Tens 0 productes a la teua cistella
El milagro de Empel, d’Augusto Ferrer-Dalmau (2015). Font: Wikipèdia
L’anterior Saó el vam dedicar a Maria, la figura femenina més rellevant de tot el panteó cristià, com a Mater Dei, l’1 de gener. El dia 2 de febrer se celebra una altra advocació mariana, la Candelera o Purificació de Maria, anunciadora de la propera primavera.[1]
Però, ¿quina és l’ordenació cronològica de les festivitats marianes? ¿I per quins motius? En el calendari litúrgic, la seqüència de les festes no és casual i té la seua lògica. En el cas de les festes marianes trobarem raons biològiques (la durada de l’embaràs), dogmàtiques, numericosimbòliques (quarantenes, huitaves) i d’altres de caràcter històric.
- PURÍSSIMA O IMMACULADA CONCEPCIÓ DE MARIA: 8 de desembre
A més dels evangelis canònics (els de Mateu, Marc, Lluc i Joan), n’hi ha uns altres no oficials que reben el nom d’apòcrifs.[2] Un d’aquests és el protoevangeli de Jaume (circa s. II dC), en el qual es diu que els pares de Maria eren una parella d’ancians sense descendència prèvia, estèrils, (santa) Anna i (sant) Joaquim.
Però, ¿com era possible que una anciana estèril engendrara Maria? Durant segles, els cristians van considerar que la concepció de Maria en la matriu de santa Anna havia esdevingut sense relació sexual i, per això, sense la càrrega del pecat original. Un engendrament lliure del pecat original gràcies al poder diví d’Aquell que l’havia triada com a futura Mare de Jesús, el qual seria generat mitjançant una encarnació també pura.
Eixa creença en la Puríssima o Immaculada Concepció de Maria va tindre durant segles un fort arrelament popular tot i les profundes discrepàncies teològiques entre diferents ordes religiosos, universitats, regnes, ciutats i gremis.
La creença no tenia associada una data concreta, però un fet històric va influir-hi. Entre 1568 i 1648, les Províncies Unides (Països Baixos) van entrar en una guerra d’independència de l’imperi espanyol, la Guerra de Flandes. L’any 1585, un dels terços de la infanteria espanyola estava encerclat en el tossal d’Empel, a la vora del riu Mosa. Mentre excavava una trinxera, un soldat del terç va trobar una taula flamenca de fusta amb una imatge de la Immaculada Concepció. La congelació del riu i el consegüent bloqueig de l’armada neerlandesa van contribuir a la victòria del Terç el 8 de desembre. La victòria es va atribuir a la Immaculada, que va ser adoptada com a patrona dels terços i posteriorment de tota la infanteria espanyola; i, finalment i associada a aquella data, per tots els partidaris d’eixa advocació.
No obstant això, la pugna entre defensors i detractors va continuar fins que va ser resolta pel papa Pius IX, que l’any 1854 va elevar a categoria de dogma de fe la Immaculada Concepció de Maria. Un dogma definit mitjançant la carta apostòlica Ineffabilis Deus, emesa el dia 8 de desembre, el de l’antic «miracle d’Empel».
- NAIXEMENT DE MARIA: 8 de setembre
Triada la data del 8 de desembre per evocar la (Immaculada) Concepció, la biologia obligava que la Nativitat de Maria fora nou mesos més tard, el 8 de setembre.
Natività di Maria (c. 1305). Giotto di Bondone. Cappella degli Scrovegni. Pàdua
- DOLÇ NOM DE MARIA: 12 de setembre
Jesús tenia dedicada una huitava per commemorar la imposició del seu nom («el dolç nom de Jesús») durant la circumcisió.[3] Però, si Maria havia tingut un naixement com el de Jesús, sense màcula, ¿per què no hauria de tindre dret a una huitava pròpia? Semblava una mena de pugna: allò que sʼatribuïa a Jesús havia de tindre el seu correlat en Maria. Qui sap si per eixa raó, a Conca (la Manxa) es va començar a celebrar el «dolç nom de Maria», que l’any 1622 el papa Gregori XV va autoritzar com a festa litúrgica a instàncies dels trinitaris i per a la diòcesi de Toledo. Com que es tractava d’una huitava (el dia de la festa i set dies després), la data adoptada per a la Nativitat de Maria va ser el 15 de setembre.
Però, i de manera similar al que havia passat amb la Puríssima, un nou fet d’armes va influir en la fixació de la data definitiva. Resulta que l’any 1683, durant el segon setge de Viena per part dels turcs, el rei de Polònia Jan Sobieski va encapçalar el contraatac que en la batalla de Kahlenberg, el 12 de setembre, va destruir l’exèrcit otomà. Aquella victòria va ser tan celebrada per la cristiandat que, com que la data estava inclosa en la infraoctava (dins de la huitava), s’hi va traslladar la festa del «dolç nom de Maria», dia en què moltes dones amb eixe nom celebren la seua onomàstica.
- ANUNCIACIÓ a Maria per part de l’arcàngel Gabriel[4] com a elegida per a ser mare de Jesús. En consentir-ho, es va produir l’ENCARNACIÓ o engendrament de Jesús en el si de Maria (25 de març).
Però, ¿quan es va produir eixa Anunciació/Encarnació o embaràs miraculós? Òbviament, en l’inici d’una gestació de nou mesos. Així que quan en el segle III dC es va determinar que la data de Nadal, del naixement de Jesús, coincidira amb el Dies Natalis Solis Invicti (el dia del solstici hivernal), fixat aleshores el 25 de desembre, doncs l’Anunciació/Encarnació estava obligada a ser-ho nou mesos abans, el 25 de març, l’equinocci de primavera oficial d’aquella època.
- PURIFICACIÓ DE MARIA DESPRÉS DEL PART. 2 de febrer
- La llei jueva obligava que, quaranta dies després del part, mare i fill anaren a la sinagoga (o al temple) a complir el ritual de la purificació carnal de Maria (Lluc 2, 22-39), d’acord amb la prescripció veterotestamentària recollida en el Levític 12,2-5.
Com que la Nativitat de Jesús se celebra el 25 de desembre, si hi afegim quaranta dies estem en el 2 de febrer, data en què els cristians festegen la purificació de Maria mitjançant una processó a trenc de l’alba amb candeles enceses (cerea ascensa).
- ASSUMPCIÓ AL CEL. 15 d’agost
Tot completant el cicle vital de Maria, calia fer un pas més (com en el cas de Jesús): ¿Com va morir, o, millor encara, ¿quin és el seu paper en l’olimp celestial? Vegem-ho.
Tot i que els Evangelis canònics no en diuen res, a partir del segle II dC es va escampar entre els cristians la idea que Maria havia pujat al cel «en cos i ànima» (com Sèmele, la mare de Dionís). I com a celebració es va triar el 15 d’agost,[5] al voltant d’una antiga celebració romana a la deessa Diana. Una festa que, segons nombrosos mitògrafs, representaria una possible aculturació cristiana[6] a la qual s’atorguen diferents noms com ara Dormició, Trànsit de la Mare de Déu, Mare de Déu morta, Mare de Déu gitada, el llit de la Mare de Déu (Mallorca, l’Alguer), i, associat, el magnífic drama litúrgic del Misteri d’Elx, la Mare de Déu d’agost.
Vint segles després, l’1 de novembre de l’any 1950, el papa Pius XII va declarar dogma de fe (constitució apostòlica Munificentissimus Deus) que Maria va pujar al cel en cos i ànima mitjançant una Assumpció (Assumptio Beatae Mariae Virginis). I ho va fer amb aquestes paraules: «Que la Immaculada Mare de Déu, sempre Verge Maria, complit el curs de la seua vida terrenal, va ser assumpta en cos i ànima a la glòria celestial». Un dogma acceptat per les esglésies cristianes llevat de les protestants.
- CORONACIÓ. 22 d’agost. Ja en el cel, calia coronar Maria i celebrar-ho. I es va decidir que fora (¿com no?) una huitava més tard, el 22 d’agost.
Incoronazione della Vergine (1503), també coneguda com Pala (retaule) Oddi. Rafael Sanzio. Museus Vaticans. Roma
- MARE DE DÉU. Mater Dei. 1 de gener. Representa el reconeixement que Maria és no tan sols mare de Jesús-home sinó també de Déu (Theotokos, Deipara) en tant que Jesús és Déu, el Logos de Déu. De nou, la celebració es fa una huitava després, en què es duplica i subratlla el sentit de la Nativitat (25 de desembre).
[1]Revista Saó 412, febrer de 2016: https://revistasao.cat/la-candelera/
[2]Revista Saó 473, octubre de 2021: https://revistasao.cat/la-importancia-religiosa-del-numero-quatre-iii-evangelis-evangelistes-i-tetramorf/
[3]https://revistasao.cat/el-cap-dany-occidental-la-circumcisio-de-jesus/
[4]https://revistasao.cat/mite-religions-i-art-sant-gabriel-missatger-de-deu/
[5]«La Mare de Déu d’agost». Revista Saó: https://revistasao.cat/la-mare-de-deu-agost/ .
[6]A Maria com a Theotokos hem dedicat l’article de Saó 498 (gener de 2024).
Revista número 499. Febrer 2024.
