La revista degana en valencià

Dones científiques espanyoles

07/07/2021

Un àmbit en què també cal reflexionar sobre les dones científiques és el seu paper en la ciència hispana. Ací concorren dos aspectes històrics que ja s’han abordat anteriorment: la poca importància que s’ha donat a la ciència en Espanya al llarg de la història, excepte en alguns períodes (https://revistasao.cat/la-ciencia-a-espanya-en-el-renaixement-i-la-illustracio/, https://revistasao.cat/la-ciencia-durant-la-ii-republica-i-el-franquisme/), al qual cal afegir els entrebancs que han patit les dones científiques, com hem intentat mostrar en aquesta sèrie d’articles. Així, que les dones pogueren matricular-se legalment en les universitats espanyoles, sense consulta prèvia amb les autoritats, no fou possible fins a 1910. Entre les científiques espanyoles, sense cap ànim de ser exhaustius, destaquen distintes figures que tot seguit esmentem.

Un nom preeminent és el de Dorotea Barnés González (1904-2003). El 1929 es va llicenciar en Ciències Químiques amb premi extraordinari i va ser becada per la Junta per a Ampliació d’Estudis a l’Smith College de Massachusetts, on es va especialitzar en tècniques de l’anàlisi espectral sota la direcció de Gladys Anslow. El 1931 va tornar a Espanya i va aconseguir un lloc d’investigadora a l’Institut Nacional de Física i Química de Madrid, a la Secció d’Espectroscòpia, sota la direcció de Miguel Catalán, que la va enviar el 1932 a Graz (Àustria) per treballar amb Friedrich Kohlrausch. Als tres mesos va tornar a Espanya i va publicar el primer estudi en espanyol sobre la tècnica Raman. El 1933 va aconseguir la càtedra de Física i Química de l’Institut Lope de Vega de Madrid, fins a l’inici de la Guerra Civil, quan es va exiliar a França. El 1940 retorna a Espanya amb el seu marit i filla. En el marc de la depuració franquista del magisteri espanyol, la van inhabilitar per a l’ensenyament. No va poder tornar a les aules ni als laboratoris. Va morir a Fuengirola el 2003.

Altres noms que podem relatar, ni que siga breument, són diferents dones que, amb Dorotea, també formaren part de l’equip de Miguel Catalán, com Rosa Bernis Madrazo, Pilar de Madariaga Rojo (1903-1995), Pilar Martínez Sancho, Carmen Mayoral Girauta i María Paz García de la Vall (1908-1959).

Una científica que destaca en un altre camp és Sara Borrell Ruiz (1917-1999), farmacèutica i bioquímica, que va dirigir la secció d’esteroides de l’Institut Gregorio Marañón del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i va treballar en la Fundació Worcester de Massachusetts amb G. Pincus, un dels inventors de la píndola anticonceptiva. També treballà en la Unitat d’Investigació d’Endocrinologia Clínica d’Edimburg.

Josefina Castellví i Piulachs (1935) és una oceanògrafa, biòloga i escriptora que va treballar a l’Institut de Ciències del Mar del CSIC a Barcelona i fou la primera dona a dirigir una base antàrtica. Ha estat guardonada amb la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona (1994) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2003), entre molts altres reconeixements públics.

Margarita Salas Falgueras (1938-2019) és una bioquímica d’origen asturià, formada a la Universidad Complutense de Madrid. Fou deixeble del premi Nobel Severo Ochoa, un dels descobridors del codi genètic. Ha treballat en el funcionament de l’ADN i els enzims que hi ha implicats. És Premi Jaume I d’Investigació Bàsica (1994), entre molts altres.

Al nostre país, però, és molt difícil arribar al Nobel amb la poca inversió tant pública com privada en ciència (https://revistasao.cat/el-financament-de-la-ciencia-a-espanya/), per això encara no tenim cap dona que hi haja estat guardonada, cosa que no desmereix el nivell dels treballs científics que desenvolupen.

En l’àmbit del País Valencià mereix una referència singular la doctora Anna Lluch i Hernández (1949), oncòloga nascuda a València, que gaudeix d’un prestigi internacional en la investigació i el tractament del càncer de mama i en l’atenció a les dones pacients que es troben en procés de recuperació física i psicològica. És membre de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica. Ha estat guardonada, entre d’altres, amb l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Científic (2010) i la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats (2020).

Entre altres dones dignes d’esment, hi ha la química Rosa Menéndez López (1956), primera dona que presideix el CSIC, que ha estudiat el grafè i les seues aplicacions tècniques, i la metgessa endocrinòloga Gabriella Morreale de Castro (1930-2017), d’origen italià encara que treballà a Espanya, la qual va crear la prova del taló per a prevenir carències en els nadons i estudià la importància del iode en la salut de les persones. També hi destaca Paloma Domingo García (1959), directora de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, que es dedica a l’astrofísica i la informàtica i dirigeix cada dos anys una enquesta sobre la percepció social de la ciència.

Entre les noves generacions de científiques trobem Maria Blasco Marhuenda, també valenciana nascuda a Alacant el 1965, que és biòloga i ha estat deixebla de Margarita Salas. Actualment dirigeix el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques. Està especialitzada en l’estudi dels telòmers i la telomerasa, parts terminals de l’ADN que condicionen l’envelliment, el mal funcionament cel·lular i el càncer. I la més jove Alicia Calderón Tazón (1982), que és física de partícules i treballa al CERN de Ginebra amb l’equip que va descobrir el 2021 el bosó de Higgs, el qual explica l’origen de la massa de les partícules subatòmiques; com que es tracta d’un equip molt nombrós només es reconegué la seua aportació de forma nominal, però el premi Nobel del 2013 anà per als físics teòrics Peter Higgs (1929) i François Englert (1932), que van preveure la seua existència en 1964.

Es pot trobar més informació sobre dones científiques en general, amb imatges, en: https://elpais.com/especiales/2018/mujeres-de-la-ciencia/, i sobre dones científiques espanyoles actuals en https://www.trendencias.com/general/las-8-mujeres-mas-influyentes-de-la-ciencia-en-espana