. Wilson” (2026); i Daualdeu, en “Edward Osborne Wilson” (I i II; núm. 27 i 28, de 2024 i 2025).

[2] D’exemples n’hi ha molts i en tota època, sistema polític o religiós (de les persecucions romanes a les inquisicions catòlica i protestant, les persecucions nazis i comunistes, o les gihad musulmanes). Però en els darrers segles XX han predominat les organitzades per ideologies laiques i anticlericals  contra el cristianisme; o pel fanatisme religiós islamista (contra altres islamistes, cristians, jueus i laics).

[3] Les darreres dècades han predominat en els ambients acadèmic i mediàtic les ideologies entròpiques, antimeritocràtiques, anticultura religiosa (“laica”), postmodernes i antioccidentals (Escola de Frankfurt, moviments woke); unes ideologies que han impulsat la mediocritat, la ignorància orgullosa de sí mateixa, el seguidisme i la credulitat acrítica, i contràries a la llibertat de pensament, els avanços de les ciències i tecnologies i les propostes comprovables de millora social més enllà de les falses promeses de polítics populistes.

[4] Tot això afecta encara més les ciències socials a causa, potser, de l’adscripció prèvia a una escola metodològica o a la tria interessada de les fonts analitzades. Per això, cal exigir  honestedat a l’investigador, la declaració prèvia dels pressupòsits ideològics o la intenció final, així com l’explicitació del procés d’investigació i la versemblança de les conclusions finals.

Subscriu-te