La revista degana en valencià

L’any litúrgic i les festes de febrer

31/03/2021

Anunci del porrat de Sant Blai, a l’església dels Sants Joans, a Potries (la Safor)

FESTES I RITUALS

«¿Què és un ritual?», preguntava el Petit Príncep[1] a la rabosa. I aquella li va respondre: «És una cosa quasi oblidada, el que fa que uns dies siguen diferents d’uns altres». I ara, quan per responsabilitat cívica i solidària ens hem quedat sense festes ni rituals que faciliten la comunió social, ens adonem de la importància de les compartimentacions del temps en la vida dels humans.

No hi ha cultura sense calendari, sense distinció dels dies ni de les hores,[2] sense litúrgies civicoreligioses, que van més enllà de les creences personals. Perquè, en sentit antropològic, cultural, la festa representa una participació en el marc de referència comú que ens permet reconéixer-nos com a membres d’una societat.

El temps lineal, el que avança invariable, implacable, inexorable, mentre pronostica el nostre final, ens produeix certa angoixa. Una angoixa que muta en goig quan transformem el temps en cíclic, en celebracions repetides any rere any, el que es pot predir i anhelar com a renovació de la litúrgia compartida nunc et semper, en un ara que espera la renovació en el sempre cíclic; un dies festus que és en si mateix un dia que retorna renovat.

La festa també pot ser reflexionada, verbalitzada, cantada, i així facilitar la seua comprensió, el rerefons que la sosté.[3] I aquest febrer de 2021, a cavall entre l’acabament carnestoltenc del Temps Ordinari i l’inici del Temps Fort de la Quaresma, se’ns presenta com un mes adient per a fer eixes reflexions.

L’ANY LITÚRGIC: TEMPS FORTS I TEMPS ORDINARIS

L’any litúrgic cristià no coincideix exactament amb l’any civil heretat de la cultura romana. L’any cristià comença el quart diumenge anterior a Nadal, amb l’Advent (ʽadvenimentʼ),[4] l’anunci del naixement de Jesús; un Temps Fort[5] que es prolonga fins a l’Epifania o manifestació de Jesús als gentils ‒representats pels Reis d’Orient[6] (6 de gener)[7]‒; i acaba el diumenge posterior (el 10 de gener), en què es commemora el bateig de Jesús en el riu Jordà,[8] l’inici de la seua vida pública.

Finalitzat aquest Temps Fort, s’entra en el primer Temps Ordinari, que enguany comprendrà des del dilluns 11 de gener fins al dimarts 16 de febrer, la vespra del Dimecres de Cendra, que inicia la Quaresma[9] antecessora de la Pasqua.[10]

Durant el Temps Ordinari no se celebra cap aspecte concret del Misteri de Crist (el naixement o la mort-resurrecció), el sacerdot oficia la missa amb casulla verda[11] i cobren rellevància les festes dedicades als sants i a diferents advocacions de la Mare de Déu.

LES FESTES DE FEBRER

Enguany, la meitat de febrer està inclosa en el Temps Ordinari i l’altra meitat en el Temps Fort de Quaresma. I dels sants i celebracions festives de febrer convé fer-ne memòria perquè no hem de cedir al desànim adobant la monotonia amb l’amnèsia.

SANTORAL DE FEBRER. DIA

  1. Sta. Brígida d’Irlanda, probable híbrid amb la deessa cèltica Brigit.
  2. La Candelera o Purificació de Maria.[12]
  3. St. Blai, patró contra els mals de gola;[13] i d’Altea, Bocairent, Estivella, Potries i Sax. També se celebra, sovint amb porrats, a Albal, Alginet, Alpuente, Benaguasil, Bocairent, Borriana, Chella, Gestalgar, Jalance, Montaverner, Ràfol de Salem, Russafa (València), Sagunt, Sax, Sempere, Teresa de Cofrentes, Torrent i la Vila Joiosa. A la Marina Alta solien eixir a la muntanya eixe dia «a fer margallons».
  4. Sta. Àgata o Àgueda de Catània, patrona de les dones; plantació de les alfàbegues. Al País Valencià, la santa és patrona de Benillup i Xèrica; se li dediquen festes a Benicàssim, Camporrobles, Casas de Moya, Catí, Catral, Suera i Vallibona.
  5. St. Pau Miqui, jesuïta, i St. Pere Baptista, franciscà, màrtirs (1597) a Nagasaki,[14] la ciutat japonesa fundada (c. 1562) pel jesuïta valencià Cosme de Torres.[15]
  6. Sta. Apol·lònia, patrona dels dentistes i dels qui pateixen mal de queixals.
  7. La Mare de Déu de Lorda (Lourdes). Dijous gras: es consumeixen productes carnis que ja no es podran consumir durant la Quaresma.
  8. Sta. Eulàlia (Laia), patrona de Barcelona.[16]
  9. St. Valentí; i els sants Ciril i Metodi, evangelitzadors dels pobles eslaus, inventors de l’alfabet ciríl·lic i patrons d’Europa. Diumenge de Carnestoltes.
  10. Dimecres de Cendra. Inici de la Quaresma. Set sants fundadors ‒(s. XIII) a Florència‒ de l’orde secular dels Servents de Maria, els servites,[17] difusors de la devoció a Mater Dolorosa o Mare de Déu dels Dolors, que se celebra el Divendres de Passió o de Dolors per la mort de Jesús; a eixe dia sʼassocia l’himne Stabat Mater,[18] que juntament amb l’Ave Maria i el Salve Regina és l’himne marià més musicat.
  11. La Càtedra de St. Pere Apòstol.[19]
  12. St. Macià (St. Maties), apòstol. Porrat a Ròtova.

I tot i no poder-les disfrutar com caldria, la pervivència en el record servirà de caliu prometeic per a botar la flama de les festes que recuperarem quan ens arribe el moment.

[1]Le Petit Prince (1943), de l’escriptor lionés Antoine de Saint-Exupéry.

[2]https://revistasao.cat/compartimentar-el-dia-les-hores-canoniques/

[3]Justament a emfasitzar aquesta importància dediquem mensualment el nostre article en Saó, en la secció «Natura culta i sagrada» [https://revistasao.cat/autor/daniel-climent-giner/]. I també alguna conferència, p. ex. «COVID-19 i festes no disfrutades»: https://www.youtube.com/watch?v=rtTYME2mn_E

[4]https://revistasao.cat/linici-de-lany-liturgic-ladvent-i-sant-ambros-de-mila/

[5]L’any litúrgic cristià consta de quatre Temps o períodes: dos Temps Forts intercalats per dos d’Ordinaris. Els Temps Forts són els de lʼAdvent-Nadal (primer Temps de l’any litúrgic) i Quaresma-Pasqua en els quals, a unes setmanes de preparació penitencial segueix una explosió d’alegria pel naixement i la resurrecció de Jesús, respectivament, els dos grans Misteris de la cristiandat. Interpolats entre els Temps Forts estan els Temps Ordinaris, trenta-quatre setmanes en què no es commemora cap aspecte concret dels Misteris.

[6]https://revistasao.cat/els-reis-dorient-epileg-del-mes-dels-infants/

[7]Eixe dia, després de la lectura de l’evangeli, un diaca (el grau previ al de sacerdot) anuncia les festes mòbils del nou any. L’evangeli es llegeix sempre des de la banda esquerra de l’altar d’una església, mirat des del lloc on se situen els fidels.

[8]Una data inventada: si bé els quatre evangelistes descriuen eixe bateig (Mateu 3,13-17; Marc 1,9-11; Lluc 3,21-22; Joan 1,29-34) cap d’ells el situa temporalment en el calendari jueu.

[9]Quaranta dies penitencials previs a la Pasqua (sense contar-ne els diumenges, en què no es fa dejú ni abstinència).

[10]Pasqua: la renovació de la natura. https://revistasao.cat/pasqua-la-renovacio-de-la-natura/

[11]Però en les dedicades a Maria o als sants no màrtirs es fa servir casulla blanca, i en les dedicades als màrtirs, apòstols i evangelistes, la casulla vermella.

[12]https://revistasao.cat/la-candelera/

[13]https://www.youtube.com/watch?v=b_xrmY44nAw

[14]Arran de la persecució desencadenada contra els catòlics al Japó, els supervivents van passar a la clandestinitat; els càntics religiosos que van mantindre vius, inspirats en la música europea del segle XVI, han sigut investigats per l’organista alacantí Joan Boronat i pel músic japonés Riosuke Sakamoto: https://www.diarilaveu.com/noticia/19762/joan-boronat-organista-es-un-regal-una-fortuna-poder-viure-de-la-musica. Amb el resultat de les investigacions han fet el muntatge De missione musicorum, sobre la música a les missions jesuítiques del Japó al s. XVI i al viatge europeu de l’Ambaixada Tensho (1582-1588).

[15]https://www.youtube.com/watch?v=AANz4iE6Fxc&t=60s

[16]La novel·la La terra maleïda (2018), de l’escriptor contestà Juan Francisco Ferrándiz, ambientada en la Barcelona medieval del s. IX, en la carolíngia Marca Hispànica, recrea, entre altres aspectes històrics, el descobriment de les despulles de santa Eulàlia.

[17]Amb convents a València i Dénia, i un del s. XVIII ‒del qual només queda l’església‒ a Montán, a l’Alt Millars; a l’església parroquial del Campello (l’Alacantí) hi ha una capella dedicada a la Dolorosa. amb la imatge donada per Antoni Giner Lledó, Toni Carmen, tata o avi d’un dels autors d’aquest article, donació feta en commemoració de la recuperació de la seua filla Maria Giner Parodi, ferida en el bombardeig del mercat d’Alacant del 25 de maig de 1938: https://www.youtube.com/watch?v=Wg-2CIXypcY&t=1s; https://apuntmedia.es/va/a-la-carta/programes/vist-en-tv/punt-docs/21-09-2018-la-sirena-i-la-sardina

[18]La intensitat dramàtica del poema Stabat Mater ha inspirat obres de compositors de la talla de Palestrina (1590), Scarlati (1724), Vivaldi (1727), Pergolesi (1736), Haydn (1767), Boccherini (1781), Schubert (1816), Rossini (1831), Dvorak (1877) o Verdi (1897).

[19]https://revistasao.cat/febrer-les-parentalia-i-la-catedra-de-sant-pere/

Sant Blai amb els atributs: pinta de cardar, mitra i vestimenta de bisbe, de Pere Fernàndez (1512). Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona)

Inscriu-te al nostre butlletí

Top